La vida dins del setge de Mariúpol: fondre neu per beure o menjar coloms del carrer

Ningú pot donar una xifra exacta, però es compten per centenars els morts a Mariúpol i són milers les persones que han fugit com han pogut dels bombardejos de les tropes russes. Aquesta ciutat portuària és un objectiu estratègic clau per a Moscou per controlar el mar d'Azov, i és una de les més castigades.

Les persones que han aconseguit sortir de la ciutat assetjada, de mig milió d'habitants, són les que han donat testimoni del que han hagut de passar.

"Vivíem sota terra, i si hi havia 4 graus sota zero era una bona temperatura", ha explicat Dima a l'agència France Press, després d'arribar aquesta setmana a Zaporíjia amb la dona i dos fills, en el tercer intent de fugir de la ciutat.

Les mans renegrides mostraven les dues setmanes que han passat sense poder-se rentar. Tres pantalons, que ensenyava alçant el camal, han servit per no passar tant fred.

Per alimentar els nens i els avis va haver de saquejar botigues per aconseguir menjar.

Aconseguir aigua

Daria, que també va poder fugir de Mariúpol, va viure deu dies al soterrani del seu edifici amb un nadó que "cada dia es posava pitjor". "Estàvem sense llum, sense aigua, sense gas i sense mitjans per viure. Era impossible comprar res", afegeix.

"Quan va arribar la neu, l'agafàvem i la foníem i, quan no, bullíem aigua del riu per beure-la", explica Tamara Kavunenko, de 58 anys.

"Els veïns recollien aigua de pluja i cuinaven coloms i altres animals en fogueres per poder sobreviure, i amb prou feines queden medicaments", ha explicat a EFE Galina Balabanova.

Aquesta jove va poder abandonar la seva ciutat natal el mateix dia en què les autoritats ucraïneses van acusar les russes d'atacar el teatre on centenars de persones s'amagaven al refugi antiaeri de l'edifici.

"En el moment del bombardeig del teatre, just estava sortint de la ciutat i només ho vaig sentir. Ja als afores es veia perfectament com la ciutat estava sent atacada des de totes direccions i per tots els mitjans possibles", explica.

Dmitri diu que van passar "9 o 10 dies" amagats al teatre de Mariúpol.

Un 80% dels habitatges de Mariúpol han quedat malmesos pels bombardejos, segons les autoritats locals.

Corredors humanitaris

Sense senyal de telèfon o internet, un pare de dos nens explica que va sentir per la ràdio que hi havia un corredor humanitari i es va arriscar a abandonar el refugi amb la seva família.

Galina Balabanova també va fer servir un dels corredors habilitats per evacuar la ciutat, però aquests passos van ser atacats. "Miraculosament no ens van agafar els trets. Vam seguir en el nostre transport particular i no vam utilitzar el corredor oficial, sota el nostre propi risc. Pel camí hi havia més de 20 llocs de vigilància d'homes amb uniforme rus que inspeccionaven el cotxe cada 500 metres", assenyala.

Les autoritats ucraïneses han anat obrint corredors humanitaris per evacuar la població civil d'algunes de les ciutats més importants del país atacades pels russos, però el de Mariúpol està pràcticament bloquejat, cosa que els líders mundials i organismes internacionals demanen que se solucioni per deixar que els veïns puguin fugir de la ciutat.

La viceprimera ministra d'Ucraïna, Irina Veresxuk, ha dit que "no tots els corredors humanitaris estan funcionant". Segons Veresxuk, almenys 4.100 persones han aconseguit sortir de Mariúpol, entre les quals gairebé 1.200 són nens.