La Foto de l'Any pel Word Press Photo capta una filera de creus amb vestits vermells al Canadà (Amber Bracken, per a The New York Times)

La foto d'un homenatge als infants indígenes morts al Canadà guanya el World Press Photo

Les comunitats indígenes, la pèrdua del coneixement ancestral i els efectes de la vida contemporània en l'entorn mediambiental són les principals temàtiques premiades aquest 2022

RedaccióActualitzat

Un homenatge als nens que van morir a l'escola residencial indígena de Kamloops, una institució constituïda al Canadà per forçar l'assimilació cultural dels infants indígenes. Aquesta és la Fotografia de l'Any segons World Press Photo: "Escola residencial de Kamloops", de la fotògrafa canadenca Amber Bracken. Mostra vestits de color vermell penjats en una filera de creus al llarg d'una carretera.

Els internats d'aquest tipus van començar a funcionar al segle XIX com a part d'una política d'assimilació forçosa de diferents comunitats indígenes a la cultura occidental dels colons i missioners europeus. Més de 150.000 alumnes van ser obligats a abandonar les seves llars i les seves famílies i, en la majoria dels casos, tenien prohibit comunicar-se en les seves pròpies llengües. A més, també van ser sotmesos a abusos físics i, de vegades, sexuals.

Una comissió de la veritat i la reconciliació va arribar a la conclusió que com a mínim uns 4.100 alumnes van morir mentre estaven en aquestes escoles. La de Kamloops es va convertir en la més gran. El 19 de juny del 2021, es van trobar als voltants de l'escola 215 tombes de nens i nenes indígenes sense senyals identificatius. Una confirmació de les històries i els informes sobre aquests centres.

La presidenta del jurat, Rena Effendi, ha destacat la força de la imatge i la manera com "es grava a la memòria i inspira una reacció sensorial":

"Gairebé es pot escoltar la tranquil·litat de la fotografia, un moment tranquil de revenja amb la història de la colonització no només al Canadà, sinó a tot el món."


Tradició i innovació contra l'escalfament global, a la Història de l'Any

El poble Nawarddeken de la regió d'Arnhem Occidental, a Austràlia, porta desenes de milers d'anys practicant la "crema freda" controlada. El foc es mou lentament, es menja la malesa i s'elimina així l'acumulació del combustible que alimenta les flames més grans. Per aquests indígenes australians, el foc és una eina clau per gestionar els 13.900 km² que ocupa el seu territori.

Combinen els coneixements tradicionals amb les tecnologies contemporànies per tal de prevenir els incendis forestals i reduir, així, els nivells de diòxid de carboni que contribueixen a l'escalfament climàtic.

"Salvar els boscos amb el foc", de Matthew Abbott, és la Història de l'Any:

El membre més gran de poble Nawarddeken crema la malesa en una de les imatges de la Història de l'Any, "Salvant els boscos amb foc" (Matthew Abbott, per a National Geographic/Panos Pict)
Un milà negre vola per damunt d'una foguera encesa pels caçadors a Mamadawerre (Matthew Abbott, per a National Geographic/Panos Pict)
Stacey Lee, d'11 anys, crema l'escorça d'un arbre per fer llum i poder caçar serps (Matthew Abbott, per a National Geographic/Panos Pict)

 

L'amenaça de l'Amazònia, el Projecte de Llarga Durada

"Distopia amazònica" és un reportatge de Lalo de Almeida que retrata el perill de la selva amazònica i que ha guanyat en la categoria de Projecte de Llarga Durada. La desforestació, la mineria, la construcció d'infraestructures i l'explotació dels recursos naturals s'han accelerat en els darrers anys, especialment arran de les polítiques mediambientals regressives del president Jair Bolsonaro.

Des del 2019, la devastació de l'Amazònia brasilera s'ha accelerat al ritme més ràpid de la darrera dècada. I això no només afecta l'ecosistema i la biodiversitat amazònics, sinó que també implica impactes socials. Una de les comunitats més afectades, la indígena, formada per més de 350 grups diferents, es veu obligada a conviure amb la degradació del seu entorn i de la seva manera de viure.

Dones i infants de la comunitat Pirahã observen els conductors d'una carretera transamazònica i esperen que els donin entrepans o begudes (Lalo de Almeida, per a Folha de São Paulo/Panos Pict)
Membres de la comunitat Munduruku a punt d'agafar un avió a l'aeroport d'Altamira, al Brasil, el 14 de juny del 2013 (Lalo de Almeida, per a Folha de São Paulo/Panos Pict)
Una tanca publicitària amb un missatge de suport al president Bolsonaro al costat d'una carretera transamazònica a Altamira, el 20 de juny del 2020 (Lalo de Almeida, per a Folha de São Paulo/Panos Pict)

 

Premi al Format Obert per una reflexió del coneixement ancestral

El vídeo guanyador en la categoria del Format Obert, "La sang de la llavor" d'Isidora Romero, qüestiona la desaparició de les llavors, la migració forçosa, la colonització i la subseqüent pèrdua del coneixement ancestral. A través d'un viatge a la seva població ancestral, Une, Cundinamarca, Colòmbia, l'autora analitza els records oblidats de la terra i dels cultius. Aprèn sobre el seu avi i la seva besàvia, els "guardians de les llavors", que cultivaven diferents varietats de patates, la majoria extingides.

Està format per una combinació de fotografies digitals i analògiques, algunes de les quals formen part de pel·lícules de 35 mm caducades, sobre les quals més tard va dibuixar-hi el pare d'Isidora Romero. Aquestes "capes narratives" són la clau que han captivat el jurat del World Press Photo.

Pòster de "La sang és una llavor" ((Isidora Romero))
Imatge de "La sang és una llavor" (Isidora Romero)
Fotograma de "La sang és una llavor" (Isidora Romero)

Les han seleccionat d'entre 65.823 fotografies presentades, de 4.066 fotògrafs de 130 països. Pots consultar la resta de premiats d'altres categories a la pàgina web de World Press Photo.

En aquesta publicació d'Instagram del 324.cat podeu veure la nostra selecció de les millors imatges premiades:

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by 324cat (@324cat)

ARXIVAT A:
Mitjans de comunicacióFotografia Canadà
Anar al contingut