La sequera obligarà a parar la hidroelèctrica de Mequinensa per primer cop des del 1966
Si res no canvia, serà el primer cop que para des que es va inaugurar, i també perilla la producció de Talarn, Gavet de la Conca, el Pont de Montanyana i Escales
La sequera i la falta de reserves als embassaments obligarà la companyia Endesa a aturar la producció d'electricitat a la central hidroelèctrica de Mequinensa, al Baix Cinca, una de les més grans de la Península, que no ha parat mai des que es va inaugurar.
L'aturada es farà a mitjans de novembre, ja que l'embassament està en una situació crítica, per sota del 23% de la capacitat, el segon pitjor registre de la història d'aquest pantà, inaugurat el 1966.
A més, si no plou, també es podrien parar les centrals de Talarn i Gavet de la Conca, al Pallars Jussà, i les del Pont de Montanyana i Escales, a la Ribagorça.
Enguany s'ha generat un 32% menys d'energia que en la mitjana dels darrers 10 anys i caldria remuntar-se al 1989 per trobar una producció tan baixa.
Si en els propers dies o setmanes no es reverteix la situació de sequera amb l'arribada de pluges abundants, Endesa avisa que es veurà obligada a aturar l'activitat a les centrals on s'arribi al mínim de capacitat d'utilització dels embassaments on es troben.
Caiguda en picat de la producció
El cap dels centres de producció d'Endesa al conjunt de la Península, Ángel García, ha explicat en una entrevista a l'ACN que la situació té l'origen l'any passat, que ja va ser sec, però encara hi havia reserves als embassaments.
Enguany no ha plogut, amb un hivern especialment sec, i això ha derivat en la caiguda de reserves i ha motivat que hagi estat un dels pitjors anys de la sèrie històrica.
Segons García, caldria anar fins al 1989 per trobar una situació tan baixa, amb un 32% menys de producció en relació amb la mitjana dels darrers 10 anys.
La meitat de producció que l'any passat a les conques internes
Si la comparativa es fa amb l'any passat, el descens també és accentuat, amb prop d'un 15% menys d'energia generada a les centrals que la companyia té a la demarcació de Lleida i un 13,2% amb totes les que gestiona a Catalunya, que són una seixantena, la gran majoria a les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran.
Les centrals de les conques internes de Catalunya que gestiona Endesa han patit una caiguda de la producció del 51,8% respecte a la mitjana.
A la demarcació de Lleida, les que més han baixat de producció han estat les de la conca del Segre, amb un 53,5% menys en relació amb els darrers 10 anys i un 41,9% menys que l'any 2021.
Els criteris per repartir l'aigua en una situació "tensa i complexa"
Malgrat que la situació que ha provocat aquesta caiguda de la producció hidroelèctrica és "tensa i complexa", Endesa assegura que treballa coordinadament amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, l'Agència Catalana de l'Aigua i les administracions locals per donar resposta a necessitats puntuals.
La companyia posa com a exemple que aquest estiu s'ha pogut garantir la temporada d'esports d'aventura vinculada a la Noguera Pallaresa gràcies a l'estalvi de reserves que s'havia anticipat al llac de Certascan.
La llei d'aigua estableix un ordre clar de prioritat d'ús de l'aigua de manera que es fixa en primer terme l'ús humà, seguit del reg, l'industrial i, posteriorment, la producció hidràulica, alhora que cal complir els criteris mediambientals dels cabals ecològics o el manteniment de cotes en determinats embassaments.
En aquest sentit, l'estiu passat va ser polèmic el buidatge d'embassaments per part de la companyia Iberdrola en plena escalada del preu de la llum.
