El PP i Junts tomben la reforma per l'acollida obligatòria de menors migrants

Tombada la reforma de la llei d'estrangeria que s'ha debatut al Congrés aquest dimarts. Els vots en contra de PP, Junts i Vox han portat al fracàs la proposta del govern espanyol per blindar un mecanisme obligatori perquè les comunitats autònomes hagin d'acollir menors migrants que arriben sols.

Junts i PP havien demanat que es retirés la llei per continuar negociant-la, però finalment no s'ha fet i s'ha procedit a la votació poc abans de les nou del vespre, després de converses in extremis durant tot el dia. Amb 177 vots en contra, 171 a favor i una abstenció, la reforma torna ara a la casella de sortida.

La sessió ha començat a les 10.00 i ha durat fins a quarts de 12, quan s'ha passat a debatre altres punts. Coalició Canària havia demanat que la votació no es fes si no tenia prou suports per tirar endavant. 

Després que a inicis de mes s'acordés revalidar una fórmula temporal per reubicar els menors des de les Canàries, PSOE, Sumar i Coalició Canària han portat a la cambra baixa la proposta que hauria de servir per tancar-ne una d'obligatòria i permanent.

Junts defensa que Catalunya s'exclogui del sistema per exercir de manera autònoma les competències en migració, tal com està negociant amb el govern espanyol.

Modificació per incloure-hi un "mecanisme solidari i vinculant"

La proposta tombada incloïa la modificació de l'article 35, per incloure-hi "el mecanisme solidari i vinculant" per reubicar els menors sols quan els equipaments d'una comunitat estiguin a més del 150% de capacitat, com passa a les Canàries.

Actualment, a l'arxipèlag hi ha 6.000 menors migrants no acompanyats, el triple de la capacitat d'acollida que té.

El president canari, Fernando Clavijo, que governa en aliança amb el PP, apel·lava a la "responsabilitat" dels partits per convalidar almenys un decret llei que s'aprovi el 30 de juliol per resoldre la situació que viuen les illes.

Junts ho considera "un abús" i s'hi oposarà

Míriam Nogueras ha dit, en la sessió d'aquest matí, que Junts s'oposa a la tramitació d'aquesta llei perquè la considera "abusar de la solidaritat" de Catalunya i perquè no contempla ni "garanties ni condicions mínimes" per fer les coses bé.

La diputada de Junts ha criticat la falta de negociació de l'estat amb els territoris per tenir en compte "les necessitats i els recursos" dels municipis que han d'acollir aquests infants, i per això, ha dit, "es planten" davant "l'onada de populisme, bonisme i demagògia":

"Ens oposem a seguir sobresaturant Catalunya. Ens oposem a seguir tensant la convivència del nostre país. Retirin la llei i treballin un acord negociat amb Catalunya."

Per ERC, no complir la llei de protecció dels infants "és extrema dreta"

Després de Nogueras ha intervingut el diputat d'ERC Jordi Salvador Duch, que ha començat --i acabat-- la seva intervenció, en al·lusió al comentari de Nogueras, dient que "prefereixo sempre que se m'acusi de bonisme que de malisme, perquè de malisme ja n'hi ha massa".

"El nostre grup considera imprescindible abordar una situació de l'arribada de menors d'edat que arriben a l'Estat després d'un procés migratori llarg, perillós i traumàtic. No hi ha cap dubte sobre si hem d'acollir menors o no, qui tingui dubtes, és extrema dreta."

Salvador Duch ha insistit que als menors no se'ls pot deixar mai tirats i que els infants i adolescents que arriben de tercers països tenen dret a ser acollits i cuidats segons la Convenció de Drets dels Infants de 1989. "Els menors necessiten protecció i suport per garantir els seus drets", ha insistit, també a les comunitats de destí on acabin vivint

ERC ha donat suport a la tramitació de la llei, a la qual volia presentar esmenes per "redefinir el concepte de sobreocupació" -- i establir un nombre mínim de places disponibles--; garantir que les persones transferides són realment menors; que en el redactat de la llei hi hagi un "escrupolós respecte al marc competencial exclusiu autonòmic en matèries d'infància i serveis socials"; i que el finançament de les polítiques d'acollida dels menors també inclogui un apartat on es vetlli pels joves tutelats d'entre 18 i 21 anys, perquè no quedin al carrer amb la majoria d'edat.

"Si volem complir amb els drets humans hem de tenir els diners per poder-ho fer, i l'Estat és qui té la clau de la caixa."

PNB i Bildu avalen la seva tramitació per presentar-ne esmenes

Els diputats del PNB i Bildu Maribel Vaquero Montero i Jon Iñarritu García havien avançat el seu suport perquè es pugui tramitar aquesta llei. En el primer cas, per "corresponsabilitat" i en el segon perquè, ha dit Iñarritu, "és de lògica i sentit comú".

Tots dos han recordat, a més, que es tracta de gestionar una situació humanitària.

