Imatge que il·lustra una tempesta solar (NASA)

La Terra va patir fa 14.300 anys una tempesta solar que avui dia seria devastadora

Aquest fenomen podria ser "catastròfic per a la societat" amb importants danys a la xarxa elèctrica i als sistemes de telecomunicacions, segons un estudi

RedaccióActualitzat

Fa 14.300 anys, la Terra va patir la tempesta solar més gran de la història. Així ho recullen els anells dels troncs trobats en restes d'arbres antics als Alps francesos i que han analitzat un grup de científics.

L'estudi el publiquen a la revista Philosophical Transactions of the Royal Society A i una de les conclusions que n'extreuen és que si avui dia es produís una tempesta d'aquestes característiques tindria conseqüències catastròfiques per a la civilització actual.
 

En què consisteix una tempesta solar?

És un fenomen que succeeix quan el sol emet una gran quantitat de partícules energètiques a l'espai. Aquestes entren en contacte amb l'atmosfera i el camp magnètic de la Terra i provoquen una sèrie de reaccions nuclears que, sobretot, causarien importants danys a la xarxa elèctrica i als sistemes de telecomunicacions.

En aquest cas, la tempesta va provocar un augment sobtat en la producció de radiocarboni que va absorbir el teixit dels arbres en creixement. I ara, s'ha pogut analitzar gràcies a la troballa de subfòssils de troncs. És a dir, restes de troncs en procés de fossilització conservats a la riba del riu Drouzet, prop de Gap, a França.
 

Què passaria si tornés a succeir?

Si avui es produïssin tempestes solars similars, "podrien ser catastròfiques per a la societat, ja que depenem molt de la tecnologia". Així de contundent és Tim Heaton, professor d'Estadística Aplicada a la Universitat de Leeds a Anglaterra i un dels autors de l'estudi:

"Les tempestes solars extremes podrien tenir enormes impactes a la Terra. Podrien danyar permanentment els transformadors de les nostres xarxes elèctriques, cosa que provocaria apagades enormes i generalitzades durant mesos".

Heaton també apunta que "podrien provocar danys permanents als satèl·lits dels quals tots depenem per a la navegació i per les telecomunicacions, deixant-los inutilitzables".

A més, en el pitjor dels casos, "l'impacte ens podria costar milers de milions, o fins i tot bilions, de dòlars en PIB perdut", afegeix Heaton.

 

Els desconeguts Esdeveniments Miyake

Fins al dia d'avui, s'han identificat nou tempestes solars extremes, conegudes com a Esdeveniments Miyake. Van succeir en els darrers 15.000 anys i les últimes es van produir al 993 dC i 774 dC. Tanmateix, la tempesta recentment identificada és de proporcions molt superiors a les altres dues.

En aquest sentit, els Esdeveniments Miyake són molt desconeguts perquè mai s'han observat directament de forma instrumental. La tempesta solar més gran observada, l'esdeveniment Carrington, va ser el 1859 i, tot i ser més petita que un Miyake, va destruir els telègrafs i va crear una aurora nocturna tan brillant que els ocells van començar a cantar creient que el sol havia començat a sortir.

Els científics de l'estudi destaquen que encara tenim molt per aprendre sobre el comportament del sol i els perills que representa per a la Terra. I és que no es coneix què produeix aquestes tempestes solars tan extremes, amb quina freqüència poden ocórrer o si es poden predir d'alguna manera.

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut