La Reserva Federal torna a apujar els tipus d'interès, però obre la porta a deixar-ho aquí

La Reserva Federal dels Estats Units ha complert els pronòstics i ha apujat els tipus d'interès 0,25 punts, fins a col·locar-los en una forquilla entre 5% i el 5,25%, el nivell més alt des del 2007. És la desena pujada consecutiva en un any, amb l'objectiu de refredar l'economia i frenar la inflació.

Els mercats financers ja donaven per fet el moviment a l'alça d'avui i, a partir d'ara, l'interrogant és preveure quin serà el pròxim pas.

Una opció que ningú descarta és que aquesta pujada sigui l'última d'aquest cicle, tot i que el comunicat de la Reserva Federal dona poques pistes explícites. Això sí, a diferència del passat març, en el seu comunicat d'ara no "anticipa" futures pujades i prefereix no comprometre's a curt termini. I, per primer cop, lliga qualsevol les seves futures decisions a la marxa de l'economia.

"El sistema bancari dels Estats Units és sòlid i resistent. Condicions de crèdit més endurides per a les llars i les empreses i és probable que pesin l'activitat econòmica, la contractació i la inflació. L'abast d'aquests efectes segueix sent incert. El Comitè segueix molt atent als riscos d'inflació."

Endurir les condicions del crèdit per frenar l'espiral de preus

Després d'uns anys amb tipus d'interès al voltant del 0% i liquiditat sense límits, els bancs centrals de tot el món s'han vist forçats a canviar d'estratègia per endurir les condicions del crèdit, amb l'esperança que això sigui suficient per refredar l'espiral de preus dels últims mesos.

I tot això, malgrat que tampoc està clar fins a quin punt l'enduriment del crèdit pot influir en l'actual episodi d'inflació, perquè la pujada de preus s'està produït en àmbits com l'alimentació, les matèries primeres o l'energia. 

En el cas de l'economia nord-americana, el creixement ha afluixat i encara cal veure fins on arriben els efectes de la crisi bancària que (de moment) ha provocat la caiguda d'entitats com el Silicon Valley Bank o, aquesta mateixa setmana, el First Republic Bank. De fet, el temor és que d'altres bancs regionals puguin passar pel mateix tràngol.

Però la inflació es manté molt per damunt de l'objectiu marcat per la Reserva Federal, i el seu president, Jay Powell, s'ha compromès a reduir-la sigui com sigui, encara que això pugui provocar una frenada de l'economia i el mercat de treball. Ara bé, la Reserva Federal reconeix que les condicions del crèdit per a famílies i empreses ja s'han començat a endurir, i això tindrà influència en l'activitat econòmica, la creació de llocs de treball i la inflació.

Aquest dijous, l'hora del BCE

En paral·lel, aquest dijous, el Banc Central Europeu també podria pujar els tipus d'interès, 0,25 punts més, fins a situar-los en el 3,75%. El BCE ha seguit una trajectòria semblant a la Reserva Federal, però va començar les pujades més tard, de manera que encara té més recorregut a l'alça.

Aquest és, almenys, el discurs de la seva presidenta, Christine Lagarde, que en les seves últimes intervencions en públic ha insistit a no lligar-se de mans i peus de cara a les decisions que haurà de prendre els pròxims mesos.