La Terra agafa la velocitat màxima: per què anirà 3.400 km/h més ràpid?

Aquest dimecres, la Terra arriba al periheli, el punt més pròxim al Sol de la seva òrbita anual. Això implica un augment de la velocitat d'una mitjana de 3.420 km/h, fins a arribar al màxim de tot l'any, que és de 110.700 km/h.

A aquesta velocitat màxima s'hi ha arribat a les cinc de la tarda, hora catalana.

La segona llei de Kepler

La Terra gira al voltant del Sol en una òrbita el·líptica de 930 milions de quilòmetres, a una velocitat mitjana de 107.280 km/h. La volta completa la fa en 365 dies i gairebé 6 hores, i és per això que cada quatre anys se'n compta un de traspàs o bixest.

Però segons la segona llei de Kepler, aquesta velocitat de translació varia durant l'any. És màxima al periheli, quan la Terra és a menor distància del Sol, i es redueix a l'afeli, quan hi és més lluny, fins als 103.586 km/h. Entre totes dues hi ha més de 7.000 km/h de diferència.

Kepler va descobrir que la línia que connecta els planetes i el Sol abraça la mateixa àrea en el mateix lapse de temps. Això vol dir que quan els planetes són més a prop del Sol es mouen més ràpidament que quan en són més lluny.

La distància mitjana entre la Terra i el Sol és de 150 milions de quilòmetres. Durant el periheli, quan la Terra hi és més a prop, és a "tan sols" 147,10 milions de quilòmetres del Sol. En canvi, a l'afeli, la Terra és 5 milions de quilòmetres més lluny del Sol, en concret, a 152,09 milions de quilòmetres de distància.

La pluja d'estels més intensa de l'any

Aquest dimecres també està prevista la pluja dels Quadràntids, la pluja d'estels més intensa de l'any, amb 100 meteors per hora, un fenomen que també es repeteix cada any.

La Terra i la Lluna vistes des del Danuri

Aquest dimarts, l'agència espacial de Corea del Sud ha fet públiques imatges en blanc i negre de la superfície de la Lluna, amb la Terra sortint per l'horitzó, enviades per Cap d'Any pel seu orbitador lunar Danuri.

La missió científica d'aquest satèl·lit, que ara envia imatges de prova, començarà al febrer i inclou cartografiar i analitzar el terreny lunar i mesurar la força magnètica i els raigs gamma. També verificarà la tecnologia d'internet espacial i identificarà possibles indrets de la superfície de la Lluna on fer allunatges en futures missions espacials.

El Menut, en òrbita

El satèl·lit Danuri es va enlairar el mes d'agost passat des de cap Canaveral, a Florida, a bord d'un coet Falcon 9 de Space X, el mateix que aquest dimarts ha posat en òrbita el Menut, segon nanosatèl·lit que Catalunya envia a l'espai, després de l'Enxaneta.

El Menut farà fotografies de la Terra, que serviran per combatre la crisi climàtica i, també, per fer seguiment de fenòmens com incendis o llevantades.