El cas de Sara Gómez, la mort que ha provocat el canvi en les normes de la cirurgia estètica

El 2 de desembre del 2021, Sara Gómez, de 39 anys, entrava a la Clínica Virgen de la Caridad de Cartagena per sotmetre's a una liposucció. Trenta dies més tard, va morir a l'Hospital Santa Lucía de la mateixa localitat murciana, víctima de les seqüeles que li va deixar l'operació. La intervenció li va practicar un cirurgià cardiovascular que no disposava de l'especialitat en cirurgia plàstica i que li va causar danys letals en diversos òrgans.

La família de Sara Gómez va emprendre una batalla legal perquè es fes justícia i el seu cas va tenir un gran ressò mediàtic. És així com es va posar de manifest la necessitat d'un canvi normatiu que garantís la seguretat dels pacients i evités casos similars.

Ara, gairebé tres anys després de la mort de Sara Gómez, entra en vigor una nova llei per regular el sector de la cirurgia estètica: a partir d'avui, només els metges amb l'especialitat en cirurgia plàstica i reparadora podran fer operacions d'aquest tipus.

Qui podrà fer operacions d'estètica?

El Ministeri de Sanitat ha modificat el decret sobre autorització de centres sanitaris per limitar la possibilitat de practicar operacions de cirurgia estètica als metges que tinguin aquesta especialitat.

Segons s'ha publicat aquest diumenge al BOE, a partir d'ara només s'admetran aquests centres si "és responsable de realitzar tractaments quirúrgics, amb finalitat d'una millora estètica corporal, facial o capil·lar" únicament "un metge amb l'especialitat en cirurgia plàstica, estètica i reparadora o una altra especialitat quirúrgica o medicoquirúrgica en l'àmbit i les competències indicades en el programa oficial de la seva especialitat".

Segons el Ministeri, el canvi respon a un augment de les intervencions d'aquest tipus i a la necessitat de fer-les més segures per als pacients.

El Congrés ja va aprovar el 2022 una proposició no de llei amb aquest mateix objectiu: "reforçar la normativa per prevenir l'intrusisme i assegurar que totes les activitats sanitàries siguin dutes a terme per professionals degudament qualificats".

El cas Sara Gómez, detonant del canvi legislatiu

La tràgica mort de Sara Gómez ha estat, sens dubte, clau per a la modificació normativa. En un vídeo a les xarxes socials, la mateixa ministra de Sanitat, Mónica García, ha subratllat el paper que el cas ha jugat en el canvi legislatiu.

La ministra del ram ha destacat que "la lluita de la seva família [de Sara Gómez] ha estat clau per aconseguir aquest canvi tan important". "Avui fem un pas important cap a un sistema de salut que sigui més segur, perquè tragèdies com la de la Sara no tornin a passar mai més", ha reblat Mónica García.

"Aquesta mesura és, sens dubte, una victòria enorme per a la família de la Sara"

El cas judicial per la mort de Sara Gómez continua obert i hi estan imputats el cirurgià que va dur a terme l'operació, l'anestesista i 16 professionals sanitaris més per les atencions que va rebre després de la intervenció.

Nou de cada deu operacions d'estètica no les fan cirurgians plàstics

Un article publicat pel portal especialitzat en informació mèdica MedScape revela que en el 2020 només una de cada deu operacions la va dur a terme un cirurgià plàstic. Fins ara, la llei permetia que qualsevol metge general pogués completar qualsevol tipus d'intervenció, independentment del seu àmbit de formació.

Des de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica, asseguren que és "una alegria que s'hagi activat la llei perquè regularà les competències i l'intrusisme". La seva presidenta, Anna Torres Maczaseek, ha explicat a TV3 que "ara estarà més regulat quines competències té cada metge".

Segons un estudi de la societat científica, un 90% dels cirurgians plàstics catalans han hagut de tractar algun cas operat per un cirurgià que no tenia l'especialitat. Unes complicacions que acostumen a tenir un denominador comú, segons Anna Torres:

"Els problemes que hi ha hagut en cirurgies que no estan ben realitzades venen de metges que no tenen les competències adients en el seu programa o no estan degudament formats"

Segons la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica, cada any es fan a l'Estat més de 200.000 operacions d'estètica. El 85% d'aquestes intervencions es practiquen a dones i els augments de pit són les més habituals.