
Europa anuncia sancions per als "responsables" de la violència a Bielorrússia
Ha anunciat que "elaboraran" una bateria de sancions comunitàries contra funcionaris del règim de Lukaixenko, guanyador de les eleccions amb un 80% dels vots, segons el recompte fet oficial avui
La Unió Europea ha reaccionat a la violenta repressió postelectoral viscuda a Bielorússia. Aquest divendres han anunciat "elaborar" una bateria de sancions comunitàries contra funcionaris del règim de Lukaixenko, guanyador de les eleccions amb un 80% dels vots segons el recompte fet oficial avui.
Els ministres d'Exteriors europeus han acordat les sancions contra funcionaris en una reunió extraordinària convocada arran de l'agitada escena internacional en les últimes setmanes, no només a Bielorússia sinó també al Mediterrani Oriental o al Líban.
"La Unió Europea no accepta els resultats electorals (a Bielorússia). Comença el treball per sancionar els responsables de la violència i la falsificació", ha escrit Josep Borrell, alt representant de la UE per a la Política Exterior, després de la reunió.
Concluded good and constructive #FAC.
Josep Borrell Fontelles (@JosepBorrellF) August 14, 2020
Eastern Med: Full solidarity w/ Greece&Cyprus; calling Turkey for immediate deescalation and reengaging in dialogue.
Belarus: EU doesn't accept election results. Work begins on sanctioning those responsible for violence & falsification.
La decisió d'imposar sancions es va adoptar de forma unànime entre els vint socis comunitaris, tot i que no hi ha un calendari definit per adoptar-les. Segons han explicat fonts europees, la decisió faculta iniciar treballs tècnics per seleccionar els funcionaris i el règim de les sancions.
Algunes de les mesures que podrien estar sobre la taula avui són la congelació d'actius a la UE i la prohibició d'entrar en territori comunitari. Actualment, la Unió Europea manté l'embargament d'armes a Bielorússia i la prohibició d'exportar-hi béns per a la repressió interna.
Bielorússia viu des del passat 9 d'agost una onada de protestes contra la victòria del president, Aleksandr Lukaixenko al poder des de 1994, que va ser reelegit amb el 80% dels vots en unes eleccions qualificades de fraudulentes per l'oposició.
Tot i que països com Àustria advocaven per afavorir diàleg intern, altres com Alemanya o Lituània eren més partidaris de les mesures restrictives: una posició compartida per la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, i el de Parlament Europeu, David Sassoli.
- ARXIVAT A:
- Unió Europea