La història de Parwana, una nena venuda a l'Afganistan: "Era barata, el pare és molt pobre"

La nena clava els peus a terra i s'inclina enrere per mirar de deslliurar-se de la mà que li subjecta el braç. No vol continuar avançant, no vol marxar de casa seva, del costat del seu pare, que l'ha venuda per aconseguir una mica de diners. 

La seva resistència, però, no li serveix de res, i al cap d'uns segons és dins un cotxe que se l'endú.

Es diu Parwana Malik i té 9 anys. La cadena nord-americana CNN ha estat testimoni de la seva venda. 

Fins fa poc, la Parwana jugava amb les seves amigues i saltava a corda sobre el terra polsós del camp de desplaçats interns del nord-oest de la província de Badghis, on vivia des de fa quatre anys amb la seva família.

Els pares malviuen de fer feines poc remunerades i de l'ajuda humanitària, que ha disminuït des de l'arribada al poder dels talibans el 15 d'agost.

"No li pegaré"

També ha empitjorat la crisi econòmica afganesa, generant una situació que ja va portar el pare de la Parwana a vendre la seva germana gran, de 12 anys, fa uns mesos.

L'home que agafa la Parwana del braç explica que es diu Qorban i que té 55 anys.

Assegura que la venda no és un casament, diu que ja té una dona i que tots dos la tractaran com si fos un dels seus fills. La volen, diu, perquè faci feines a casa. 

Qorban ha pagat 200,000 afganis, poc més de 1.900 euros, en part en metàl·lic i en part en espècie: terres i una cabra.

Admet que la Parwana li ha sortit bé de preu: "Era barata, perquè el seu pare és molt pobre i necessita els diners", explica. I hi afegeix: "No li pegaré. Seré amable."

Volia ser mestra

La Parwana volia ser mestra, de gran, i no volia deixar l'escola. Els seus precs, però, no van servir de res, i ja és una nena més amb moltes probabilitats de no poder continuar llaurant-se el seu futur i d'acabar sent casada a la força amb algun home molt més gran que ella, com assenyala Heather Barr, directora associada de la Divisió de Drets de les Dones de l'ONG Human Rights Watch.

"Tan bon punt una nena deixa d'estudiar, de cop és molt més probable que sigui casada."

El casament és legal a partir dels 15 anys i -per bé que es té constància que se'n fan de nenes més joves- es calcula que cada any un 10% de les nenes i adolescents afganeses d'entre 15 i 19 anys donen a llum. I no només això: a aquesta situació cal afegir-hi uns alts índexs de mortalitat relacionada amb l'embaràs, en aquesta franja d'edat.


"He de vendre"

L'Abdul Malik, el pare de la Parwana, explicava, quan ja havia concertat la venda, que estava "trencat", que no podia dormir, aclaparat per la culpa, la vergonya i la preocupació per la seva filla. 

Defensa, tanmateix, que vendre-la era l'única sortida que li quedava per tenir una mica d'ingressos després d'haver intentat trobar feina i que alguns familiars li deixessin "molts diners".

Per mirar de treballar, explica que va marxar a la capital de la província, Qala-e-Naw, però no va servir de res. I que la seva dona va pidolar pel camp on viuen, amb el mateix resultat.

"Som vuit, a la família, he de vendre per mantenir vius els altres membres", argumenta.

De tota manera, vendre una filla no és cap solució a llarg termini, perquè Malik admet que -com ja va passar amb la filla de 12 anys- el que li han pagat per la Parwana només servirà per sobreviure uns mesos, després dels quals, si la situació no millora, hauran de buscar una altra solució.

"Intent desesperat per sobreviure"

La situació de la Parwana -i abans la de la seva germana gran- no és cap excepció a l'Afagnistan fins al punt que el Programa Mundial d'Aliments (PMA), l'agència d'ajuda alimentària de l'ONU, que ha alertat que el nombre de persones en risc de morir de fam al món ha crescut fins als 45 milions, s'ha fet ressò recentment de les informacions sobre "famílies obligades a vendre els seus infants en un intent desesperat per sobreviure".

Segons el PMA, la situació de crisi alimentària de l'Afganistan és "un dels pitjors desastres humanitaris del món".

A l'Afganistan hi ha uns 3,5 milions de desplaçats interns a causa de la violència.