La justícia europea posa encara més difícil reclamar per l'IRPH

Nova galleda d'aigua freda als clients de banca amb hipoteca IRPH que vulguin reclamar als tribunals per haver pagat de més. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha ratificat la doctrina del Tribunal Suprem, que en les seves sentències de novembre del 2020 establia que, malgrat no ser del tot transparent, l'índex IRPH no es podia considerar en totes els casos "abusiu".

Davant d'aquestes sentències del Suprem, dos jutjats van plantejar nous dubtes al tribunal europeu, i molts jutjats estaven a l'espera de veure com ho resolia el TJUE. En la sentència que s'ha conegut aquest dijous, i a la qual ha tingut accés TV3, el TJUE respon a la qüestió prejudicial formulada pel jutjat de primera instància número 38 de Barcelona, que havia plantejat sis preguntes.

Segons la sentència de la justícia europea, l'exigència de transparència en els contractes hipotecaris no obliga els bancs a detallar la definició completa de l'índex de referència.

El tribunal considera que hi ha informació pública disponible [publicada al BOE] i que un consumidor mitjà "normalment informat i raonablement atent i perspicaç" pot utilitzar per valorar les conseqüències econòmiques d'aquesta clàusula.

El TJUE passa la pilota als jutges espanyols, que hauran de valorar, cas a cas, si hi ha hagut transparència o el banc no ha actuat de bona fe, i si això comporta l'anul·lació de la clàusula IRPH. Però dona pistes per orientar la seva decisió.

Segons diu la sentència, que la clàusula "no estigui redactada de manera clara i comprensible" no significa que sigui abusiva.