La presentadora maori que va fer història, farta del racisme: "Ja en tinc prou"

Oriini Kaipara, la periodista de Nova Zelanda que al desembre es va convertir en la primera maori a presentar les notícies en prime time amb un tatuatge tradicional a la barbeta, denuncia els missatges racistes que ha rebut des d'aleshores.

Aquesta setmana ha compartit, a través de stories d'Instagram, les captures dels correus d'un espectador que es queixava a la televisió on treballa, la cadena Newshub, de la "mala imatge" que, a parer seu, dona la presentadora amb el seu moko kauae, el tatuatge que porten les dones maoris entre els llavis i la barbeta.

"Té un aspecte ofensiu i agressiu", diu l'espectador en el mail. Kaipara denuncia aquest missatge, després de molts altres en la mateixa línia que assegura que ha rebut des del seu debut: "Ja en tinc prou. He contestat. Mai ho faig. He trencat el meu propi codi i he premut el botó d'enviar".

En la mateixa la publicació, la periodista també comparteix la resposta que li ha enviat a l'espectador. Li diu que tant el tatuatge tradicional maori, com les persones que el porten, "no són una amenaça i no mereixen cap discriminació, assetjament i prejudici" i li demana, amb ironia, que "contingui la seva ignorància cultural i els seus prejudicis per a una altra vida, preferiblement al segle XIX".
 

Suport a les xarxes: "Ets una llegenda"

La periodista, nascuda el 1983, ha rebut centenars de missatges de suport a les xarxes socials. Entre aquests, un tuit del seu company a la cadena de televisió, que li diu: "Ets una llegenda."

You're a legend @oriini_kaipara 💯 https://t.co/wxEkMNBxu5

— Mitch McCann (@MitchMcCannNZ) August 25, 2022

Kaipara, que porta aquest tatuatge tradicional des del 2019, no és l'única figura reconeguda amb un moko kauae a Nova Zelanda. La ministra d'Exteriors del país, Nanaia Mahuta, i la jutgessa Ophir Cassidy també el llueixen amb orgull.

El moko kaua es relaciona amb la identitat i representa el servei i el lideratge d'una dona indígena neozelandesa dins de la seva comunitat, però el seu ús encara causa reaccions de rebuig en una minoria.

Els maoris, que van signar amb la Corona Britànica el Tractat de Waitangi el 1840 per al reconeixement dels seus drets sobre la terra, representen el 17% dels gairebé 5 milions d'habitants neozelandesos.