La radiació a la nuclear de Txernòbil augmenta, però sense perill: per què?
Qualsevol petita fuga es detectaria al sistema de vigilància d'Europa, encara que les autoritats ucraïneses van parlar d'un augment "significatiu" dels nivells de radiació
El primer dia de la invasió russa a Ucraïna en diversos fronts va incloure la central nuclear de Txernòbil, que està sota control de les tropes russes.
Les autoritats ucraïneses van parlar d'un augment "significatiu" dels nivells de radiació a la zona d'exclusió de Txernòbil, encara radioactiva pel desastre nuclear del 1986.
Segons va recollir l'agència Europa Press, l'inspector de l'Estat per a Regulació Nuclear d'Ucraïna va dir al seu compte de Facebook que "les dades del sistema automàtic de supervisió de la zona d'exclusió, disponibles en línia, mostren que els nivells de control de radiació gamma han augmentat de manera significativa".
El temor internacional és fàcil d'entendre, però cal aclarir d'entrada que hi pot haver un augment, però no és preocupant ni perillós.
Europa ho detectaria
"Qualsevol petita fuga de radioactivitat es detecta al sistema de vigilància d'Europa, que està sempre en alerta, i no es té notícia de cap augment de valors a Txernòbil", ha explicat al 324.cat Arturo Vargas, responsable de l'Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Per fer-nos una idea de la sensibilitat d'aquests sistemes de detecció, podem dir que l'accident nuclear de Fukushima, fa onze anys, es va detectar a Barcelona, a l'estació de mostreig de l'aire que l'Institut de Tècniques Energètiques té a l'avinguda Diagonal. "Van ser traces insignificants, sense rellevància de risc radiològic, però es van poder mesurar", explica aquest investigador.
Polònia, veí d'Ucraïna, ha dit que no ha registrat cap augment dels nivells de radiació en el seu territori.
Zona contaminada
Les forces russes i ucraïneses van lluitar dijous pel control de Txernòbil, una zona encara radioactiva pel pitjor accident nuclear del món i que va ser un factor que va contribuir al col·lapse de la Unió Soviètica.
Els experts han interpretat que l'augment dels nivells de radiació es deu al moviment d'equips militars pesants que ha aixecat pols radioactiva a l'aire i, en aquest sentit, Arturo Vargas assenyala que és un "territori molt contaminat i cal distingir-ho dels residus que hi ha emmagatzemats".
L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) va demanar dijous "màxima moderació" per evitar qualsevol dany a les instal·lacions nuclears d'Ucraïna.
Un altre efecte col·lateral que pot tenir el control rus de Txernòbil és que freni els estudis de resposta per fer front a una altra catàstrofe nuclear, que es fan per part de científics i equips d'emergències internacionals, des que fa anys Ucraïna va obrir la zona, segons apunta Vargas.
L'advertència de Zelenski
Els analistes polítics internacionals també assenyalen que posar el focus d'interès en Txernòbil juga a favor del govern ucraïnès en la batalla pel relat, com a manera de pressió per a Occident del que hi ha en joc en aquesta guerra.
El Ministeri de l'Interior ja va advertir que si el dipòsit de l'antiga central nuclear fos destruït pels atacs d'artilleria de l'adversari, la pols radioactiva cobriria Ucraïna, Bielorússia i els països de la Unió Europea.
Per a Rússia, Txernòbil té interès estratègic, perquè es troba a la ruta més curta des de Bielorússia fins a Kíev, la capital d'Ucraïna i, per tant, discorre per una línia lògica d'atac per a les forces russes que envaeixen Ucraïna.
Els analistes militars occidentals consideren que Rússia simplement ha utilitzat la ruta d'invasió més ràpida des de Bielorússia, un aliat de Moscou i un punt de partida per a les tropes russes, fins a Kíev.
Símbol per a Moscou
Aconseguir el control de Txernòbil també té un valor simbòlic evident per a Rússia.
El quart reactor de Txernòbil, a 108 quilòmetres de la capital ucraïnesa, va explotar l'abril de 1986 durant una prova de seguretat fallida, i va enviar núvols de radiació a gran part d'Europa i que van arribar a l'est dels Estats Units.
Les autoritats soviètiques van intentar inicialment encobrir el desastre i no van admetre immediatament l'explosió, embrutant la imatge del líder reformista soviètic Mikhaïl Gorbatxov i les seves polítiques de glàsnost per a una obertura més gran a la societat soviètica.
La catàstrofe es considera com un factor que ajuda a explicar el col·lapse de la Unió Soviètica només uns anys després.
L'estronci, el cesi i el plutoni radioactius van afectar principalment Ucraïna i la veïna Bielorússia, així com parts de Rússia i Europa. Les estimacions del nombre de morts directes i indirectes pel desastre varien entre els pocs milers i fins a 93.000 morts addicionals per càncer a tot el món.
