La guerra acaba, però les conseqüències continuen: 249 morts per les mines a Síria en 4 mesos

14 anys de conflicte armat han deixat una Síria contaminada per mines terrestres i restes explosives de guerra que no han detonat. Entre el 2011 i el desembre del 2024 "tots els actors" -les forces del govern sirià, els seus aliats i els grups armats d'oposició-, asseguren des de Human Rights Watch (HRW), "van utilitzar de manera extensiva mines terrestres antipersones, armes de dispersió i altres armes explosives". 

Les mines antipersones o terrestres són uns artefactes explosius que s'activen i exploten quan algú les trepitja o les colpeja. Són una de les armes més indiscriminades que existeixen, ja que la immensa majoria de víctimes són civils que perden la vida o queden mutilats per sempre.

Però ara el repte és més gran que mai. Des de la caiguda del dictador Bashar al-Assad, a principis de desembre, el nombre de víctimes no ha parat de créixer. Es calcula que des del 8 de desembre haurien mort 249 persones i 379 haurien quedat ferides, segons xifres facilitades per les organitzacions internacionals Human Rights Watch (HRW) i INSO fetes públiques aquest dimarts. 

Ho atribueixen al moviment de persones desplaçades internament pel país, un fet que durant els anys de dictadura d'Al-Assad no era possible per la perillositat de creuar entre les zones del règim i les zones opositores. "És una barrera important per al retorn segur i els esforços de reconstrucció del país", diuen des de Human Rights Watch. 

Per això, exigeixen al nou govern que "treballi per garantir amb urgència l'estudi i l'eliminació de les mines terrestres i les restes explosives de guerra". 

"Per primera vegada en més d'una dècada hi ha l'oportunitat d'abordar sistemàticament l'extraordinària contaminació de mines terrestres i les restes explosives de guerra", ha dit Richard Weir, investigador sènior de crisi, conflictes i armes a Human Rights Watch: "Sense esforços urgents de neteja a nivell nacional, els civils que tornen a casa poden ser ferits o morts." 

Conseqüències de per vida

Ahmed Nayef al-Zgheib, de 38 anys, és una de les persones afectades per una mina. L'accident va tenir lloc a Deir ez-Zor, a l'est del país, el 7 de febrer, quan estava collint llenya per escalfar casa seva.

"Vaig tallar un arbre en una zona de riu que conec i que considero segura", explica en declaracions a HRW. "Vaig posar el peu en una mina antipersones, va explotar i em va llençar cap a l'aire dos o tres metres", relata. En el moment de l'explosió, va perdre la cama dreta a l'altura del genoll. A l'hospital no els va quedar cap altra opció que amputar la cama. 

Ell és una de les moltes persones amb discapacitat a Síria. També ho és Suleiman Shab. Originari del poble de Qaminas, al sud-est de la província d'Idlib, a l'oest del país, camina amb crosses després de perdre el peu dret en l'explosió d'una mina mentre treballava al camp.

Les mines terrestres així com les restes explosives de la guerra poden comportar conseqüències físiques i mentals de per vida sobre les persones. 

Segons les Nacions Unides, prop d'un terç de la població al país té algun tipus de discapacitat, una xifra molt per sobre de la mitjana mundial, d'un 16% segons l'OMS. La majoria pateixen aquesta discapacitat a conseqüència de la guerra. 

Els supervivents d'aquests atacs sovint necessiten assistència i suport mèdic a llarg termini. També requereixen tractament especialitzat o suport psicosocial. 

És per això que, des de HRW, demanen al govern sirià de transició que prioritzin la neteja de mines i restes explosives. També aconsellen que es treballi conjuntament amb l'UNMAS, el Servei d'Acció contra les Mines de les Nacions Unides. 

De fet, des de desembre, equips de les Nacions Unides ja han eliminat prop de 1.400 artefactes que no havien explotat. També s'han identificat 138 camps de mines i àrees contaminades a diferents zones de Síria, com Idlib, Alep, Hama, Deir ez-Zor i Latakia.

"S'han d'eliminar les restes explosives de la guerra perquè la gent pugui tornar i viure amb seguretat a les seves comunitats", conclou Richard Weir.

Posar en perill la població civil "indiscriminadament"

Si bé els perills que les mines terrestres tenen per als civils estan àmpliament demostrades, la guerra sovint va per altres camins i fa cas omís de les recomanacions de les organitzacions internacionals. 

Aquest abril Finlàndia s'ha sumat a Polònia i als països bàltics, i ha abandonat el tractat contra les mines antipersones. Es tracta, concretament, de la Convenció sobre la Prohibició de les Mines Antipersones, també conegut com a Tractat d'Ottawa. 

El titular de Defensa finès, Antti Häkkänen, ha apuntat que la reintroducció de les mines antipersones permetrà "augmentar la capacitat de defensa de Finlàndia", ja que són "una arma defensiva molt eficaç en cas d'una invasió per terra".

Des d'Amnistia Internacional ja han demanat al govern finès que tirin enrere aquesta decisió que "inevitablement posarà en perill vides civils" i han remarcat la importància de "dècades de progrés en l'eliminació" arreu del món "de l'ús d'armes intrínsecament indiscriminades".

El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) també ha advertit que la voluntat expressada per aquests països d'abandonar la Convenció sobre la Prohibició de Mines Antipersones estableix un "perillós procedent" i suposa "un pas enrere amb devastadores conseqüències humanitàries", pel risc que això suposa.