La història de la Kaoutar i els Nens del Vendrell: "Els castells són integradors"

Els castells són un exemple d'integració per a moltes persones que venen a Catalunya, també és el cas de la Kaoutar, nascuda al Marroc i que fa castells amb vel

Tot va començar el 2006. Eren les Fires del Vendrell. La Kaoutar i el seu germà Abdel passejaven i de sobte es van trobar els Nens del Vendrell fent castells. "Apa!, què és això?", es va preguntar la Kautar. "Jo ho vull fer!". Poc després, anava al primer assaig i el primer dia ja va pujar a un castell. Va començar d'acotxadora i va fer el recorregut natural d'un casteller: enxaneta, dos, quinta...

Els pares, la Zohra i el Bouiche, van venir del Marroc. Al principi, no sabien gaire bé què era això dels castells, fins que un dia en van veure, per la diada de Sant Zacaries. "Em van dir que estava boja", recorda la Kaoutar.

"Tenien por, però em van veure tan feliç que van dir allò d'ulls que no hi veuen, cor que no plora."

La família és religiosa. La Kaoutar és musulmana i de petita ja va dir a la colla que quan fos gran portaria hijab per cobrir els cabells. I així ho va fer. Anava a assajar i a les diades amb el vel.

La fascinació de la Kaoutar pels castells va començar de ben petitat
La fascinació de la Kaoutar pels castells va començar de ben petita (3Cat)

Ni a la colla ni en cap plaça mai ningú li va dir res per portar el vel: "Encara que sí que notava que hi havia gent que em feia fotos estranyada".

Segurament, va anar a la millor colla que podia anar, perquè els Nens del Vendrell sempre s'han distingit per la seva sensibilitat social. "Evidentment, el nostre objectiu és fer castells, però les nostres inquietuds van més enllà", assegura el president Valentí Uson Virgili.

"Els castells són integradors i per a nosaltres que porti vel no és un problema, ho acceptem de forma natural."

Fins a la pandèmia, la Kaoutar era habitual als troncs de la majoria dels castells. Després, va començar els estudis d'Infermeria i ja no tenia temps per dedicar-s'hi plenament. Hi va més esporàdicament i es posa a l'últim cordó de la pinya. "Ho enyoro molt. És la meva família. Cada vegada que planxo la camisa per anar a una diada ploro recordant tot el que vaig viure".

La Kaoutar és una pionera: "No vaig tenir cap referent, però ara totes les nenes musulmanes que vulguin fer castells amb vel saben que ho poden fer sense problemes".

La jove castellera reconeix, però, que la situació no està normalitzada. "Si ho estigués, no estaríem fent aquest reportatge".

ARXIVAT A:
Castellers
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut