La rumba triomfa a la campanya per Barcelona: "Amb una cançó, tens les barreres abaixades"
Cinc partits han compost una rumba per a la campanya de les eleccions municipals del 28 de maig, una estratègia de màrqueting polític que, segons els experts, busca diferenciar-se amb missatges memorables
No és el mateix llegir-se un programa electoral de més de 100 pàgines que prémer el play d'una cançó. Els partits i els seus caps de campanya ho saben i, per això, la majoria han espremut aquesta estratègia per a les eleccions municipals del 28 de maig a Barcelona. Cinc formacions han compost una cançó per sumar vots aquest diumenge, i totes han triat el mateix gènere: la rumba catalana.
ERC: "Barcelona republicana"
ERC s'ha estrenat aquest 28M amb la rumba "Som, som, som, Barcelona republicana", que és també la lletra de la tornada. En el seu cas, la van publicar setmanes abans de l'inici de la campanya i no hi apareix el cap de llista, Ernest Maragall. Un fons amb el color del partit i la lletra de la cançó impresa sobre les il·lustracions és la seva aposta per emocionar l'electorat:
BCN en Comú: "Això sí que és culpa de Colau"
És el tercer any consecutiu que els Comuns han compost una rumba de campanya. Aquest cop, capgiren les crítiques a Ada Colau fent bandera del que ha fet la seva candidata després de dos mandats. "Això sí que és culpa de Colau", es diu a la cançó, fent referència al tema de Def Con Dos "La culpa de todo la tiene Yoko Ono". Ella aquest cop no hi canta, però apareix en diverses escenes, fins i tot ballant:
PSC: "Bo per Barcelona"
Els socialistes han compost la rumba "Bo per Barcelona", referint-se al seu candidat a l'alcaldia, Jaume Collboni. A diferència de les dues anteriors, no hi han afegit el text de la lletra, que repeteix el missatge del títol fins al final. En el seu cas, han compartit el vídeo de la gravació dins un estudi, amb els membres de la candidatura cantant i ballant:
Trias per Barcelona: "Tornaràs"
Més discreta és l'aparició de Xavier Trias en el vídeo de la rumba de "Trias per BCN". Es titula "Tornaràs. La Barcelona que estimem" i el candidat hi apareix, però ni canta ni balla. Entre les imatges dels punts més emblemàtics, Trias observa la ciutat, que diu que vol "il·luminar de nou" perquè "ha perdut la seva màgia":
Valents: "Barcelona valenta"
La rumba de Valents també busca el missatge de "tornar" a una Barcelona anterior a l'etapa de Colau. Barreja català i castellà i l'han titulada fent referència al nom del partit, "Barcelona valenta". Està gravada majoritàriament a La Rambla i la candidata, Eva Parera, balla i canta en algunes escenes:
Què busquen els partits component cançons de campanya?
"Amb una cançó, tens les barreres abaixades", assegura el politòleg Ignacio Martín Granados. "És una forma de posar el focus sobre els temes que preocupen d'una manera més informal. Això fa que hi prestem més atenció", afegeix. Alhora, subratlla que un vídeo amb una música de campanya és un format fàcil de compartir: "És un mitjà molt més emocional. Si t'agrada, potser ho enviaràs a familiars o amics".
"Se solen buscar melodies, ritmes i lletres enganxosos perquè la gent puga recordar la cançó i fins i tot faça de prescriptora de la marca política xiulant-la o cantant-la en algun moment donat", apunta la periodista Teresa Ciges, especialitzada en comunicació política.
Tots dos experts coincideixen que la capacitat que la cançó sigui memorable és un dels objectius dels partits quan creen temes per a les seves campanyes. Ciges en subratlla dos més: la identificació, "perquè volen que la gent s'identifique amb els ritmes i vincule la formació amb un estat d'ànim, com alegria, il·lusió, esperança o reivindicació", i la notorietat, "perquè aquestes propostes criden l'atenció".
Granados també assegura que l'objectiu principal és diferenciar-se de la resta de candidats. Ara bé, ho aconsegueixen, si tots fan el mateix? "Qui pega primer, pega dos cops", respon el politòleg. "Quan tothom ho fa, passa la febre", conclou.
"A l'Amèrica Llatina és habitual fer cançons de campanya, però a casa nostra fins fa relativament poc no estava gaire implementat. Ara bé, quan te trobes amb una campanya com la de Barcelona en què tots fan cançons, ja no tens el factor sorpresa", argumenta Teresa Ciges.
Menys encara quan tots han optat pels picaments de mans i les guitarres. Ho han fet coincidint amb la candidatura que s'acaba de presentar per convertir la rumba catalana en patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco. "Amb això volen transmetre que busquen el millor per a Barcelona i per a Catalunya, donant suport a aquesta candidatura", diu Granados.
No sabem si les rumbes mobilitzaran els votants, però almenys mobilitzen els peus.
