La inflació, encara per sobre del 5%: què passarà amb els preus aquest 2023?

Des del pic del passat estiu, l'índex d'inflació ha anat afluixant els últims mesos; l'IPC encara va amunt, però sense tanta virulència. I ara què? Entre meitat del 2021 i l'agost del 2022, els preus van anar escalant molt ràpid, sovint pujant els esglaons de dos en dos. Aquest any, difícilment desfaran el camí, però tot apunta que deixaran de pujar tan ràpid.

D'entrada, per un efecte estadístic, l'IPC és una imatge de l'economia pel retrovisor, a molts mesos vista, perquè compara el nivell de preus actuals amb una situació que queda molt enrere en el temps. D'aquesta manera, quan en els pròxims mesos comparem els preus amb els del 2022, quan ja estaven molt alts, estadísticament, la diferència no serà tan gran. Però això no significarà que els preus baixin; simplement, pujaran menys en comparació amb l'any anterior.

Un altre factor que explicaria una moderació de l'IPC és l'abaratiment de moltes matèries primeres i sobretot de l'energia. L'hivern suau a Europa ha permès conservar estoc de gas i això ha frenat l'especulació. El preu de l'electricitat també ha baixat, sobretot aquest gener, i això també hauria de contribuir a reduir els costos de producció.

La inflació, enquistada

Sigui com sigui, per molt que l'IPC s'hagi moderat respecte al pic de l'agost, encara està per damunt del 5%, tant a Catalunya com al conjunt de l'estat. I el que és pitjor, la inflació subjacent (sense tenir en compte l'alimentació o l'energia) és del 7,5%, la més alta des de desembre del 1986.

Això significa que la pujada de preus és general, s'ha enquistat en molts àmbits de l'economia i serà molt més difícil d'erradicar. I més encara quan les previsions sempre són susceptibles de girar com un mitjó, com va veure's amb la pandèmia o la invasió d'Ucraïna.

Per endevinar la possible evolució dels preus, també cal fixar-se en el que més afecta la vida quotidiana. I, ara mateix, on es concentren les pujades més altes és en el cistell de la compra. L'alimentació s'ha encarit un 13% a Catalunya en els últims dotze mesos, un 15,4% a Espanya.

Amb aquestes dades a la mà, el Ministeri d'Agricultura ja ha demanat una reunió amb l'Observatori de la Cadena Alimentària, que inclou patronals dels fabricants, supermercats i també organitzacions de consumidors. El ministre, Luis Planas, assegura que les seves previsions apunten a una "contenció" dels preus, i fins i tot baixades en alguns productes.

La baixada de la cotització internacional de molts productes agraris com els cereals s'ha notat també en l'índex de preus que elabora les Nacions Unides; el cistell d'aliments bàsics que elabora ha baixat un 18% des del pic del 2022. Un abaratiment de les cotitzacions als mercats internacionals s'hauria de notar a peu de botiga, segons organitzacions de consumidors com FACUA, que ja demanen a les grans cadenes de moguin fitxa, com apunta el secretari general a Catalunya, Gerard Hernández.

"Hi ha marge perquè sobretot les grans distribuïdores rebaixin els preus. De fet, no només no els estan rebaixant, sinó que els estan pujant."

Costos que encara s'arrosseguen

Però hi ha sectors que ho tenen més complicat per repercutir les baixades automàticament.

És el cas de la ramaderia, per exemple. Perquè la carn d'un vedell arribi a les botigues, ha passat durant mesos per un procés de cria, engreix, sacrifici i distribució. I en aquest procés, els ramaders han patit un encariment dels costos de producció, a causa de la guerra a Ucraïna. Increments que no han pogut repercutir del tot, i encara preveuen mesos de preus elevats.

A la carnisseria, tampoc no preveuen baixades de preu aviat. Treballen amb marges estrets, amb contractes a llarg termini amb proveïdors, als quals s'afegeixen ara les alces dels salaris i l'impost al plàstic.

Així ho veu el president de l'Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Joan Carles Massot, i el president de la Federació Catalana de Carnissers, Pròsper Puig:

Joan Carles Massot: "El sector encara necessita aire per refinançar-se i estem en un moment de tipus d'interès alts, de manera que difícilment es poden repercutir baixades en els consumidors."

Pròsper Puig: "És un producte que neix, creix, el sacrifiques i els vens. Necessita el seu procés. I aquest procés ha sigut inflacionari, portem un any i mig que no paren de pujar els preus. És difícil que es pugui repercutir tan ràpid."

