La pandèmia emocional: les empremtes que ens deixa un any al límit per la Covid

Una pandèmia mundial, una crisi econòmica... El 2020 ha estat un any molt difícil per a tothom i això encara que no es vegi a primera vista està tenint conseqüències emocionals profundes. La preocupació, la por, la incertesa, l'ansietat i la indignació han impactat en la societat. Ara la vacuna ens permet mirar el futur amb esperança, però quedarà una petjada que no serà fàcil d'esborrar. 

Ara que acaba l'any, mirem enrere i recordem quan celebràvem l'arribada del 2020, amb desitjos i bons auguris. Ningú no s'imaginava que aquest any ens canviaria la vida així. "Crèiem que podíem amb tot i la pandèmia ens ha posat cara a cara amb la nostra vulnerabilitat com a societat", explica Begoña Elizalde, psicòloga. Repassem aquest any i la petjada que ha deixat la Covid amb un equip de psicòlegs.

L'impacte més dur

Els sanitaris, els malalts i els familiars són els que més han patit els efectes emocionals de la Covid. Angoixa, por, tristesa... però també indignació. El malestar també es contagia, sobretot quan agafa velocitat la crisi econòmica.

Rafael Penadés, psicòleg clínic, vocal de la junta del Col·legi de Psicologia de Catalunya, explica que "la incertesa genera molta tensió i volem resoldre-la, i mentre no la tenim resolta, estem patint".

La gent gran i la mainada han estat sectors de la població especialment castigats anímicament. També els joves, a qui de vegades s'ha criticat per la seva actitud. La cap de Psiquiatria Infantojuvenil de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, Montse Pàmies, posa aquest comportament en perspectiva: "Tots recordem el nostre estiu dels 17, dels 18 anys. Imagineu-vos un estiu com el que recordeu en pandèmia, sense poder sortir i amb els vostres pares".
 

Muntanya russa emocional

I quan s'ha parlat de desescalada, s'ha vist una exaltació dels ànims, que de seguida cau en picat quan creixen de nou les infeccions i les restriccions. Penadés ho compara amb una persona que té una addicció i té una recaiguda.

Els casos de salut mental anteriors a la Covid s'han intensificat, i la pandèmia ha fet més evident encara carències endèmiques del sistema públic, segons Óscar Pino López, coordinador del Centre de Salut Mental d'Adults Benito Menni de l'Hospitalet de Llobregat.

"Les ràtios de psicòlegs per cada 100.000 habitants són de 4,5 psicòlegs per cada 100.000 habitants. La mitjana europea està en 18."
 

I com es dona la informació també és cabdal per regular o no els estats d'ànims. Un aspecte que no ha brillat per la seva excel·lència en aquesta pandèmia. Joan Deus, psicòleg clínic i neuropsicòleg del Servei de Psicologia i Logopèdia de la UAB, explica que més aviat hi ha hagut desinformació, que ha generat ansietat.
 

En alerta fins al final

L'arribada de la vacuna pot estar aixecant els ànims, amb moltes esperances. Però la partida trigarà temps a acabar. Rafael Penadés recorda que "les últimes etapes consumeixen més energia i és un moment propici perquè ens fem algunes trampes a nosaltres mateixos".

I cal estar alerta si no volem que el cansament, tan present a les nostres vides com la mateixa Covid, jugui en contra nostre. Begoña Elizalde destaca que la pandèmia deixarà petjades, però no vol perdre l'esperança:

"Segur que hi ha petjades a nivell social: com ens relacionarem, quan trigarem a tornar a fer petons. Però vull fer un cant a l'esperança: les persones som poderoses i ens en sortirem, de manera personal i de manera social també".