La massificació turística a Palma, València i Barcelona: les xifres i l'impacte en l'economia

Aquest estiu serà recordat com el de les manifestacions contra la massificació turística. Diverses marxes han omplert els carrers de Palma, Barcelona, Santa Cruz de Tenerife o Màlaga, entre altres, per reclamar que davalli el nombre de turistes, pisos turístics, places hoteleres, vehicles de lloguer, creuers o vols als principals aeroports.

I és que, pel que sembla, una part de la població està farta de la quantitat de visitants que visiten casa nostra, les externalitats negatives i l'impacte que l'activitat turística té sobre el país, l'economia i la població local.

Allau de turistes

No és només una sensació. L'any passat van visitar el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears 46,2 milions de persones, literalment el 54,3% del total de turistes que van acudir a l'estat espanyol van fer-ho als Països Catalans.

Concretament, el 2023 van arribar a Catalunya 18 milions de turistes, un 21,2% més que el 2022. La xifra contrasta amb els 7,7 milions que van arribar el 2003 i arriba als 27,2 milions sumant-hi els residents a l'Estat. Tot apunta que el 2024 superarà tots els registres, ja que fins al maig, 5,5 milions d'estrangers ja han pernoctat al país, al voltant d'un 11% més que l'any passat i el 2019.

L'any passat van arribar 17,8 milions de turistes a les Balears, amb un increment del 18,84% i 10,4 milions al País Valencià, una pujada del 21,8%.

El 2023, l'any de la plena recuperació de la covid al món, a Espanya hi van arribar 85,1 milions de persones, un 18,7% més que l'any anterior.

L'any passat, el rànquing de països més visitats el va encapçalar França amb 89 milions de turistes, seguit d'Espanya, els Estats Units, amb 79; la Xina, amb 66; Itàlia, amb 65; Turquia, amb 51, i Mèxic, amb 45.

Si sumem les dades de Catalunya, el País Valencià i les Balears, serien la sisena potència mundial turísticament parlant.

Destinació, Catalunya

La professora i investigadora del Departament de Geografia de la UB Anna Torres explica que Catalunya és la principal destinació de l'Estat, cosa que té en el seu origen les polítiques turístiques del franquisme dels anys 50 i 60 de "fer créixer els números, a l'arc mediterrani sobretot". Així, Catalunya "va pujar al carro del sol i la platja".

El professor emèrit del mateix departament de la UB Jaume Font ho complementa explicant que va ser el Banc Mundial qui, veient el rumb econòmic fràgil de l'Estat, va recomanar al règim durant els 60 que "deixés de fer trens que no van enlloc" i construís "autopistes i aeroports per als turistes que volen sol i platja".

Per terra, mar i aire

Les portes d'entrada dels turistes són, majoritàriament, ports i aeroports. L'aeroport de Barcelona-el Prat va veure enlairar-se i aterrar quasi 50 milions de passatgers l'any passat, una xifra un 20% superior a la d'un any abans.

Palma i la resta d'aeroports de les Illes --Maó i Eivissa-- van sumar 44 milions de passatgers.

A Palma, durant l'estiu hi ha programats 50.000 vols mensuals, més d'un per minut.

L'aeroport de València va rebre gairebé deu milions d'usuaris, una xifra també un 22% superior a la de l'any anterior.

Aquests 103 milions d'usuaris dels aeroports de la xarxa d'Aena aporten bona part dels beneficis del gestor aeroportuari espanyol. Els beneficis que aquests aeroports aporten són un misteri, perquè Aena es nega a donar les dades desagregades.

Quan la companyia va sortir a borsa el 2015 sí que va haver de notificar els beneficis desglossats. Aleshores el Prat va aportar 339 milions d'euros de guanys abans d'impostos (2014), una xifra que representava quasi el 52% de la xarxa d'aeroports estatals. Palma va aportar 159 milions, lluny de Barajas, que només va aportar 27 milions d'euros al total.

Pel que fa als ports, el de la capital catalana va rebre 3,56 milions de creueristes l'any passat, una xifra de rècord. Els ports de les Balears van rebre 2,5 milions de persones i el de València, més de 781.000 creueristes.

A aquest gruix de gent cal sumar-hi que, en el cas concret de les Balears, es volen moure i la manca de transport públic fa que el lloguer de cotxes sigui un gran negoci. Enguany, la flota de vehicles de lloguer arriba a ser d'entre 95.000 i 100.000 unitats, amb un increment d'entre 10.000 i 15.000 vehicles.

