La grip aviària s'apropa als humans: un camí que preocupa, però no alarma

El virus ja ha aconseguit infectar, de mamífer a mamífer, diferents espècies, un fet que l'apropa més a la possibilitat que es pugui estendre als humans

Com més mutacions, més risc. La grip aviària s'està contagiant entre mamífers i, dins dels mamífers, ja es transmet entre diferents espècies.

Per primera vegada, als Estats Units, han constatat que el virus es transmet entre vaques, que han contagiat almenys un gat i un os rentador. És per això que Kateri Bertran Dols, investigadora Ramón y Cajal del grup de virus aviària de l'IRTA-CReSA, assegura que cal estar amatents:

"No és motiu d'alarma, però sí d'estar alerta."

Que la transmissió hagi saltat als mamífers vol dir que aquest virus --típicament de les aus-- ha incorporat noves vies de transmissió i que està més a prop dels humans.

La grip aviària s'ha estès per granges de vaques lleteres dels Estats Units (3Cat)

La infecció entre persones és una possibilitat que existeix i, per tant, que cal vigilar de prop. Bertran fa aquest símil:

"Si pensem que és com una escala, i les aus són a baix de tot i les persones som a dalt de tot, cada vegada que el virus infecta una nova espècie, és com si pugés un graó i s'estigués apropant a nosaltres."

Abans de l'arribada de la covid, la grip aviària ja era el virus que més preocupava els serveis de vigilància. Fa gairebé 30 anys que aquest virus va sorgir al sud-est asiàtic, i els epidemiòlegs hi apostaven com a la següent pandèmia mundial fins que va aparèixer el coronavirus.

Durant tot aquest temps, s'ha vist com l'H5N1 circula per diferents zones del món --sobretot escampat en el viatge migratori dels ocells-- i que té una alta capacitat de mutació. Bertran assegura:

"Tot i que tots aquests virus siguin H5N1 realment genèticament, són virus diferents per com es comporten."

Les aus migratòries són les que transporten el virus (Arxiu)

Humans infectats

No és fàcil contagiar-se de la grip aviària. De l'actual variant se n'han detectat una desena de casos --tots de treballadors en contacte directe amb animals infectats-- que l'han passat amb símptomes lleus.

Però virus anteriors de la mateixa família sí que havien causat una alta mortalitat en humans, al voltant del 50%.

La transmissió entre vaques

No és clar com s'ha produït. El que més preocuparia és que hagués estat per via aèria. Però tot apunta que ha estat per les màquines de munyir, ja que s'ha detectat una alta concentració de virus a la llet. La resta d'animals, el gat i l'os rentador, s'haurien infectat bevent aquesta llet sense pasteuritzar.

Tot i que els litres de llet infectada s'han llençat i no han arribat al consum humà. La pasteurització, asseguren, mata completament el virus.

El contagi hauria estat per les màquines de munyir (Arxiu)

Grip aviària a Catalunya

L'IRTA-CReSA, el centre de recerca en salut animal, és l'encarregat de monitorar la circulació del virus. Fan la vigilància dels ocells salvatges.

Quan els agents rurals troben algun ocell malalt o mort, els avisen i els fan anàlisis per veure si hi ha presència del virus. Quan surt un resultat positiu, envien mostres al centre de referència, a Madrid, per verificar la infecció.

Laboratori d'alta seguretat de l'IRTA-CReSA (3Cat)

Aquest any està sent tranquil, igual que a la resta d'Europa. Però no sempre ha estat així. Catalunya tampoc no s'ha escapat de l'impacte de l'H5N1.

Estem preparats?

Però, si per a alguna cosa va servir la pandèmia de la covid, és per actualitzar i millorar la coordinació entre els sistemes de vigilància de virus, sobretot respiratoris, tant en animals com en humans.

El SIVIC, el Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya, n'és un bon exemple. Cada setmana analitzen i pengen públicament les dades de la situació epidemiològica del país, especialment de les infeccions respiratòries.

Jacobo Mendioroz, subdirector de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Alertes i Emergències de Catalunya, afirma:

"Tenim una capacitat de resposta molt diferent a la que teníem. Tant pel que fa a vacunes, com de detecció i diagnòstic. Crec que no ens trobaríem una situació semblant a la de la covid, ni de lluny."

Però cal seguir-lo de prop per impedir que el virus torni a ser capaç d'afectar greument persones o que aconsegueixi transmetre's entre humans.

 

ARXIVAT A:
SalutRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut