La blaveta comuna (Polyommatus icarus) és una de les espècies més afectades
La blaveta comuna (Polyommatus icarus) és una de les espècies més afectades
Barcelona

La sequera elimina un terç de papallones a parcs i platges metropolitans, però ja remunten

Algunes espècies pràcticament han desaparegut durant el 2023, però les dades d'aquest any mostren un efecte positiu de les últimes pluges

Redacció/AgènciesActualitzat

La manca continuada d'aigua passa factura a les papallones. Durant l'any 2023, als parcs i platges de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, hi ha hagut un descens del nombre d'exemplars de prop del 33%. Així ho confirmen les dades de l'Observatori Metropolità de Papallones presentades, aquest divendres, des del parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet, un dels espais on fa els seus mostrejos.

Les darreres precipitacions d'aquesta primavera han ajudat a revertir la tendència, però la greu sequera dels últims tres anys ha fet arribar al límit aquests animals pol·linitzadors.

Casos extrems

L'impacte ha estat notable en el conjunt d'aquests insectes, tot i que hi ha espècies a les quals ha afectat més que a d'altres: en alguns casos, les pèrdues d'exemplars han arribat a un 90%. És el cas, per exemple, de les saltabardisses de solell, que gairebé han desaparegut. Abans se'n trobaven uns 250 exemplars cada any i, en tot l'any passat, només se'n van comptar 30.

La blaveta comuna i la margenera comuna també han tingut disminucions importants, del 70% i el 50%, respectivament.

Voluntaris de l'Observatori fent mostreig de papallones en un parc metropolità (Pau Guzmán)

Per contra, s'han detectat tres casos d'espècies que han augmentat durant la sequera. Són la blaveta estriada, la blaveta dels pèsols i la safranera de l'alfals, amb creixements del 60%, 35% i 10%, respectivament. Ara bé, els experts subratllen que aquests guanys no compensen les pèrdues.

Pau Guzmán, coordinador de l'Observatori, explica que hi ha un vincle molt estret entre la presència de papallones i l'estat de salut de les plantes, la seva principal font d'alimentació.

"La sequera té un efecte sobre les papallones perquè fa que creixin menys plantes. Com que les papallones depenen de les plantes, si n'hi ha menys, es poden alimentar menys i es poden reproduir menys."

L'estudi se centra en les platges i parcs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (ACN)

Guzmán recorda que hi ha altres éssers vius que solen anar lligats a les papallones, com plantes, depredadors o altres insectes. En conseqüència, la importància del seu estat de preservació va més enllà d'elles mateixes.

"Ens hem d'imaginar les papallones com si fossin la punta de l'iceberg de la biodiversitat. Per tant, si veiem que disminueixen les papallones, és un indicador que aquell ecosistema està sortint perjudicat."

Remuntar el vol

La bona notícia és que les pluges d'aquesta primavera han capgirat aquesta situació i la quantitat de papallones que hi ha ara a l'Àrea Metropolitana està per sobre de la mitjana dels cinc anys de projecte.

Les dades preliminars del 2024 mostren que, si durant aquestes dates s'acostumaven a veure unes 12 o 13 papallones de mitjana a cada visita, ara el voluntariat en veu 29.

A més, el projecte també ha confirmat que la sequera afecta més el nombre total de papallones que no pas la quantitat d'espècies. De fet, ha crescut segons les dades del 2023, quan es van veure sis noves espècies. En total, es van registrar 44 espècies durant l'any passat.

En els cinc anys de feina de l'Observatori, s'han sumat 52 espècies de papallones observades, que corresponen al 25,6% de les espècies detectades a Catalunya.

Anar al contingut