Llei d'habitatge: els lloguers no pujaran més d'un 3% el 2024 i l'IPC ja no serà referència

Llum verda a la llei de l'habitatge del govern espanyol, una mesura estrella del PSOE i Unides Podem que estava encallada des de fa temps.

La tramitació al Congrés es podrà fer gràcies a l'entesa amb dos socis d'investidura, Esquerra i Bildu, que aquest matí compareixen al Congrés dels Diputats per donar-ne els detalls.

La llei estableix un topall al preu del lloguer, que ha estat el principal punt de discussió, juntament amb els desnonaments.

Ara, els preus no es poden apujar més d'un 2%, com recull l'acord sobre el decret anticrisi. Aquesta limitació es mantindrà tot el 2023, i s'apujarà fins al 3% durant tot el 2024.

I serà l'1 de gener del 2025 quan haurà d'entrar en vigor un nou índex que, en cap cas, pot ser superior a l'índex de preus al consum (IPC), que deixarà de ser l'índex de referència per a l'actualització anual de les rendes dels contractes. Es vol, d'aquesta manera, que la pujada del lloguer no pugui ser mai superior a la inflació.

L'explicació de l'acord l'han fet Pilar Vallugera, diputada d'ERC al Congrés, i Oskar Matute, portaveu adjunt d'EH Bildu a la cambra baixa. Matute ha obert la compareixença defensant que les dues formacions han aconseguit una llei que "posa límit a l'especulació i frena l'augment descontrolat dels lloguers".

Ha remarcat que es tracta d'una "millora considerable" de la proposta inicial, que és possible gràcies als "18 vots que sumen Esquerra i EH Bildu". 

"Imprimim un marcat caràcter social a aquesta llei", ha afegit Matute, "començant per control real dels lloguers" i per l'establiment d'"alternatives per impedir desnonaments".

Cap desnonament sense data i hora

En aquest sentit, Vallugera ha concretat que "seran regulats tots els lloguers en àrees tensionades en tots els casos" i que "els desnonaments sense data i hora s'han acabat". D'aquesta manera, ha afegit, "s'acaba amb la incertesa que es presenti la comitiva judicial" sense saber quan. 

Pel que fa a la protecció de les persones vulnerables, ha explicat que també s'inclouen "noves pròrrogues en els procediments" de desnonament.

La diputada d'Esquerra també ha defensat que la llei que han aconseguit durant la negociació amb el govern espanyol no s'assembla gens a la primera proposta que va arribar al Consell de Ministres, en la qual han introduït "elements substancials" que fa que no sigui una mera declaració de principis.

Tant Vallugera com Matute han volgut remarcar, després de donar els detalls de l'acord, que s'han volgut blindar les competències autonòmiques i locals, administracions que seran les encarregades, per exemple, de declarar les zones tensionades i d'articular els processos de conciliació per evitar desnonaments.

Matute: "Falten mesures més valentes"

En paraules de Matute, la llei de l'habitatge "passarà de ser un projecte centralitzador a una llei habilitant".

El diputat d'EH Bildu ha volgut deixar clar, a més, que les dues formacions consideren que a la llei "hi falten mesures més valentes i de major abast", que no ha estat possible incloure pel "tancament del govern espanyol".

Ha parlat, per exemple, de la necessitat d'anar més enllà i treballar també en la regulació de l'habitatge de propietat i ha anunciat que a Catalunya i al País Basc les dues formacions impulsaran "les mesures que aquesta llei habilita, però no aplica".

L'acord aconseguit per ERC i EH Bildu també permet considerar grans tenidors els propietaris de 5 habitatges, rebaixant a la meitat xifra actual, de 10 immobles. Propietaris que poden ser persones físiques o jurídiques. La competència per rebaixar aquesta consideració queda en mans de les comunitats autònomes.

Belarra: "Acord històric"

Des d'Unides Podem, el soci minoritari del govern espanyol, la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha defensat que l'entesa per desbloquejar la llei de l'habitatge és "el pas més important que s'ha fet en tota la democràcia per garantir el dret constitucional a l'habitatge".

Belarra ha parlat d'acord "històric", assolit després de la "negociació més difícil de tirar endavant de la legislatura".

Des dels Comuns, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que la llei també inclogui la regulació dels lloguers de temporada.

Precisament, el Sindicat de Llogateres ha alertat que no haver inclòs els lloguers de temporada en la llei pot fer que augmentin de manera exponencial els contractes d'entre 31 dies i 11 mesos, que han proliferat en els últims anys.

Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat, ha celebrat mesures de la llei com que els propietaris hagin d'assumir els honoraris de les immobiliàries, però considera que serà insuficient per contenir els preus.

Sánchez: "Habitatge digne per llei"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també ha parlat d'"acord històric". En un missatge a Twitter ha remarcat que amb la llei de l'habitatge es dona resposta a "una de les principals preocupacions de la ciutadania" i es reforça l'estat del benestar.

Vivienda digna por ley.

Alcanzamos un acuerdo histórico para aprobar la primera Ley de Derecho a la Vivienda de nuestra democracia.

Damos respuesta a una de las principales preocupaciones de la ciudadanía y reforzamos nuestro estado del bienestar.#ElGobiernoDeLaGente

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) April 14, 2023

Campanes d'acord

En les últimes hores, fonts properes a les negociacions ja havien confirmat a "Els matins" de TV3 que l'acord es podria fer públic aquest matí, hores després que, dijous, en un acte del PSOE a Extremadura, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es mostrés convençut que "aquesta legislatura també donarà a llum la primera llei de l'habitatge de la història de la democràcia a escala estatal".

El mateix Sánchez i la vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz s'haurien implicat personalment, en les últimes setmanes, en les converses per tirar-la endavant, segons fonts dels dos partits han explicat a l'agència EFE.

L'acord sobre la llei de l'habitatge arriba a les portes de la campanya electoral per a les municipals del 28 de maig, també autonòmiques en diverses comunitats, i donarà aire a la coalició de govern entre el PSOE i Unides Podem, enfrontats sobre la reforma de la llei del "només sí és sí".