La sequera fa emergir una ciutat de fa 3.400 anys al riu Tigris

La sequera extrema que afecta l'Iraq ha deixat al descobert temporalment una troballa arqueològica de valor: les restes d'una ciutat de l'era de l'imperi Mitanni, de fa 3.400 anys, al riu Tigris. 

L'assentament va emergir de les aigües de l'actual embassament de Mossul a principis d'aquest any, quan el nivell d'aigua va caure de forma accelerada per la falta de pluja.  

Per evitar que els cultius s'assequessin es van extreure grans quantitats d'aigua del pantà, el més gran de l'Iraq, des del desembre. Això va fer aparèixer al jaciment de Kemune, al Kurdistan iraquià, una ciutat de l'Edat de Bronze que estava submergida. 

Els arqueòlegs kurds i alemanys que han inspeccionat les restes pensen que el palau que es va descobrir fa un temps i els edificis grans pertanyen a l'antiga ciutat de Zakhiku, de l'imperi Mitanni (1.550-1350 aC), que va controlar gran part del nord de Mesopotàmia i Síria, segons han informat en un comunicat. 

Treball contra rellotge dels arqueòlegs

L'aparició va obligar els científics a treballar amb la pressió d'excavar i documentar tot el que poguessin abans que tornés a quedar submergida, no se sabia quan. 

L'arqueòleg kurd Hasan Ahmed Qasim, president de l'Organització d'Arqueologia del Kurdistan, i els arqueòlegs alemanys Ivana Puljiz (Universitat de Friburg) i Peter Pfälzner (Universitat de Tubinga) van decidir de forma espontània començar les excavacions a Kemune.

Hi van treballar entre el gener i el febrer del 2022. En pocs dies van formar un equip i van aconseguir finançament a curt termini des de la Fundació Fritz Thyssen, mitjançant la Universitat de Friburg. 

A més d'un palau, que ja s'havia documentat durant una breu campanya el 2018, van descobrir altres edificis grans: una fortificació massiva amb murs i torres, un espai amb funcions de magatzem de diversos pisos i un complex industrial. 

"L'edifici enorme té una importància particular perquè s'hi devien guardar grans quantitats de mercaderies, probablement portades de tota la regió", ha afirmat en un comunicat Ivana Puljiz. 

Hasan Qasim afegeix que els resultats de l'excavació "mostren que el lloc va ser un centre important en l'imperi Mitanni". 

Bona conservació tot i estar sota l'aigua 

Un fet que ha sorprès els investigadors és el bon estat de conservació de les parets, tot i que estan fetes de maons de fang (tova) assecats al sol i van estar sota l'aigua durant més de 40 anys.

Això s'explica, diu el comunicat, perquè la ciutat va patir un terratrèmol cap al 1.350 abans de Crist, un moviment que va fer que les muralles s'enderroquessin i sepultessin els edificis. 

Les parets tenen una alçada de diversos metres. 
 

Cinc vasos de ceràmica amb més de 100 inscripcions cuneïformes

Entre les troballes, destaquen cinc recipients de ceràmica que contenien un arxiu de més de 100 tauletes cuneïformes. 

Daten del període assiri mitjà, poc després de la catàstrofe del terratrèmol que va afectar la ciutat. Algunes tauletes d'argila, que poden ser lletres, encara són a dins de sobres d'argila.

Els investigadors esperen que aquest descobriment aporti informació important sobre el final de la ciutat de Mitanni i l'inici del domini assiri a la regió. 

"El fet que les tauletes cuneïformes fetes d'argila sense coure hagin sobreviscut durant tantes dècades sota l'aigua és gairebé un miracle", diu Pfälzner.

Per evitar danys en el conjunt per la pujada del nivell de l'aigua, els edificis excavats s'han tapat del tot amb làmines de plàstic i s'han cobert amb un farcit de grava.

L'Iraq és un dels països del món més afectats per la crisi climàtica. El sud del país, en particular, fa mesos que pateix una sequera extrema.

Ara, la ciutat ha tornat a quedar sota les aigües.