La nissaga Marcos torna al poder a les Filipines amb el fill del dictador

Ferdinand Marcos Júnior, de 64 anys, conegut amb el sobrenom de Bongbong, ja és el nou president de les Filipines. El fill del dictador del mateix nom que va governar amb mà de ferro el país durant més de dues dècades (1965-1986) succeeix en el càrrec un altre president tacat de sang, Rodrigo Duterte, que era al poder des del 2016.

La presa de possessió de Marcos s'ha fet aquest dijous al Museu Nacional de Manila, davant de desenes de mandataris locals i estrangers i enmig d'un fort desplegament policial. En el discurs d'investidura, i acompanyat de la seva família --inclosa la seva mare, Imelda Marcos-- el nou president ha elogiat la figura i el règim del seu pare.

Tot just l'endemà de guanyar els comicis, Marcos Júnior va visitar la tomba del seu pare, mort l'any 1989 durant el seu exili a Hawaii, i va emetre un comunicat on parlava d'ell com "la inspiració que em va ensenyar el valor i el significat del verdader liderat".

La desinformació, clau en la victòria electoral de Marcos Júnior

De fet, la victòria electoral de Bongbong s'ha basat en una estratègia de desinformació a les xarxes, dirigida sobretot a un electorat majoritàriament jove, sense records directes d'aquella època, que li ha permès vendre la dictadura com un període positiu per a la història del país, "on abundava la pau i la prosperitat econòmica".

Com a part d'aquesta estratègia d'amnèsia col·lectiva, Marcos ha defugit, fins i tot, els debats electorals. I tot això, sense demanar perdó en cap moment pels delictes comesos per la seva família.

I la realitat és que ara fa 50 anys el país va viure sota una llei marcial que va deixar, com a mínim, 3.000 morts, 35.000 torturats i 70.000 empresonats, segons dades d'Amnistia Internacional.

Això, afegit a la corrupció i al monumental espoli a l'erari públic, sobradament demostrat, que va protagonitzar la seva família, i que s'estima en uns 10.000 milions de dòlars, dels quals només se n'han pogut recuperar la meitat. Per tot plegat, el dictador i la seva família van haver de fugir del país l'any 1986.

Els Duterte, l'altra nissaga

Marcos Júnior arriba al poder després d'un període també marcat per la repressió i el populisme. I és que els 6 anys de mandat de Rodrigo Duterte han estat marcats per una guerra contra la droga que s'ha traduït en més de 7.000 morts, amb execucions sumàries incloses, segons han denunciat organitzacions internacionals de drets humans.

En aquest context repressiu, l'últim gest de Duterte ha estat tancar el diari digital Rappler, crític precisament amb les polítiques antidroga del govern i fundat per la periodista i Premi Nobel de la Pau Maria Ressa.

Però Rodrigo Duterte, de 77 anys, no marxa del tot. El seu cognom continuarà lligat al poder, ja que la seva filla, Sara Duterte, de 43 anys, serà la vicepresidenta del govern de Marcos Júnior.

Bonbong Marcos va guanyar les eleccions presidencials del passat 9 de maig amb el 59% dels vots. Va rebre el doble de vots que la seva contrincant, Leni Robredo, advocada pro drets humans.

Ara té un mandat de 6 anys al davant, amb una situació complexa per la inflació disparada i un deute molt elevat en un país amb grans desigualtats socials.

Entre les primeres promeses de Marcos Júnior, millorar les relacions amb la Xina, cosa que podria fer augmentar la tensió amb el seu aliat històric, els Estats Units.