La literatura fantàstica en català s'enlaira amb noves editorials, autors i traduccions

La literatura fantàstica, de ciència-ficció i de terror té milions de lectors a tot el planeta. Però, fins fa poc, a Catalunya, els que en són aficionats s'havien de conformar llegint-la molt sovint en castellà o en anglès.

En els últims anys, gràcies a l'aparició d'una constel·lació de petites editorials que han apostat pel gènere, el panorama ha canviat.

"La literatura fantàstica vivia als marges, en zones fosques de la cultura popular, tenia un to pejoratiu i semblava que només era juvenil."

Ho diu Raül Maigí, autor del blog Les Rades Grises, on fa 11 anys que parla de gènere fantàstic. "El sorgiment de diferents editorials en els últims anys no només ha permès traduir autors imprescindibles, sinó també molts clàssics que no es podien trobar en català. A més, hi ha l'oportunitat --que no existia fa uns anys-- que autors joves d'aquí tinguin accés a la publicació dels seus textos", assegura.

Maigí creu que és una manera de normalitzar la nostra literatura, on hi havia un gran buit, però que el fenomen ara s'ha de consolidar.

Els responsables d'aquesta explosió sideral són editorials com Males Herbes, Raig Verd, Mai Més, Chronos, Obscura, Hermenaute, Laertes o Pagès Editors. Gràcies a la seva feina, la literatura fantàstica tant escrita com traduïda al català viu, avui, un autèntic boom.

I això ha obligat llibreries de referència com la Gigamesh, de Barcelona, a doblar l'espai que hi dediquen, i ha generat una gran comunitat de lectors que esperen, amb impaciència, cada nova publicació.

Només així s'explica el rebombori que, a finals d'estiu, va provocar a les xarxes la notícia de l'aparició d'una nova edició de "Dune" en català.

És un dels grans clàssics de la ciència-ficció, una obra monumental que només s'havia publicat en català una vegada, fa més de 30 anys. 800 pàgines per entrar en l'univers creat per Frank Herbert, que ara editen conjuntament Raig Verd i Mai Més. Han unit esforços per posar al dia la traducció de Manuel de Seabra i fer-ne una edició molt curosa, amb algunes il·lustracions. Havia de ser una edició limitada de 1.900 exemplars, però la resposta ha estat tan gran que en faran 2.000 llibres més en edició rústica.

"La resposta ha estat extraordinària, les comandes han pujat moltíssim, ja no només les reserves, la mateixa prevenda ha pujat moltíssim, la gent està pagant abans de tenir els llibres."

Qui parla així és Laura Huerga, de Raig Verd, editorial que ha publicat escriptores de referència en la ciència-ficció com Úrsula K. Le Guin, una de les escriptores americanes més importants de tots els temps, o Nnedi Okorafor, autora clau de la ciència-ficció africana.

Seguint el mateix solc, encara no fa dos anys va néixer Mai Més. Una petita editorial que, en poc temps, s'ha convertit en referència obligada per als aficionats al món fantàstic. Han publicat l'antologia "Barcelona 2059", amb una desena d'autors d'aquí, el llibre més venut en català a la Gigamesh.

En el seu catàleg també hi trobem grans noms com Octavia E. Butler o Ted Chiang, l'autor més cèlebre del moment. En fan traduccions molt bones que, en més d'una ocasió, han publicat abans i tot que l'edició en castellà.

El seu projecte més important és publicar l'extensíssima obra de Terry Pratchett, autor d'una de les sagues de la literatura fantàstica més memorables: la sèrie del Discmón, un fenomen de vendes global.

Judit Terradellas, editora de Mai Més, explica així la decisió:

"Pensàvem que era una de les grans absències flagrants a la literatura catalana, que no hi hagués traduït Terry Pratchett al català, un autor que ha venut 80 milions de còpies al món, que s'ha traduït a 40 llengües, i que no hi fos en català era increïble."

Entre les primeres a embarcar-se en aquesta odissea, l'editorial Males Herbes, que ha fet una aposta clara pels escriptors d'aquí, com Max Besora, Víctor Nubla o Antoni Munné-Jordà. Ramon Mas, un dels editors, recorda que al començament no era fàcil trobar autors catalans d'aquest tipus de literatura, però de mica en mica se'n van anar formant de nous:

"A base d'anys publicant aquests tipus d'obres, els autors comencen a escriure-les amb molta naturalitat, i crec que hem arribat a un moment en què hi ha molts escriptors catalans literaris que estan escrivint gèneres fantàstics i que el lector ho sap. Ja no és una qüestió dels gèneres fantàstics i de ciència-ficció, és una qüestió de literatura bona o no, crec que s'estan trencant els prejudicis que hi havia respecte a aquesta literatura."

En els últims anys han posat especial èmfasi en la publicació d'obres fetes per escriptores, que introdueixen noves mirades i temàtiques a la literatura fantàstica, com Elisenda Solsona, Carme Torras o Elisabet Riera. És seva, també, l'antologia "Extraordinàries", un celebrat recull de relats inèdits escrits per dones.

El responsable de la tria és Ricard Ruiz Garzón, un dels grans especialistes de literatura fantàstica. Ell ha aconseguit la gesta que Barcelona tingui el seu primer festival dedicat als gèneres fantàstics: el 42. Es farà del 3 al 7 de novembre, amb més de 200 participants i una destacada presència internacional.

Una prova més de l'esclat del gènere, que a Catalunya han conreat grans escriptors com Joan Perucho, Pere Calders, Mercè Rodoreda i Manuel de Pedrolo, o més recentment Albert Sánchez Piñol, però que ni així tenia la consideració que mereixia i en canvi sí que té en altres països, especialment els anglosaxons.

Lectures per fer un primer viatge interespacial pel gènere

Les recomanacions no són nostres, sinó de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (SCCFF), que cada any escull les millors obres literàries fantàstiques escrites i traduïdes al català. Aquests són els guanyadors dels premis Ictineu d'aquest any:

• "L'horror de Rèquiem", de Marc Pastor. Publicada per Mai Més Llibres. Millor novel·la fantàstica escrita en català
   
• "Guàrdies! Guàrdies!", de Terry Pratchett i publicat per Mai Més Llibres; i "Llengua materna", de Suzette Haden Egin, publicat per Chronos Editorial. Ex aequo millor novel·la fantàstica traduïda al català
   
• "Jo soc la llevadora", de Roser Cabré-Verdiell, inclòs dins l'antologia "Extraordinàries". Publicat per Males Herbes. Millor conte escrit en català
   
• "El mercader i la porta de l'alquimista", de Ted Chiang, inclòs dins l'antologia "Exhalació". Publicat per Mai Més Llibres. Millor conte traduït al català
   
• "Exhalació", de Ted Chiang. Publicat per Mai Més Llibres. Millor recull de contes
   
• La coberta de "Llengua materna", de Manuel Gutiérrez. Publicat per Chronos Editorial. Millor il·lustració

Els premis ALBA al llibre fantàstic juvenil tenen aquests guanyadors:

• "Misteris de la boira", de Selena Soro. Publicat per Columna. Millor llibre fantàstic juvenil
   
• "Igualtat de ritus", de Terry Pratchett. Publicat per Mai Més Llibres. Millor llibre fantàstic traduït juvenil