L'arc mediterrani, rècord europeu de pernoctacions

Segons l'Eurostat, Catalunya va registrar quasi 86 milions de pernoctacions en establiments turístics l'any passat. Pel que fa als allotjaments hotelers, l'enquesta d'ocupació hotelera de l'INE dona xifres que indiquen que Barcelona és, de lluny, la demarcació catalana que més visites rep, amb una concentració cada cop més gran.

L'any passat, 12,9 dels 21,2 milions de persones que van pernoctar en hotels catalans ho van fer a les comarques barcelonines, cosa que suposa el 61% del total. La xifra vorejava el 53% en els primers anys del segle.

Malgrat la creixent concentració en la proporció de turistes a la demarcació de Barcelona, en nombres absoluts totes pugen, per bé que en ritmes diferents. Des del 1999, el creixement a aquest territori és del 144%, més del doble, una xifra similar a Tarragona (140%). A Girona l'increment es queda més curt (65%), així com a Lleida (33%), l'única demarcació on el 2023 encara no es va arribar a nivells prepandèmics de visitants a hotels.

L'ens estadístic europeu també indica que les Balears van registrar l'any passat 68,8 milions de pernoctacions. Mallorca és la regió europea amb més reserves, concretament 51 milions, i encapçala el rànquing.

Així mateix, el País Valencià va sumar 52,5 milions de pernoctacions i la Catalunya del Nord, 11,2 milions.

Un motor econòmic?

Sense cap mena de dubte, el turisme és un sector potent que aporta milions d'euros a l'economia. A l'estat espanyol, concretament, el 12% del PIB, una xifra similar a la de Catalunya, mentre que al País Valencià puja fins al 15,8% i es dispara fins al 45% a les Balears, on és pràcticament un monocultiu.

Ara bé, està provat que allà on el turisme aporta més al PIB, la pobresa creix. Només cal mirar-se el mapa de la renda familiar disponible (RFD) a Catalunya i comparar-lo amb les localitats que més depenen del turisme a casa nostra: 18 de les 30 ciutats més pobres de Catalunya són a la costa i de les cinc més turístiques, quatre es troben molt per sota de la mitjana catalana.

A Tossa de Mar, Salou, Platja d'Aro i Lloret de Mar, més del 50% del PIB l'aporta el sector turístic, segons un estudi del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona, i en totes aquestes localitats l'RFD ronda els 14.000 euros, mentre que al conjunt de Catalunya la mitjana és de 18.356 euros per persona.

També cal destacar que les feines associades al turisme van lligades a la precarietat laboral i els salaris baixos. La modalitat del contracte fix discontinu a les Balears suposa el 35% de l'afiliació al règim general a l'estiu, una xifra que baixa fins al 12% a l'hivern. Són xifres molt superiors a les del conjunt de l'Estat, on representen el 5% durant tot l'any.

Un de cada cinc fixos discontinus que hi ha a l'estat espanyol a l'estiu es troba a les illes Balears.

El monocultiu turístic ha representat per a les Balears una davallada de la renda per càpita que és digne d'estudi. Ha passat de ser davanter a mitjans dels noranta a la novena plaça l'any passat. Actualment, el PIB per càpita balear supera per poc els 22.000 euros. L'any passat va patir una davallada del 23% anual.

Mesures?

Segons Torres, les estratègies de Catalunya són lluny de "deixar de fer màrqueting per als mercats de llarga distància" que ha posat en marxa Suècia, o la prohibició dels pisos turístics a Amsterdam i Nova York. Dubta que mesures com la taxa turística siguin "dissuasives".

Al Principat, aquesta taxa es cobra des del 2012 i pot arribar a 6,75 euros per nit. A les Balears existeix un impost de turisme sostenible des del 2016, que varia entre un i quatre euros per persona i nit, unes quantitats que en moltes ocasions es destinen, precisament, a la promoció turística.

Per la seva banda, la Generalitat Valenciana del PP i Vox va derogar la mesura, una decisió que va en contra del que estan fent Venècia o altres ciutats turístiques.

La professora de la UB afegeix sobre el PEUAT (Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics) de Barcelona que no deixa construir allotjaments turístics a les zones tensionades, cosa que serveix de poc, perquè se'n construeixen a altres llocs de la ciutat.

Limitar el nombre d'apartaments turístics legals i perseguir els il·legals; restringir el nombre de vols, sobretot a l'estiu; frenar els creuers, així com el nombre de places hoteleres i el nombre de vehicles de lloguer, semblen propostes sensates, però els responsables no sembla que vulguin fer un cop de puny sobre la taula per matar la gallina dels ous d'or que és el turisme, per a alguns.