La vacuna contra el virus de l'herpes zòster redueix en un 20% el risc de demència
És la conclusió principal d'un estudi de la Universitat de Stanford que també conclou que l'efecte és més pronunciat en dones
Les persones més grans de 79 anys que van rebre una vacuna contra el virus de l'herpes zòster van tenir un 20% menys de probabilitats de ser diagnosticades de demència durant els set anys posteriors, en comparació amb persones de la mateixa edat que no van rebre la vacuna. Aquest efecte, a més, va ser més pronunciat en dones.
És la principal troballa d'un estudi de la Universitat de Stanford (EUA) que recull aquest dimecres la revista Nature i que es basa en l'anàlisi de prop de 300.000 registres de salut pública de Gal·les, al Regne Unit. El treball estableix una relació de causa-efecte entre la vacuna de l'herpes zòster i la demència, i, a més, posa sobre la taula la possibilitat que les vacunes puguin tenir un efecte protector i obre la porta a fer intervencions de prevenció precoç de demències.
"Tot i que no s'acaba de comprendre com la vacuna abaixa el risc de demència, les implicacions d'aquest estudi són profundes", valora Anupam Jena, investigador de l'Escola de Medicina de Harvard i de l'hospital general de Massachusetts, en un article que acompanya l'estudi, també a Nature. "La vacuna podria representar una intervenció cost-efectiva amb enormes beneficis de salut pública", afegeix.
Conseqüència de la varicel·la
L'herpes zòster és una malaltia d'elevada incidència a partir dels 50 anys. Generalment, quan una persona té una infecció per aquest virus durant la infància i desenvolupa varicel·la, el patogen queda en estat latent a les cèl·lules i en algun moment en l'edat adulta, quan el sistema immunitari comença a debilitar-se, es reactiva i produeix una erupció de butllofes doloroses a la pell.
A Catalunya, la vacunació contra l'herpes zòster s'inclou al calendari vacunal des del 2022 per a persones de 65, 80 i 90 anys. També per a persones d'altres edats, si formen part de grups de risc vulnerables a patir la infecció.
Virus vinculats a neurodegeneració
No és la primera vegada que s'estableix aquesta relació causal entre els virus de la família de l'herpes i les demències. De fet, hi ha una llarga llista d'estudis previs que suggereixen que aquest virus pot tenir-hi un paper clau, en especial en el desenvolupament de l'Alzheimer. A més, aporten evidències sòlides a la teoria que les infeccions virals que afecten el sistema nerviós estan implicades en la degeneració del cervell, com és el cas del virus Epstein-Barr, vinculat a l'esclerosi múltiple.
Com destaca l'investigador d'ICREA Arcadi Navarro, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i director de la Fundació Pasqual Maragall:
"Cada cop hi ha més proves contundents que els virus neurotròpics, capaços d'infectar cèl·lules del sistema nerviós, augmenten la probabilitat de neurodegeneració."
A més, "i de manera important", la investigació "demostra que hi ha una diferència entre sexes", el que és molt rellevant perquè "tant les demències com altres malalties neurodegeneratives, com l'esclerosi múltiple, afecten en major proporció dones que homes", destaca Navarro, que no ha participat en l'estudi.
Un experiment natural
Les demències afecten en tot el planeta a 57 milions de persones i cada any se'n diagnostiquen 10 milions de nous casos, una xifra, a més, en augment per l'envelliment de la població. Malgrat dècades d'investigació, centrada sobretot en l'acumulació de plaques de la proteïna beta amiloide i de cabdells d'una altra proteïna, tau, al cervell de les persones amb Alzheimer, encara no hi ha cap tractament efectiu ni preventiu. D'aquí la importància de cercar noves vies d'exploració.
En aquest sentit, els investigadors de Stanford van aprofitar un "experiment natural": una mesura de vacunació pública implementada el 2013 pel govern de Gal·les per protegir de la infecció del virus herpes zòster, que pot causar una granissada molt dolorosa. Es van vacunar persones nascudes a partir del 2 de setembre de 1933. Els científics es van centrar a comparar les persones que feien anys poques setmanes abans de la data establerta pel govern per a ser elegibles, i poques setmanes després per assegurar que tindrien característiques similars i poder aïllar l'efecte de la vacuna.
En total, van analitzar les dades de més de 280.000 adults que no havien estat diagnosticats de demència a l'inici del programa de vacunació. Van comparar els historials dels participants durant els set anys següents, tant dels que havien rebut l'injectable, un fàrmac amb una versió atenuada de l'herpes zòster, com dels que no. I van trobar que els vacunats tenien un 20% menys de risc de tenir demència.
"Va ser un resultat molt sorprenent", afirma Pascal Geldsetzer, catedràtic de Medicina de Stanford i autor principal de l'estudi, que explica que van avaluar totes les variables possibles que poguessin explicar aquella diferència, però no en van trobar cap, més enllà de la vacuna.
Que la protecció contra la demència sigui més pronunciada en dones que en homes podria estar vinculat a les diferències entre els dos sexes pel que fa a resposta immunitària o a com la demència es desenvolupa, apunten els autors del treball. De mitjana, les dones tenen una resposta d'anticossos més elevada quan es vacunen i també tenen més infeccions per herpes.
Una estratègia molt efectiva
L'estudi no permet saber per què la vacuna redueix el risc de demència, tot i que els investigadors apunten que podria tenir a veure amb el fet que redueix l'activació del virus latent.
Quan una persona s'infecta per herpes zòster, aquest queda adormit a les cèl·lules nervioses durant anys i es pot reactivar en moments en què el sistema immunitari està debilitat. Es pensa que, aleshores, és capaç de causar acumulació de la proteïna beta amiloide i de tau, i danyar els vasos sanguinis, tres característiques de l'Alzheimer. També, apunten, l'explicació podria estar en el fet que la vacuna genera una resposta immunitària generalitzada que redueix la neuroinflamació.
Els investigadors han replicat els seus resultats durant els darrers dos anys en registres de salut d'altres països, com Anglaterra, Austràlia, Nova Zelanda i Canadà. En cas d'acabar establint-se que l'herpes zòster està implicat en l'Alzheimer, això permetria establir polítiques públiques per intentar controlar les infeccions i prevenir les demències, tal com explica Navarro, de la UPF i l'FPM:
"Seria una mesura amb un impacte socioeconòmic enorme, perquè la reducció del percentatge de malaltia faria un canvi substancial en la càrrega social de les persones malaltes i els seus cuidadors. Cal emprendre més estudis en aquesta línia, perquè seria un remei molt accessible."
