La meitat de les urbanitzacions són irregulars i moltes no compleixen la normativa antiincendis

És prudent tornar a construir en terrenys arrasats pel foc?

Doncs potser no, si les cases estan en urbanitzacions no regularitzades i en zones molt vulnerables als incendis.

El debat el planteja Enric Vadell, subdirector general de Boscos, davant l'augment del risc d'incendis pel canvi climàtic i el fet que els focs són, cada cop, més virulents.

"Cal una reflexió sobre l'emplaçament i la situació en què es troben moltes urbanitzacions de Catalunya", demana.

Una reflexió que és urgent i que caldria fer, per exemple, abans de reconstruir les cases cremades a la urbanització River Park, al Pont de Vilomara, situada al capdamunt d'una serra i envoltada de bosc.

"Potser en algun lloc no s'hauria de tornar a construir", avisa Vadell en una entrevista a l'ACN. "Soc conscient de la càrrega emocional que té això", afegeix, "però la realitat és la que és".

La meitat no compleix la normativa

A Catalunya hi ha 1.430 urbanitzacions, repartides per tot el territori. D'aquestes, la meitat --730--, encara no estan regularitzades. Això vol dir que tenen dèficits urbanístics i que no compleixen les normatives de clavegueram, canalització de l'aigua, asfaltat, enllumenat públic o de prevenció d'incendis.

Vadell explica que moltes, quan es van construir, no tenien la massa forestal actual i "ningú va fer cap estudi per veure on s'estaven ubicant ni es tenia en compte la vulnerabilitat del bosc". 

Ara, reconeix, "s'han de protegir totes, siguin legals o il·legals" i defensa la importància d'establir franges de seguretat no només per protegir les persones i els béns, sinó també "per evitar que els focs que s'originen a dins de les urbanitzacions puguin arribar a terreny forestal."

Un terç de les urbanitzacions, a tocar del bosc

Del total de les urbanitzacions que hi ha al territori, el 35% --és a dir, mig miler-- tenen més del 50% del perímetre en contacte amb zones forestals (sigui arbrat o matolls), que sempre hauria d'estar neta.

La llei obliga els propietaris de finques envoltades de massa forestal a tenir una franja de 25 metres de distància amb els arbres i també la vegetació aclarida, cosa que no sempre passa.

Un altre dels problemes més comuns són les parcel·les abandonades, que també són un perill en cas d'incendi.

Si els propietaris no ho netegen, la responsabilitat passa als ajuntaments, que se n'han de fer càrrec de forma subsidiària i netejar-les. Una feina ingent, sobretot per consistoris petits, que sovint tampoc tenen prou pressupost per fer-ho.

Tot plegat dibuixa un escenari de risc que cal abordar al més aviat possible.

Viure enmig d'un riu esperant un tsunami

"Ens agrada molt el bosc, però hi vivim d'esquena", alerta Eduard Plana, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), que defensa que, a més de franges de protecció, també cal una millor gestió dels boscos.

"Algunes cases en segons quin lloc és com si estiguessin edificades enmig d'un riu, esperant que vingui el tsunami."

Eduard Plana creu que les franges de protecció a les urbanitzacions són necessàries però insuficients en ple context de canvi climàtic, si no es gestiona el bosc que hi ha al darrere. I reivindica, per fer-ho, la feina de pagesos i ramaders.

"Només a la província de Barcelona tenim 1.500 urbanitzacions i nuclis, on viuen 800.000 persones", explica Òscar Sànchez, cap de la secció de prevenció d'incendis forestals de la Diputació de Barcelona.

La Diputació de Barcelona inverteix un milió d'euros anuals per fer franges de protecció. Una inversió que, reconeix Sànchez, no és suficient i per això demana que tothom sigui conscient del perill que representa estar envoltat de bosc sense gestionar.

A Molins de Rei i a Corbera de Llobregat hi ha més de 30 urbanitzacions disseminades dins la zona boscosa.

Veïns, voluntaris i ajuntaments treballen conjuntament per netejar-les i vigilar-les, però, tot i això, no donen l'abast, com expliquen en aquest vídeo:

Es pot reconstruir tot River Park?

El foc del Pont de Vilomara va cremar una quarta part de les 200 cases de la urbanització de River Park --unes 50 finques--. I d'aquestes, 20 van quedar del tot destruïdes.

Ara, gairebé una setmana després, el repte és refer-se i reparar tots els danys. Un centenar de voluntaris estan ajudant els veïns a fer-ho, retirant ferralla, runa i arbres cremats que podrien caure sobre les finques.

Ho ha explicat a TV3 Nerea Ilzarbe de la Torre, veïna del poble: "Cada casa té unes necessitats diferents", diu. "El que fem normalment a totes és tallar els arbres i treure'ls cap a fora."

Totes les mans són benvingudes i els veïns agraeixen la solidaritat que estan rebent, com ha explicat també Sandra Claramonte: 

"Ens estan ajudant a treure ferro, a treure brossa i a treure runa. I estem fent pinya tot el poble i gent de fora. M'emociona que surtin voluntaris de sota les pedres per venir-nos a ajudar. S'agraeix de tot cor."

La prioritat és recuperar la normalitat en les primeres residències però amb el debat de fons obert sobre què cal fer amb les urbanitzacions construïdes als anys seixanta i setanta --com aquesta--, moltes de forma il·legal i sense tenir en compte el risc d'incendi forestal. 

Aquesta urbanització estava regularitzada però encara en vies de ser recepcionada, amb serveis com l'enllumenat públic o el clavegueram encara pendents. 

Què implica regularitzar-se?

A Montcada i Reixac trobem un exemple d'una urbanització que està en procés de regularització gràcies al consens dels veïns.

És la de l'Estany de Gallecs, on ja han començat les obres. Costaran més de 2 milions d'euros, que hauran de pagar entre les 60 famílies que hi viuen.

En aquest vídeo es pot veure tots els problemes que estan trobant per complir la normativa i dotar-se de tots els serveis necessaris.