La pandèmia dispara el dèficit públic espanyol per sobre del 10%

Més despesa i menys ingressos. I, sobretot, per raons inesperades. Són els ingredients de l'explosiu còctel que han hagut d'afrontar les finances públiques a conseqüència de la Covid i que han capgirat com un mitjó l'escenari d'estabilitat pressupostària en què, després d'anys de lluitar contra el dèficit, treballaven les administracions.

En només un any, el dèficit de les administracions públiques s'ha quadruplicat fins al 10,09% (un 10,97% si s'hi inclouen la factura del Castor i la reclassificació del banc dolent, la SAREB, ordenada per l'Eurostat).

Segons la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, "tots preferim tenir equilibri pressupostari i com menys deute i menys dèficit, millor, però és evident que aquesta situació sobrepassa qualsevol tendència, qualsevol previsió, qualsevol circumstància que hagin viscut els països anteriorment".

Malgrat tot, els números vermells han estat inferiors als previstos, tant per al govern espanyol com per a la majoria dels organismes internacionals, que el situaven per sobre de l'11%. Són finalment 113.000 milions d'euros que han fet enfilar el deute fins al 117%.

"Escut social" i "blindatge" de les autonomies

La despesa ha augmentat més de 53.000 milions d'euros i, d'aquests, pràcticament 9 de cada 10 s'han destinat a lluitar contra les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

Un "escut social", com l'anomena Montero, que a Espanya ha passat fonamentalment pels ERTO i ha deixat les ajudes directes bàsicament en mans de les autonomies, a les quals l'executiu ha transferit els 16.000 milions dels fons Covid, a més de millorar les bestretes del finançament autonòmic sense tenir en compte la caiguda de la recaptació.

"El govern ha blindat a través de transferències comunitats autònomes i la Seguretat Social, o el que és el mateix, hem blindat educació i sanitat, pensions i les prestacions per desocupació", recorda la titular d'Hisenda.

Un blindatge que explica per què Catalunya ha pogut rebaixar a la meitat els números vermells del 2019, quan no hi havia Covid, i tancar el 2020 amb un dèficit que, segons la Intervenció General de l'Estat, se situa en el 0,35% del PIB (755 milions d'euros, davant els 1.457 del 2019, un 0,62%). L'any passat, i també aquest, no hi ha objectius de dèficit obligatoris i només uns límits de referència. Però, malgrat tot, nou autonomies han tancat amb superàvit. Preguntada per si haurien hagut d'aprofitar per gastar més, Montero no s'ha volgut mullar:    

"Confio en els responsables públics de totes les administracions, perquè sé que les comunitats autònomes no han escatimat esforços."

Des del Departament d'Economia de la Generalitat es justifica la reducció del dèficit per diversos ajustos comptables. Sense això, afirmen, arribaria al -0,9%. Una xifra de la qual fan bandera per sortir al pas de les crítiques d'alguns sectors, tant d'alguns partits de l'oposició com dels sectors més afectats per la pandèmia. Argumenten també que no han gastat més perquè els fons de l'Estat van arribar amb l'any molt avançat i sense el finançament garantit no haurien pogut pagar els proveïdors quan tocava.

Per Hisenda, el fet que la majoria de les comunitats no s'hagin excedit en la despesa demostra el seu compromís amb l'estabilitat pressupostària i la reducció del dèficit. Un camí que, tard o d'hora, s'haurà de tornar a recórrer. La llosa del deute comença a pesar molt; però, de moment, l'aixeta continua oberta.