El cul d'una noi que vesteix texans gastats.
El procés de desgastar els texans provoca malaties letals als treballadors que els confeccionen.
Barcelona

La tècnica per donar un aspecte de gastats als texans pot provocar malalties letals a les persones que els fabriquen

Una de les tècniques més usades per envellir els texans i donar-los l'aspecte de gastats és el "sandblasting", que consisteix a projectar sorra a alta pressió amb pistoles d'aire comprimit per fer passar a través del teixit partícules abrasives a gran velocitat. Aquest sistema, barat i ràpid, és letal per als treballadors que l'apliquen: els pot provocar malalties respiratòries greus i, fins i tot, silicosi o càncer de pulmó.

RedaccióActualitzat
Un informe de la campanya Roba neta, anomenat Texans mortals demostra que a les fàbriques de Bangla Desh que produeixen roba per a l'exportació al mercat europeu se segueix usant la tècnica del "sandblasting", que posa en perill la vida dels treballadors, que s'exposen a contreure greus malalties pulmonars, com la silicosi.

El "sandblasting" s'ha convertit en el mètode principal per a l'acabat de la majoria dels texans que ofereixen un aspecte desgastat. L'envelliment artificial del texà s'aconsegueix projectant ràfegues d'arena a alta pressió sobre la tela vaquera.

La investigació sobre el terreny revela que, tot i que moltes marques internacionals han prohibit aquesta tècnica en les seves cadenes de producció des que es va iniciar, fa un any, la campanya internacional "No-sandblasting", la veritat és que no sembla que hagin adoptat les mesures preventives i de seguretat perquè la prohibició sigui efectiva. L'informe descobreix que, encara que una marca hagi prohibit el "sandblasting" en la seva producció, no existeixen o no s'usen els equips de seguretat necessaris per protegir els treballadors de la inhalació de pols de sílice derivada d'altres processos de producció.

Els treballadors fan torns de fins a 12 hores al dia en sales plenes de pols, amb poca ventilació i sense la protecció adequada. Molts tenen constants atacs de tos i dificultats respiratòries. Sovint la producció es fa a la nit per evitar les visites dels auditors. L'informe recull testimonis de treballadors que han rebut instruccions d'utilitzar el "sandblasting" per complir els terminis exigits per les empreses clients, encara que aquestes ho hagin prohibit expressament.

L'informe també posa de manifest la falta d'atenció mèdica proporcionada als treballadors que han contret la malaltia i les dificultats per aconseguir el diagnòstic i el tractament adequats.

A la majoria de les fàbriques investigades ha quedat patent que la repercussió de la prohibició ha estat irregular, la supervisió escassa i les mesures adoptades fins ara han estat burlades. L'informe demostra que no n'hi ha prou amb la prohibició voluntària de les empreses per aconseguir que els treballadors i les treballadores deixin d'emmalaltir i fins i tot morir de silicosi.

"És alarmant que la moda se segueixi cobrant vides per desgastar texans gairebé una dècada després que la medicina turca va encendre el llum d'alarma per l'elevat nombre de casos de silicosi entre les persones treballadores de la indústria de roba a Turquia", va dir Eva Kreisler, coordinadora estatal de la Campanya Roba Neta. "Les marques de moda encara tenen molt marge d'actuació per eradicar aquesta tècnica i evitar més morts".

Recomanacions

La xarxa internacional Campanya Roba Neta planteja una sèrie de recomanacions per posar fi a l'ús del "sandblasting" en la indústria tèxtil.
Les empreses haurien de revisar els seus dissenys i terminis de producció per permetre als proveïdors utilitzar altres tècniques en l'acabat de texans i treballar amb els sindicats i les organitzacions de defensa dels drets laborals per garantir que la prohibició es respecti.

Els governs dels països productors haurien de prohibir l'ús d'aquesta tècnica i els de la Unió Europea haurien d'introduir una prohibició d'importació dels productes que hagin estat sotmesos a "sandblasting".
Anar al contingut