La Mesa del Congrés admet a tràmit la llei migratòria de Junts i PSOE en plena ofensiva del PP
És la iniciativa per delegar les competències en immigració a Catalunya, un acord que tindrà difícil recorregut a la cambra
La Mesa del Congrés ha admès a tràmit la proposició de llei del PSOE i Junts per a la delegació de competències en matèria d'immigració a Catalunya. Tot i superar aquesta fase, res fa pensar que tindrà un camí fàcil. A l'ofensiva que ha desplegat ja el Partit Popular, s'hi suma la negativa de Podem i els recels que l'acord ha aixecat entre els diferents components de Sumar, socis a l'executiu.
Aquest dimarts, la qualificació de la proposició de llei s'ha produït sense informe jurídic dels lletrats de la cambra, que han considerat que amb una nota donant llum verda a la tramitació era suficient.
Serà la Junta de Portaveus de la Cambra la que decidirà ara la data en què la iniciativa serà sotmesa en el ple.
L'embat judicial del PP
Una vegada acceptada, la PL comença el seu periple pel Congrés, i és aquí on el trajecte es complica. El Partit Popular ha posat en marxa una escomesa judicial contra la llei en considerar-la inconstitucional i un "atac a la sobirania" de l'estat espanyol.
Alberto Núñez Feijóo la titlla d'una "humiliació sense precedents", i ha aprofitat per esperonar els sindicats de la Policia Nacional i les associacions de la Guàrdia Civil perquè s'hi mobilitzin en contra.
Els populars denuncien que l'objectiu del PSOE i Junts és "expulsar" aquests cossos policials i "substituir-los" pels Mossos d'Esquadra. Per això, ha promès portar la batalla també a les institucions europees i revertir l'acord si el PP arriba a La Moncloa.
L'expresident espanyol José María Aznar ha anat més enllà, i aquest dilluns ha afirmat que aquesta llei és "molt més greu" que el referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017, mentre que els populars catalans han rebaixat aquestes paraules en considerar que l'1-O i el traspàs d'immigració són "difícilment comparables".
A l'espera de presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional --un pas que ja ha fet el president de l'Aragó, Jorge Azcón--, el PP forçarà aquesta setmana que es voti una proposició no de llei per declarar indelegables les competències en immigració, una iniciativa que no és vinculant.
Marlaska puntualitza el pacte
El ministre de l'Interior Fernando Grande-Marlaska hi ha sortit al pas, i en la seva primera intervenció des que es va segellar el pacte ha negat que es vulgui "cedir" el control de fronteres, que continuarà en mans de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
El titular d'Interior, que va ser un dels membres del govern espanyol més reticents a l'acord, ha insistit que les dues policies seguiran exercint les seves funcions després que s'aprovi la llei.
Ha defensat també que l'acord busca "ampliar les capacitats d'autogovern" de Catalunya per guanyar eficàcia en les prestacions dels serveis públics, i ha demanat una "lectura assossegada" del text.
Esquerdes al bloc d'investidura
Però les discrepàncies van més enllà de l'oposició. Els socis d'investidura ja han començat a posar bastons a les rodes, i els suports perquè la llei tiri endavant no estan garantits.
El primer que s'hi va oposar va ser Podem, que es nega a donar suport a una iniciativa que consideren que és "racista", especialment després que Junts hagi defensat que vol situar el coneixement del català com a requisit per obtenir el permís de residència. Els de Ione Belarra es mantenen en el xoc frontal i posen com a condició per seure a parlar l'aprovació urgent de la iniciativa legislativa popular (ILP) que permetria regularitzar mig milió de migrants i que Junts rebutja.
Fins i tot dins de Sumar també s'han sentit veus crítiques. Compromís, Més Madrid, Esquerra Unida o la Chunta Aragonesista han mostrat els seus recels per com s'aplicarà la llei, especialment en una hipotètica Generalitat liderada pels de Puigdemont.
