La vertiginosa cursa del pol nord magnètic cap a Sibèria obliga a ajustar brúixoles

El Pol Nord es mou. No el geogràfic, que té una posició fixa, sinó el Pol Nord magnètic. Que es desplaci no és nou. Però sí la velocitat a què ho fa: més de 50 quilòmetres cada any.

No es tracta d'una curiositat que només preocupa els geòlegs i els físics. El Pol Nord magnètic és el punt cap a on assenyalen les brúixoles. Però tampoc no es tracta només que les persones que es vulguin orientar amb aquests instruments hagin de comptar amb correccions. La posició del pol magnètic és essencial per a tots els sistemes moderns de navegació, des dels que fan servir vaixells i avions, fins als que podem tenir al cotxe o al mòbil. Es tracta de no perdre el nord.

El problema d'aquest moviment tan ràpid va ser objecte de debat a finals del 2018 en una trobada de la Unió Geofísica Americana. I ara es discuteix en el simposi Planeta Viu que organitza l'Agència Espacial Europea (ESA) i que se celebra a Milà fins divendres.
 

Un oceà de ferro líquid

El camp magnètic de la Terra està produït pel moviment de fluids interns. Un immens oceà de ferro líquid, que forma la part més externa del nucli del planeta, es mou i això produeix corrents elèctrics que generen camps magnètics. Així, la Terra és com un immens imant. El camp magnètic és essencial per protegir-nos dels raigs còsmics i de les partícules que arriben a la Terra produïdes pel vent solar.

Va ser mesurat per primer cop el 1831. Però el punt que es va determinar ha resultat no ser fix. El ferro líquid situat a uns 3.000 quilòmetres sota la superfície està a una temperatura tan elevada que flueix amb facilitat. I aquests corrents modifiquen el camp magnètic del planeta. A l'hemisferi sud el moviment és diferent i per això el pol sud magnètic també es mou, però molt més a poc a poc.

Per raons no gaire conegudes, el moviment del pol nord magnètic s'ha accelerat de manera extraordinària. Als anys 90 es movia uns 15 quilòmetres per any. I ara ho fa a uns 55 quilòmetres anuals. Es mou del Canadà cap a Sibèria.

Segons explicava la revista Nature al gener, aquest desplaçament sorprèn els científics. I els obliga a fer uns ajustos continuats que no havien previst.

De manera regular, els geòlegs han d'ajustar l'anomenat Model Magnètic Mundial, que és la referència internacional per a tots els sistemes que es basen en el camp magnètic terrestre. La versió més recent es va establir el 2015 i es creia que seria vigent fins al 2020. 

Però cada any se'n fan comprovacions. I a principis del 2018 els investigadors es van endur una bona sorpresa. En aquell moment, el model era tan poc acurat que podia provocar errors greus en els sistemes de navegació.

SWARM és el nom de la missió de l'ESA que té com a objectiu estudiar el camp magnètic. I tal com s'explica a la web de l'agència, la informació de SWARM s'utilitza, entre altres coses, per esbrinar les causes d'aquest moviment. Així ho explica Phil Livermore, de la Universitat de Leeds, al Regne Unit:

"Fent servir dades recollides durant dues dècades pels satèl·lits, inclosos els tres de la missió SWARM de l'ESA, podem veure que la posició del pol nord magnètic està determinada, en gran mesura, per un equilibri, un estira i arronsa que es produeix entre dos grans lòbuls de flux magnètic negatiu, en el límit entre el nucli i el mantell de la Terra sota Canadà i Sibèria".

Sibèria guanya al Canadà

I sembla que Sibèria guanya i cada vegada amb més avantatge, afegeix Livermore. El pol, que fa poc més d'un segle estava damunt les illes de la costa nord del Canadà, va anar a parar a l'oceà Àrtic i ja ha sortit de les aigües territorials canadenques. Fins tot ha creuat la línia imaginària que marca el canvi de data -la que permet a alguns països oceànics celebrar l'arribada de l'any nou abans que la resta del planeta. Ara es troba a uns 3.000 quilòmetres de Sibèria.

Els models que descriuen el futur moviment del pol, tot i que es tracta d'un fenomen poc predictible, creuen que en la propera dècada continuarà amb aquesta esbojarrada cursa de 55 quilòmetres a l'any -és a dir, uns 150 metres al dia. La velocitat no és constant i els investigadors preveuen que d'aquí deu anys s'haurà desplaçat entre 390 i 660 quilòmetres cap a Sibèria. 

L'error de mesura arran d'aquest moviment només és molt significatiu a les terres situades més al nord. Però perquè les mesures siguin el màxim de precises i evitar problemes en els navegadors, caldrà fer-hi revisions continuades. A més, en algun moment el moviment pot canviar de sentit i tornar a acostar-se al Canadà. Potser la d'expert en fenòmens geomagnètics sigui una de les professions del futur.