La qualitat de vida a Catalunya cau fins al nivell de fa 10 anys, segons l'INE

Quedar amb amics, tenir persones de confiança a qui explicar les coses, sortir a veure espectacles o esdeveniments esportius són alguns dels elements que s'han tingut en compte per calcular el grau de benestar dels espanyols.

És només una de les dimensions que recull l'Institut Nacional d'Estadística per calcular l'índex global de qualitat de vida. Però poder tenir temps per a l'oci està relacionat amb tenir més riquesa econòmica.

I tot plegat es tradueix en aquesta estadística en millors resultats per a les comunitats autònomes millor finançades. Per això el rànquing d'aquesta estadística experimental l'encapçalen Navarra, La Rioja, Aragó, Cantàbria i el País Basc. 

L'índex ha tingut present altres aspectes com les condicions materials, la salut, l'educació, les condicions laborals, la seguretat física i personal, la governança i els drets bàsics, l'entorn i el medi ambient, i l'experiència general de la vida.

Són indicadors que cada cop s'utilitzen més per mesurar la qualitat de vida, més enllà de la renda per càpita o el PIB. Segons l'INE, moltes comunitats han tingut una davallada des de la pandèmia. És el cas de Catalunya.

Catalunya, la cinquena per la cua

A Catalunya l'índex general encadena baixades des del 2019. Però el 2022 la baixada va ser més pronunciada i la va situar per sota la mitjana de tot Espanya. Ens hauríem de remuntar al 2009 perquè els dos índexs tinguessin el mateix nivell.

De fet, seria la cinquena pitjor comunitat autònoma, si es fes un rànquing. Per sota només hi ha les Canàries, Andalusia, Galícia i Múrcia, i les ciutats autònomes. A l'altra banda, la més ben parada és la comunitat foral de Navarra.

Tenint en compte tots els indicadors, al conjunt d'Espanya la qualitat de vida va baixar l'any passat fins a nivells del 2018, però a Catalunya el descens va ser molt més acusat: cal remuntar-nos al 2013 per trobar un indicador més baix.

Les raons? Un empitjorament dels nivells d'educació i de seguretat, menys confiança en les institucions i un clar descens de les relacions socials. I això malgrat assolir uns nivells superiors a la majoria pel que fa a l'ocupació. 
 

Descens pronunciat en educació, baix nivell de relacions socials 

Aquí a Catalunya destaca especialment la baixada en l'àmbit de l'educació, un apartat que inclou d'índexs d'abandonament escolar o de nivell de formació, entre altres. És el primer any des del 2015 que se situa per sota del nivell de tot Espanya.

Catalunya està per sota del nivell general en aspectes com la seguretat física i personal o l'oci i les relacions socials. En aquest últim cas, Catalunya només està per sobre de les Canàries. L'índex de l'INE recull que tenim un nivell més baix de freqüència de trobades amb amics.
 

Bona experiència general de la vida

Per contra, Catalunya està per sobre en aspectes relacionats amb el món laboral, o l'experiència general de la vida.

El nivell d'aquest apartat, que recull la satisfacció vital o els sentiments positius, ha baixat al conjunt de l'Estat des de l'any 2020, després de la pandèmia. Tot i que en el cas de Navarra això pràcticament no ha passat.

Estadística experimental

Aquesta estadística combina dades objectivables com ara l'atur o el nivell de formació amb enquestes que recullen la percepció dels ciutadans.

Els experts alerten del risc de comparar entre comunitats o, fins i tot, països. Estadístiques com aquesta, asseguren, són útils perquè van molt més enllà del PIB, però cal tenir en compte que incorporen percepcions molt subjectives.

El catedràtic d'Economia Guillem López-Casasnovas ho explica així:

"Es pot ser més ric que el de la comunitat autònoma del costat, i viure la teva riquesa relativa pitjor que un altre."

Com que no es poden establir comparacions d'acord amb indicadors subjectius o que canvien segons el territori, per López-Casasnovas, aquestes iniciatives serveixen, sobretot, per mesurar l'evolució al llarg del temps dins una mateixa comunitat.

Perquè si es pregunta el mateix, en el mateix àmbit, durant diversos anys, es poden extreure conclusions sobre els canvis que s'han anat produint.

Per López-Casasnovas, si s'ha de triar un indicador per comparar de manera objectiva diferents territoris, seria l'esperança de vida lliure de discapacitat i en bona salut.

I en aquest cas, Catalunya està per sobre la mitjana espanyola, però encara per sota de Castella-la Manxa, Navarra o el País Basc. 
 

Més enllà del PIB

L'anàlisi de l'INE s'emmarca en l'esforç per part de diversos organismes per trobar indicadors que vagin més enllà dels estrictament econòmics a l'hora de valorar la qualitat de vida d'un col·lectiu.

I també té en compte que els valors i expectatives varien segons la persona, de manera que incorpora una eina on cadascú pot marcar a quin indicador dona més pes. Institucions com Eurostat també incorporen cada cop més el concepte de qualitat de vida en les seves estadístiques.

Escòcia, amb països com Nova Zelanda o Islàndia, és promotora de la iniciativa "Wellbeing Economy Governments", per promoure la cooperació entre regions i estats per compartir informació.

Altres iniciatives mundials similars són les de l'OCDE, Alemanya, Dinamarca, França, Luxemburg, Suïssa, el Regne Unit o el Canadà.