La importància d'actuar abans amb el bullying: "Deixa cicatrius que poden durar tota la vida"

"Em trencaven coses, m'empenyien, em pegaven i m'insultaven", explica en Nico. "Fugien de mi, no volien estar amb mi...", assegura la Jana. Tenen 13 anys i, com reconeix un de cada deu infants, han patit bullying, segons un dels pocs estudis que hi ha, fet el 2016 per Save the Children.

És una de les poques dades que tenim de l'assetjament escolar, un tipus de violència que "deixa unes cicatrius que gairebé duren tota la vida". Ho adverteix Andrés González Bellido, psicòleg especialista en assetjament escolar i catedràtic d'Orientació Educativa de la Universitat de Barcelona.

En una entrevista al canal 3/24, amb motiu del Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar, explica la importància d'actuar de seguida que es detecta un cas: "Hem de ser conscients que hi ha conductes que fan mal. I hem d'intervenir quan es donen els primers símptomes de violència, encara que sigui de poca intensitat, com poden ser els insults".

"Penso que un dels pocs avantatges que té l'assetjament és que deixa rastre. I es pot seguir. Habitualment és una acció que es repeteix més d'una vegada, i això deixa espais que es poden convertir en símptomes", afegeix el catedràtic. "I no podem permetre que a les aules hi hagi conductes que fan mal, encara que siguin de baixa intensitat", insisteix.

L'alumnat, protagonista de la prevenció

González també destaca la importància de la prevenció i de concentrar-la en l'alumnat. "El problema és que fins ara només eren conductes detectades pels mestres, però el professorat arriba a assabentar-se només del 20% dels casos d'assetjament", explica. Per ell, "els grans protagonistes de la prevenció són els alumnes. No hem de dir-los que són protagonistes: els hem de fer sentir protagonistes."

Segons explica, malgrat que la majoria de casos es donen entre tercer i quart de Primària, el procés de conscienciació que hi ha conductes que fan mal es dona abans, en infants entre primer i segon de Primària, quan tenen uns 6-7 anys. Per això creu que treballar la prevenció al voltant dels 8 anys "és un bon moment".

Ara bé, subratlla que "la integració de la no-violència ha de començar fins i tot abans de l'any". I aquí la família hi té un paper clau. "La major part de les conductes les aprenem a partir de reproducció d'altres conductes, i la família són els grans transmissors d'aquesta variable".

Els infants, afegeix, "fan coses que veuen a casa, que veuen en els amics, que veuen en el professorat". "Les conductes que aprenen cap als dos anys són dins l'entorn familiar. Però també hem de tenir en compte que, a partir dels 11 anys, la incidència del grup constitueix més del 80% del procés evolutiu de l'infant preadolescent.

Sobre la feina en l'entorn escolar, afegeix: "Abans de la primària, en infantil, no treballaràs la violència i l'assetjament, però sí que s'han de treballar les conductes saludables, que després generen un hàbit i eviten símptomes d'assetjament".

Amb tot, conclou: "El centre de l'educació no han de ser els currículums: han de ser les persones".

5 mesures d'educació per fer-hi front

El Departament d'Educació ha aprofitat la diada d'aquest dimarts per presentar un pla per intentar limitar i eradicar si es pot la incidència d'aquest greu problema. Són 5 mesures força ambicioses que es vol aplicar el curs que ve a totes les escoles i instituts, per estendre a tota la comunitat educativa la sensibilització necessària per fer-hi front:

• 1 - Multiplicar per 10 els recursos dels dos programes de sensibilització existents, #aquíproubullying i Enfocament Restauratiu Global, perquè arribin al màxim de centres.
   
• 2 - Implantar un "coordinador de coeducació, convivència i benestar" a totes les escoles i instituts, que serà un docent que rebrà formació específica per fer aquesta tasca.
   
• 3 - Formació específica sobre l'assetjament escolar a tot l'alumnat de 1er d'ESO coordinada des del Departament d'Educació.
   
• 4 - Unificar els 4 protocols que hi ha ara -assetjament i ciberassetjament, violència masclista, odi i discriminació, i LGBTI- en 1 de sol, per fer més ràpida i fàcil la seva aplicació.
   
• 5 - Posar en marxa un Registre de Violències contra l'Alumnat, o REVA, amb l'objectiu de sistematitzar el tractament i l'atenció sobre les situacions d'assetjament que es produeixin.

Educació ha presentat aquest pla de 5 mesures en una jornada específica titulada "Obrim els ulls davant l'assetjament escolar", adreçada a centres educatius i a inspectors d'educació. En aquesta jornada el conseller d'Educació, Josep González-Cambray, ha admès que cal "un canvi de mirada transversal" arreu per fer front a aquest problema de la millor manera.

"No callis", especial InfoK

Aquest dimarts s'estrena el programa especial sobre l'assetjament escolar que el SX3 ha preparat coincidint amb el Dia Internacional contra el Bullying. És un espai de debat que dona la paraula als nens sobre temes d'actualitat que preocupen, com és el cas del bullying, i en què, per primer cop, l'"InfoK" i el "Ràndom" uneixen forces.

Amb el títol "No callis! Contra el Bullying", està disponible a les plataformes digitals del SX3 amb la voluntat que escoles i instituts ho puguin fer servir com a eina de treball a classe. I a un quart de nou del vespre, a l'X3.

El telèfon Infància Respon 116 111 és un servei d'atenció gratuït i permanent que funciona els 365 dies de l'any, les 24 hores, per prevenir i detectar els maltractaments d'infants i adolescents, i posa especial atenció en els casos d'assetjament a les escoles, ciberassetjament, violència masclista en adolescents i abusos sexuals.