La tecnologia 3D, clau en una operació pionera del Vall d'Hebron d'un tumor al paladar tou

En l'operació, que s'ha fet a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, s'ha utilitzat la tecnologia 3D, que ha fet possible planificar i anticipar-se als possibles riscos que podien aparèixer a l'hora d'extreure el tumor parafaringi, instal·lat en una de les zones més inaccessibles del paladar tou. 

Fins ara, en una cirurgia com aquesta s'havia de fer una incisió al coll. Amb el robot Da Vinci, ja es feia directament per la boca, fet que escurça el temps de recuperació i evita cicatrius i problemes derivats en la parla, a l'hora de menjar i en la respiració. 

Però les característiques d'alguns pacients, i és el cas de Susana Zapico, obligaven a fer la cirurgia externa, entrant a través d'una incisió al coll. En tot cas, el doctor David Virós, cap del Servei d'Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll de l'hospital, va tenir clar des del moment en què va veure el tumor d'aquesta pacient que evitaria la cirurgia invasiva.

Tot i que el que tenia al cap no s'havia fet mai a Espanya, sabia que la tecnologia 3D faria possible una planificació al mil·límetre i la intervenció robòtica en un cas que apuntava a cirurgia oberta. 

Per fer-ho, necessitava treballar colze a colze amb l'equip d'enginyeria biomèdica de l'hospital, amb Laura Escot al capdavant. Setmanes abans de la intervenció, la pacient es va sotmetre a diverses proves de diagnòstic per la imatge. Escot necessitava reproduir amb pèls i senyals el cap i el coll de la pacient per poder dissenyar la intervenció al detall. 

Personalitzar la intervenció 

La tecnologia 3D permet personalitzar l'operació, ja que els enginyers biomèdics han reproduït el cap i coll de la pacient amb totes les seves característiques anatòmiques. Això, a més de fer possible el disseny d'una intervenció "a mida", permet assajar-la tantes vegades com calgui abans d'entrar al quiròfan. 

El Vall d'Hebron és el primer centre de l'Estat que ha utilitzat aquesta tècnica per localitzar, planificar i extirpar tumors a la part tova del paladar mitjançant la robòtica i la tecnologia 3D. Fins ara, ha explicat el doctor Virós, "el procés habitual en aquestes operacions implicava una cirurgia oberta, a través d'una incisió al coll, que podia afectar la respiració, la parla i la deglució."

"Gràcies al treball dels enginyers, juntament amb els radiòlegs, hem disposat d'uns recursos informàtics per fer tantes simulacions de la cirurgia com han calgut. Podem veure per on podem tenir els principals problemes, que en aquesta zona venen derivats de les estructures que hi ha al voltant del tumor, que són bàsicament els vasos sanguinis que van al cervell i els nervis que en baixen."

En el cas de la primera intervenció d'aquestes característiques, la pacient tenia una alteració anatòmica, "un bucle de l'artèria caròtida", un factor de risc en la intervenció. El fet d'haver planificat l'operació, va permetre dissenyar-la tenint en compte aquesta complicació i poder-la evitar. 

La planificació de la cirurgia, afegeix el doctor Virós, aporta més seguretat quirúrgica, millora el temps quirúrgic i també el de recuperació. 

👅 Acompanyem el Dr. @david_viros a quiròfan per operar la Susana d'un tumor parafaringi amb una tècnica pionera que evita obrir el coll. Amb planificació 3D i cirurgia robòtica, enfilem un nou camí per abordar cirurgies de càncer de cap i coll.

Més👇https://t.co/QMcwLssjm5 pic.twitter.com/TuIRTJ6qmE

— Vall d'Hebron (@vallhebron) July 26, 2024

Una recuperació molt més ràpida

Deu dies després de l'operació, Susana Zapico, es troba bé. Encara està convalescent, però quatre dies després d'entrar al quiròfan ja era a casa, on segueix el protocol de recuperació.

"Jo estava molt espantada, perquè tenia un tumor, però el doctor Virós em va donar molta confiança i em va explicar molt bé com seria la intervenció. Podien haver passat moltes coses que no han passat gràcies a aquesta planificació que han fet el doctor i l'enginyera."

Si hagués passat per una cirurgia tradicional, no hauria rebut l'alta fins passats entre dos i tres mesos. 

L'equip mèdic i d'enginyeria biomèdica del Vall d'Hebron té previst fer servir aquesta tecnologia en uns vint casos l'any, a partir d'ara.