La Unió Europea vista com una escala de veïns

"No es posen d'acord", "Hi ha discrepàncies profundes i ja veurem si arriben a un pacte, potser de matinada..."

Sens dubte, són les frases que més vegades he sentit de la boca --o he llegit en els missatges nocturns per WhatsApp-- d'en Jordi Baró, corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel·les, quan hi ha una cimera dels 27 amb temes d'envergadura. Acords i desacords en matèria migratòria, paquets d'ajuda militar per a Ucraïna, rescats financers...

Famílies mal avingudes

Ah, i què dir de les discussions entre famílies polítiques dins del Parlament Europeu? Durant un ple a Estrasburg el 2018, als periodistes fins i tot ens va arribar que hi va haver crits i cops de porta per les discussions sobre la possible sortida del partit de Viktor Orbán del PPE pels seus atacs a l'estat de dret.

No va passar fins alguns mesos després, però els ultranacionalistes hongaresos acabarien abandonant la llar dels populars europeus.

Famílies, discussions, amistats per a tota la vida, derrames per obres, deutes, festes molestes, algun veí que marxa, el solidari que et deixa alguna cosa més que sal quan van mal dades, d'altres que aspiren a venir a viure al teu edifici... Sovint m'ho imagino tot plegat com una escala de veïns.

Canviem reunions llargues al replà o al porxo de l'edifici amb bata i espardenyes per trobades eternes en mànigues arremangades de camisa en una sala de Brussel·les. En lloc d'un veí de l'àtic tant envejat per la terrassa enorme que té com criticat per les seves queixes pel que li toca pagar pel seu coeficient de superfície, pensem en aquell soci ric del nord que sovint desbarra de les alegries dels estats del sud amb l'ús dels fons europeus.

I com veiem i ens veuen els dels edificis del costat?

Hi ha aquell que et mires amb desconfiança, perquè els seus inquilins han anat a la seva i no han pactat les normes per tenir una façana uniforme com la vostra. A veure si resulta que algú hi voldrà fer tractes...

O aquell edifici, llunyà o no, on viuen persones amenaçades per violència, abusos, que tenen menys recursos i que volen mudar-se a un lloc millor. Alguns dels teus veïns ja fa temps que insisteixen a reforçar les mesures de seguretat al perímetre de la finca, que diuen que mai se sap.

Què decidiran els que controlin l'edifici del Parlament Europeu?

Aquestes eleccions són una part de l'engranatge d'aquesta enorme escala de 27 pisos i 450 milions de veïns. És l'elecció a un Parlament Europeu, sovint massa allunyat de la població, que el veu farcit de polítics privilegiats o com l'indret més avorrit del món. Però que aprova les lleis consensuades pels estats membres i que supervisa la gestió d'un altre òrgan decisiu, la Comissió Europea.

Les majories que surtin de les urnes, com en les votacions de l'escala, conformaran decisions a curt i, sobretot, mitjà i llarg termini, que acaben formant part de les nostres vides més del que sovint ens pensem.

Ara tocarà veure com queda el plànol final de l'edifici per als propers cinc anys. Per saber si la comunitat hi vol posar plaques solars o continuar apostant pel gas natural, per determinar si demana ajudes per repintar les parets o per instal·lar un ascensor, que la gent se'ns està fent gran. O fins i tot per saber si hi ha opcions de tirar envans a terra i continuem ampliant l'edifici de la Unió Europea.