La forta abstenció preocupa la UE i complica encara més les negociacions sobre la Constitució

Segons les últimes dades, un 45% dels europeus van anar a votar. En el cas dels deu països de nova incorporació, l'índex baixa fins al 26%. Els conservadors del Partit Popular Europeu mantenen l'hegemonia a la cambra, on, per primer cop, l'extrema dreta podria formar grup propi. També ha crescut molt la presència dels partits euroescèptics, com l'UKIP, la formació que defensa la retirada del Regne Unit de la Unió Europea. Les eleccions europees, doncs, han deixat clares dues coses: que creix l'escepticisme entre els europeus respecte del que passa a Brussel·les i que molts han aprofitat la cita per castigar els seus governs. I amb aquests mapes sobre la taula s'han reunit, a Luxemburg, els màxims responsables de la diplomàcia comunitària. Els ministres d'Exteriors de la UE han fet autocrítica i han admès que caldrà una reflexió per esbrinar perquè els electors s'han mostrat tan indiferents. L'alt representant de la Política Exterior comuna, Javier Solana, s'ha declarat frustrat. La falta d'interès que Europa genera entre els seus habitants és especialment preocupant si és té en compte la imminent aprovació de la Constitució europea. Els ministres d'Exteriors de la UE s'han reunit avui per mirar d'arribar a un primer acord sobre la Carta Magna abans de la cimera que se celebrarà aquest dijous. Irlanda renuncia a incloure el cristianisme a la Constitució La presidència irlandesa de la Unió Europea ha renunciat a la inclusió del cristianisme en el preàmbul de la Constitució europea, segons es dedueix de l'últim document que ha fet circular per les capitals i que avui és analitzat pels ministres d'Exteriors a Luxemburg. Els màxims responsables de la diplomàcia comunitària tenen sobre la taula l'aprovació imminent de la Constitució europea. El text presentat per Irlanda assenyala que, tot i l'important ajut proporcionat per diverses delegacions per incloure una referència específica a l'herència cristiana o judeocristiana d'Europa, "no hi ha mostra de consens en aquesta matèria". S'acaben així els desitjos de la República Txeca, Portugal, Lituània, Malta, Eslovàquia i Polònia, que des dels treballs de la Convenció que va elaborar la primera proposta han fet grans esforços per recollir el cristianisme en la Carta Magna europea. Per aquest motiu, la redacció del preàmbul que obre pas al primer tractat constitucional de la història de la Unió d'aquesta mena, destaca "l'herència cultural, religiosa i humanista d'Europa", a partir de la qual s'han desenvolupat els valors universals dels drets humans inviolables i inalienables, la democràcia, la igualtat, la llibertat i l'estat de dret".