L'enginyer Martin Cooper amb el telèfon mòbil que va fer la primera trucada de la història, el 2007 a Taiwan (Wikipedia / Rico Shen)

La primera trucada de mòbil fa 50 anys va ser una petita venjança entre rivals

La va fer l'enginyer de Motorola, Martin Cooper, a Joel Engel, rival de Cooper als Laboratoris Bell

Josep Maria Camps ColletActualitzat

El 3 d'abril del 1973, en un carrer de Nova York, l'enginyer Martin Cooper va marcar un número en el telèfon mòbil que portava i va dir a la persona que va despenjar:

"Joel, et truco des d'un telèfon mòbil, un de debò."

El telèfon des del que va trucar era el Motorola DynaTac 8000X, un prototip que pesava gairebé un quilo, trigava 10 hores a carregar-se, i amb prou feines tenia 30 minuts d'autonomia.

Aquestes limitacions no van impedir fer aquella trucada, que va ser la primera de la història de la telefonia mòbil, una efemèride que aquest dilluns compleix 50 anys exactes:


La venjança de Motorola envers Bell

El destinatari de la trucada tampoc era qualsevol: Joel Engel, rival de Cooper als Laboratoris Bell, que també feia anys que treballaven per aconseguir un telèfon mòbil que funcionés.

Segons explica ara, la resposta d'Engel va ser el silenci, i li va donar la impressió que el rival estava "serrant les dents".

Cooper, que ara té 94 anys, va ser a Barcelona fa un mes amb motiu del congrés de mòbils, i llavors va explicar que la trucada a Engel va ser una petita venjança.

El motiu hauria estat que els anys 70 Bell tractava a Motorola amb un cert menyspreu, perquè es pensaven que no sabien què estaven fent, i la realitat va ser la contrària.

Segons l'antic enginyer de Motorola, els rivals de Bell s'havien centrat en construir telèfons per als cotxes, cosa que ells consideraven un error, i la història els ha donat la raó.

Martin Cooper amb un telèfon mòbil modern, el 6 de març a Barcelona (EFE)

Els mòbils d'ara, poc "intel·ligents" encara

Cooper explica que llavors estava convençut que el telèfon mòbil seria una realitat a l'abast de tothom, però admet que ni sospitava altres revolucions tecnològiques que han canviat el món:

"No ens imaginàvem que hi hauria càmeres digitals ni tampoc internet, però sí que sabíem que algun dia tothom tindria un telèfon mòbil."

Afirma que els mòbils actuals no fan honor al seu nom, perquè no els considera gaire "intel·ligents", i augura que en un futur no gaire llunyà faran funcions mèdiques avançades:

"En el futur, quan comencis a posar-te malalt, el teu mòbil transmetrà la informació a un ordinador i t'avisaran que vagis a veure un metge, i la malaltia no es produirà."

"L'ideal seria que el mòbil estigui sota la pell"

Perquè això sigui possible, també augura aparells integrats en el cos humà, amb sensors connectats directament als òrgans:

"Per a mi l'ideal seria que el mòbil estigui incorporat sota la pell, sota l'orella, no necessitaria bateria, perquè el teu cos ja seria una bateria, i quan volguessis parlar amb algú només ho hauries de dir."

Creu que el futur és un sistema que, a més, el mateix telèfon busqui i descarregui les aplicacions que necessita el seu propietari, sense que aquest se n'hagi de preocupar.

La conclusió de Cooper és que "encara estem al començament de la revolució del mòbil".

El telèfon del 1973, però, va trigar 11 anys a tenir una versió comercial: no va ser fins el 1984 que es va posar a la venda a un preu prohibitiu, més d'11.000 dòlars, i amb poques possibilitats.

El motiu és que calia desplegar una xarxa de telefonia mòbil que connectés els aparells amb el sistema telefònic tradicional, i això va exigir anys de desenvolupament i d'inversió en tecnologia.

Martin Cooper amb un telèfon mòbil modern, el 6 de març a Barcelona (EFE)

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica
Anar al contingut