El Grup Mixt ha demanat que no es voti si no hi ha acord

El primer a comparèixer a la sessió d'aquest dimarts, a la qual assisteix com a públic el president de Canàries, Fernando Clavijo, ha estat el diputat socialista Luc Andre Diouf Dioh que ha agraït les propostes de tots els partits que s'han implicat en aquest projecte de llei --inclosos ERC, Junts, el PNB i Bildu, ha dit--. Diouf ha demanat que almenys es permeti la seva tramitació, per després negociar-ne les esmenes que calgui i ha recordat al Partit Popular que "van firmar amb Coalició Canària, per a la investidura de Feijóo, aprovar aquesta llei".

Luc Andre Diouf ha recordat "l'esforç i sacrifici de les Canàries, Ceuta i Melilla" per ajudar aquests infants i ha demanat un compromís amb el principi de solidaritat interterritorial i un respecte a les competències assumides per les comunitats autònomes en protecció dels menors.

"Les Canàries i aquests nens i nenes estan esgotats. No hi ha més excuses, no queda temps. Ells són el futur i tenim la responsabilitat que no siguin víctimes del racisme."

Diouf ha reconegut que aquesta llei "l'afecta a nivell personal" i ha criticat el discurs d'odi i la xenofòbia contra els menors migrants, sobretot contra els africans:

"Cap de vostès ha patit mai el que han patit aquests nens. Espero que la guerra no torni a Espanya, ni la fam ni el fanatisme religiós que ells han patit a la infantesa. I que cap dels seus fills hagi de fugir com els nens ucraïnesos, sirians o afganesos, o veure'ls morir al mar."

També ha estat molt dura la intervenció de la diputada del Grup Mix Cristina Valido García. La diputada de Coalició Canària ha dit que, si no s'arriba a un acord per aprovar aquest projecte, demanarà que no es voti al final de la sessió, com està previst:

"No puc tornar a les Canàries dient que el Congrés dels Diputats de l'estat espanyol no és capaç de treballar en matèria migratòria, reformar una llei, adaptar-se a les noves circumstàncies i trobar una fórmula per respondre als drets humans dels menors."

Cristina Valido ha demanat no fer servir els menors i ha considerat "lamentable" els insults a la sessió: "Ni pels nens poden apartar l'odi que es tenen".

El PP reclama "cessions" i se suma a la petició de Valido

El PP, per la seva banda, havia reclamat "cessions" al PSOE, com assegura que fa amb els socis d'investidura.

La diputada Ana Isabel Alós López ha titllat el projecte de llei de "pedaç i xantatge" i havia reclamat que es retirés i es fes un debat sobre immigració.

També ha reclamat, abans de negociar res, una declaració d'emergència migratòria, una conferència de presidents autonòmics, la compareixença de tots els ministres del govern per parlar d'immigració i una "proposta de finançament real" que inclogui els menors tutelats que ja hi ha a les comunitats autònomes, a més d'una "política d'Estat amb Europa i els països d'origen".

Finalment, Alós s'ha sumat a la petició de Valido, que ha demanat que no es voti la reforma d'aquesta llei si no té prou suports per tirar endavant:

"Acceptem i assumim la proposta de la Sra. Valido. Retirin aquesta proposició de llei. Posin-se a negociar si de debò tenen voluntat de fer-ho. Convoquin una conferència de presidents de forma immediata i un ple extraordinari monogràfic sobre immigració i tindran solucions per a aquest problema que viuen les Canàries i la resta d'Espanya."

També el president del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat que les seves "exigències" són "amb sentit d'estat", i havia advertit dels intents dels socialistes de "fer xantatge" amb aquesta qüestió humanitària.
 

Una dimensió política major

El 10 de juliol es va formalitzar l'acord per reubicar 400 menors migrants sols que són a les Canàries cap a altres comunitats de la Península, un pacte que no és obligatori i que s'ha reeditat respecte a altres anys.

Va ser el detonant del trencament dels governs autonòmics que fins llavors tenia el PP amb Vox, que va acusar el seu soci d'incomplir els pactes d'investidura.

La quarta reforma del Reglament d'Estrangeria de Sánchez

A més de la reforma de la llei d'estrangeria, Sánchez està abordant la quarta modificació del Reglament d'Estrangeria que fa el seu govern, però la primera de grans dimensions que en tocarà aspectes transversals.

Aquest dilluns l'ha presentat a les comunitats autònomes i inclou aspectes per incorporar algunes regulacions que venen de la Unió Europea. Per exemple, fer un permís únic de residència i treball per a treballadors estrangers o facilitar els tràmits perquè es puguin regularitzar els familiars d'un estranger ja arrelat a Espanya.

L'última reforma va ser el 2022: introduïa, per exemple, l'arrelament per formació, és a dir, poder obtenir els papers després d'iniciar uns estudis.

L'altra reforma va ser el 2021, per agilitzar el permís de residència per als joves estrangers extutelats. Però la realitat és que la Generalitat, les entitats i els mateixos joves constaten que es triga molt més dels tres mesos que es prometien per tenir els papers.