La migració circular: la contractació en origen amb què Sánchez vol alleugerir la crisi migratòria

La gestió de la immigració que arriba a Europa està marcant el curs polític que comença tant a Espanya com a la resta del continent. A l'Estat espanyol, el president Pedro Sánchez ha posat sobre la taula el concepte de migració circular, una proposta que no deixa ser una evolució de la coneguda contractació en origen. 

Aquest model preveu contractar personal als països d'origen perquè vinguin a treballar temporalment i tornin al seu país després d'un màxim de nou mesos. Se'ls ofereix feina en sectors amb vacants com l'agricultura, el tèxtil i el turisme.

Aquesta via es va començar a aplicar el 2022, però les xifres demostren que per si sola no és capaç de combatre la greu crisi migratòria. El primer any es van signar els primers convenis per impulsar aquests contractes en origen amb el Marroc, Colòmbia, l'Equador i Hondures, i s'hi van acollir 19.100 persones.

L'any següent es va ampliar al Senegal, l'Argentina i l'Uruguai, però la xifra de contractacions va caure a 17.200 i només 171 eren del Senegal. Aquest any s'han ampliat convenis amb Guatemala, el Perú, Mauritània i Gàmbia i s'hi han acollit fins ara 20.515 treballadors.

Un dels principals problemes és que cal la petició de les empreses i que els tràmits acostumen a ser lents. La burocràcia és un dels principals obstacles, com ha explicat Olga Hernández, advocada de l'Associació Catalana de Professionals de l'Estrangeria.

"T'imagines anar des del desert del Senegal, arribar a Dakar, després fer una cua per anar a treballar durant tres mesos... Burocratitzes el que no es pot burocratitzar i això és el gran mal i la gran malaltia que té Europa amb el tema migratori."

Mauritània, el Marroc i el Senegal són alguns dels països prioritaris a l'hora d'oferir la formació i els contractes en origen. I és que segons dades del govern canari, de les més de 300 pateres que han arribat enguany a les illes, 203 han sortit de Mauritània, 76 del Marroc i 37 del Senegal.

Una ordre del Ministeri de Migracions aprovada al gener d'aquest any per regular les contractacions de treballadors estrangers en origen detalla que la migració circular es pot fer per "cobrir llocs de naturalesa estacional, de temporada o campanya".

Es fa servir el model de contractació fix discontinu i les autoritzacions són de quatre anys, que permeten treballar a aquestes persones un màxim de nou mesos per any.

El difícil trencaclosques de la gestió migratòria

La Generalitat calcula que a Catalunya hi ha més de 170.000 persones en situació irregular. Això és una tercera part de les que s'estima que hi ha a tot l'Estat. 

Per altra banda, hi ha el càlcul que fa el govern espanyol a partir d'estudis de la Unió Europea o el Fons Monetari Internacional (FMI) i que apunta que Espanya necessitaria l'arribada d'entre 200.000 i 250.000 estrangers cada any, fins al 2050, per garantir les pensions i l'estat del benestar.

En paral·lel a l'aposta per la migració circular, aquesta tardor podria tirar endavant una iniciativa legislativa popular per aprovar la regularització de mig milió de persones sensepapers que ja són a l'Estat. Una opció que cal explorar, segons el politòleg Saiba Bayo. 

"Què fem amb els que ja estan a Espanya? S'hauria de veure d'una manera que les persones que ja són aquí puguin aprofitar-se també d'aquesta situació."

Tot plegat quan es compleixen 30 anys de l'arribada de la primera patera a les Canàries, en una ruta que avui ja és la més mortífera i que es calcula que han fet unes 230.000 persones en tres dècades.