El Vall d'Hebron fa el primer trasplantament de pulmó al món amb robot sense obrir el tòrax

És un canvi de paradigma en la cirurgia del trasplantament de pulmó i un canvi radical per als pacients. De fet, podem estar parlant d'un abans i un després en la història dels trasplantaments que canviarà la manera de fer a tot el món. I ho ha fet l'equip de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar del Vall d'Hebron creant una nova tècnica, completament robòtica, i molt menys invasiva que l'actual. La fan amb una incisió d'uns 8 cm per sota l'estèrnum i just per sobre del diafragma, per allà extreuen el pulmó malalt i hi introdueixen el del donant.

"La pell és molt flexible, i tot i que el pulmó és veritat que ens arriba inflat, nosaltres, abans de posar-lo a dins el tòrax, el desinflem i l'hi introduïm amb molta cura", explica Albert Jáuregui, cap de cirurgia toràcica i trasplantament de pulmó de la Vall Hebron. 

A partir d'aquí la intervenció continua amb els 4 braços del robot Da Vinci introduïts per uns petits orificis (d'entre 8 i 12 mil·límetres) a diferents parts del tòrax. El cirurgià opera des d'una consola i mou els braços a distància. Un és per separar el cor del pulmó, perquè no dificulti la sortida i entrada dels pulmons; dos dels braços porten els estris quirúrgics que necessiten; i l'últim incorpora una càmera que dona una visió en 3 dimensions de l'interior del cos.

Segons Jáuregi, és com si l'equip de cirurgia toràcica fos dins del cos:

"És com si nosaltres estiguéssim dins el cos, esperant que arribi el pulmó, i quan arriba el pulmó nosaltres per dins el cos fem tot aquest cosit."

La tècnica tradicional

La tècnica tradicional que s'utilitza per fer un trasplantament pulmonar és molt agressiva. Implica separar costelles i obrir el tòrax, així el cirurgià pot veure tots els òrgans a simple vista, però també comporta un postoperatori molt delicat. "Pràcticament, fem un tall entre costella i costella i li obrim el tòrax com si fos el capó d'un cotxe per canviar els pulmons", afirma Jáuregui.

Fins ara cap equip del món havia aconseguit evitar la inserció dels pulmons per les costelles, el pas més agressiu. L'únic precedent en cirurgia robòtica, però menys ambiciosa, es va fer als Estats Units, a l'Hospital Cedars-Sinai de Los Angeles. L'any passat la van fer servir per suturar el pulmó nou a la via aèria i als grans vasos del receptor, però la introducció del pulmó es va fer com sempre, entre les costelles, cosa que provoca més dolor postoperatori als pacients.

Canvi radical 

El repte tècnic és evident. Basant-se en l'experiència de les laparoscòpies oncològiques, han dissenyat des de zero una nova manera d'intervenir, però a això no s'hi arriba d'un dia per l'altre. Una de les complicacions: entre l'extracció del pulmó del donant i la implantació al receptor no poden passar més de 8 hores.

Han passat anys fins que han trobat la manera, i ho han dissenyat. Després ho han estat practicant en entorns de simulació, i finalment ho han practicat en un centre especialitzat en cirurgia experimental amb animals, per practicar tots els moviments. "Havíem de tenir la màxima seguretat possible que això funcionaria", diu Jáuregui. 

Tenir cicatrius més petites també disminueix el risc d'infecció d'aquestes. Però el canvi més abismal és en la recuperació del pacient. Les infermeres de la unitat de trasplantament d'òrgan sòlid ho van notar tan bon punt el van pujar a la planta, com explica Adela Amat, supervisora de la unitat de trasplantament d'òrgan sòlid de la Vall Hebron:

"Amb l'altra tècnica necessiten moltes dosis de calmants, analgèsics molt potents que empitjoren la recuperació i fins i tot la consciència del pacient. En aquest cas no va necessitar res, i ens sobtava, i sempre anàvem preguntant: però tens dolor? Tens dolor? Tens dolor?"

I la resposta del Xavier Llobet Ordóñez, el primer pacient trasplantat amb aquesta tècnica no invasiva, sempre era: no.

"Jo puc dir que des que m'he despertat per mi el dolor ha estat zero. És dolor zero. Cada dia que m'han preguntat: tens dolor? zero. No, no, no."

I no tenir dolor, a més del clar benefici per ell, li ha permès també fer una millor recuperació. No prendre forts calmants li ha permès estar més despert per participar en la rehabilitació, i s'ha mogut amb més llibertat, perquè no tenia la por de sentir el dolor dels trasplantats amb la tècnica tradicional.

El primer pacient 

El Xavier no va dubtar ni un moment quan li van proposar ser el primer a qui l'hi feien. De fet, li treu importància a la decisió:

"No tinc cap valor afegit dintre d'aquesta història. El que té el valor és aquesta gent que ha estat lluitant amb aquesta màquina, buscant el moment oportú, que comenci a funcionar d'una manera clara, i s'hi dediquen. Jo passo per allà."

Té 65 anys i en fa 14 que conviu amb una fibrosi quística que anava avançant i havia arribat el moment de plantejar-se un trasplantament. Tenia les característiques anatòmiques i físiques òptimes per realitzar-li amb èxit el trasplantament del pulmó dret.

Aquesta nova tècnica l'oferiran de moment a pacients molt seleccionats, però estan convençuts que a mesura que guanyin experiència la podran fer més sovint, i que canviarà la manera de fer arreu del món.

Feina de tot un equip

Tot i que, en una intervenció així, el que crida més l'atenció és la feina de la cirurgia, no és possible aconseguir-ho sense la implicació d'un equip multidisciplinari. Els professionals de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar, Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, Cirurgia Cardíaca, Intensivistes i Infermeria. Tot el personal ha hagut de formar-se i preparar-se per afrontar aquest nou repte.

I mentre l'equip de la Vall d'Hebron, únic centre a Catalunya on es fan aquest tipus de trasplantament, continuen a punt les 24 hores del dia per al moment en què hi ha un pulmó a trasplantar, amb la tècnica tradicional, o amb la menys invasiva quan ho considerin oportú, al Xavier ja li han donat l'alta.

"I a continuar, a continuar vivint, disfrutant de la vida, de la meva família i de tot el que sigui oportú per gaudir."