Organitzacions de consumidors alerten que aviat hauríem de veure alguns aliments més barats, en un moment en què matèries primeres, energia i transport comencen a baixar. En paral·lel, la patronal dels supermercats afirma que, si es consoliden les baixades, es podria entrar en un escenari de preus més estables.

La segona meitat del 2023, millor

Un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona distingeix entre aliments elaborats i sense elaborar. Calculen que la variació dels costos de producció de l'agricultor i el ramaders tenen un impacte directe en l'IPC a sis mesos vista. I calculen que, en el cas dels aliments bàsics, ja s'hauria de notar una frenada de les pujades.

Ara com ara, els aliments elaborats són els que concentren més pujades, segons la Cambra, que espera una certa moderació al llarg de l'any. Segons el seu diagnòstic, es preveu que l'activitat vagi de menys a més durant el 2023, i que la inflació es vagi alentint.

La indústria, sota pressió

El servei d'estudis de CaixaBank recorda que els preus dels pinsos acumulen increments del 57% des d'octubre del 2019, i el cost dels fertilitzants s'ha multiplicat per 2,3 en el mateix període.

I també apunten que, pel fa a la indústria agroalimentària, s'ha notat molt l'increment dels preus dels olis vegetals, presents en molts productes processats. Per a la compra d'aquesta matèria primera, l'any 2019, la indústria va dedicar el 37% dels seus ingressos (30% matèria primera agrícola, 7% olis vegetals). Segons l'observatori del Ministeri d'Agricultura, el preu de venda dels olis vegetals va pujar un 68% entre l'octubre del 2019 i el del 2022, mentre que el cost de les matèries primeres agrícoles va pujar un 53%.

De manera que, fent números amb tots aquests indicadors, Caixabank Research calcula que, de mitjana, els costos de la indústria alimentària s'han incrementat un 29%. Per tot plegat, esperen frenada de preus, però no baixades, segons remarca l'economista Judit Montoriol:

"A partir d'ara podríem veure una certa moderació de preus; no esperem caigudes, però sí una moderació en el ritme de pujades."

Alguns distribuïdors alimentaris avancen que, amb el nou escenari d'abaratiment de l'energia, ja poden començar a relaxar alguns preus. És el cas d'empreses que distribueixen farina, llevat i mantega a forns i pastisseries. Els proveïdors ja els han abaixat preus, com és el cas de la farina, i ells també han abaixat els preus, explica el gerent de Bon Llevat, Jesús Pérez:

"Ja comencem a veure baixades de preus. Que això arribi al consumidor final depèn dels fabricants, nosaltres ja ho estem baixant".

Brussel·les també preveu una frenada

La majoria d'organismes internacionals preveuen una frenada de la inflació, sobretot en la segona meitat de l'any. És el cas de la Comissió Europea, que preveu que la mitjana de l'IPC a Espanya serà del 4,4%.

Això sí, preveu que en la primera meitat de l'any els preus encara pujaran, sobretot en alimentació i serveis. Però també apunta que la intervenció del govern espanyol en el mercat del gas i la rebaixa de l'IVA es tradueix en una reducció del preu de la llum i de la inflació.

Brussel·les també reconeix que els salaris no estan contribuint a inflar els preus, perquè estan pujant molt per sota de la inflació. Per a tota la UE, la Comissió apunta que el preu de molts productes s'estabilitzarà, però els serveis continuaran encarint-se. 

El BCE, pendent de l'IPC

La inflació ens afecta a la butxaca també per la via dels tipus d'interès. El Banc Central Europeu els està apujant per refredar el consum, encara que això impacti també en l'economia. El BCE, com la Reserva Federal, segueix més de prop que mai els números de l'IPC, i ja ha avisat que, per molt que comenci a frenar, la feina encara no està acabada.

El seu servei d'estudis assenyala que també s'estan resolent els problemes de la cadena de subministrament, del cost de transport i dels costos associats a la reobertura de l'economia després del confinament. El BCE calcula, però, que el cost dels aliments continuarà pujant, perquè arrossega encara increment de costos i els efectes de la caiguda de la cotització de l'euro, que ha encarit les importacions. 

Ara bé, si la inflació comença a afluixar, el BCE tindrà menys arguments per apujar els tipus d'interès, de manera que (si es confirmen les previsions) les pujades podrien acabar-se aquest estiu. Això ajudaria també a contenir l'Euribor, que continua disparat; ara ja supera el 3,5%.