Tribunal Suprem (Europa Press/Alberto Ortega)

La Fiscalia insisteix a Llarena que amnistiï Puigdemont i li aixequi l'ordre de detenció

El recurs de la Fiscalia del Tribunal Suprem discrepa de la tesi del jutge Llarena, que manté l'acusació per malversació a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig

RedaccióActualitzat

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha presentat recurs contra la decisió del jutge Pablo Llarena de no amnistiar del delicte de malversació Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig i, per tant, no aixecar-los les ordres de detenció que hi ha contra ells.

Els fiscals discrepen de la tesi del jutge sobre el "propòsit d'enriquiment", la fórmula que va trobar Llarena per mantenir l'acusació. Consideren que no hi va haver enriquiment personal ni patrimonial dels acusats i, per tant, el delicte tindria encaix en la llei d'amnistia.

Els fiscals també rebaten l'argument de Llarena i creuen que, amb el referèndum, no es van vulnerar els interessos financers de la Unió Europea. Per tot això, la Fiscalia demana aixecar les ordres de detenció. 
 

La Fiscalia manté el criteri

Abans que Llarena fes pública la decisió, la Fiscalia ja li havia traslladat que, al seu criteri, calia amnistiar els líders independentistes de tots els delictes. 

Amb tot, aquesta postura del ministeri públic no va estar exempta de polèmica. Els quatre fiscals del judici del procés es negaven a amnistiar la malversació, en contra del criteri del fiscal general, Álvaro García Ortiz.

Això va desencadenar una guerra oberta a la Fiscalia que es va resoldre amb una votació força ajustada de la Junta de Fiscals, que va avalar la posició de García Ortiz.

El mateix dia que va entrar en vigor la llei d'amnistia, el magistrat els va donar cinc dies perquè es pronunciessin sobre la seva aplicació i, mentrestant, ja va mantenir les ordres de detenció. Un termini que es va acabar el 18 de juny.

Com la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i les defenses eren favorables a amnistiar els encausats i aixecar les mesures cautelars.

A l'altra banda, Llarena tenia l'informe negatiu de Vox, que exerceix d'acusació particular i defensa que hi va haver enriquiment personal, per la qual cosa no es pot oblidar penalment el delicte de la malversació.
 

Els arguments del jutge Llarena

Finalment, Llarena va concloure que la malversació no és amnistiable perquè l'1-O hi va haver enriquiment personal i es van afectar els interessos financers de la Unió Europea. Justament, les dues excepcions que contempla la llei d'amnistia per no haver-la d'aplicar.

En la seva resolució, el jutge assenyalava que Puigdemont, Puig i Comín van concebre el pla per aconseguir la independència i van signar un acord per assumir determinades factures des dels seus departaments. Aquesta disposició del patrimoni de l'administració, assegurava Llarena, va estar "radicalment vinculada a un benefici personal". 

El jutge subratllava que n'hi ha prou amb "un estalvi econòmic clar" perquè s'obtingui un benefici personal i no cal que es produeixi "un augment material i estable dels actius patrimonials". 

Pel que fa a l'afectació als interessos financers de la Unió Europea, Llarena defensava que el referèndum "prohibit" afectava "la dimensió territorial" de la Unió i això, apuntava, va tenir un efecte directe en els ingressos compromesos per Espanya al pressupost de la Unió, principalment "els vinculats a la recaptació d'IVA i renda nacional bruta". 

En canvi, els tres líders independentistes sí que van quedar amnistiats del delicte de desobediència.

Una decisió que condiciona el retorn de Puigdemont

L'entorn de Carles Puigdemont afirma que l'expresident manté la decisió de tornar, però amb el rebuig del Suprem a amnistiar la malversació s'exposa a ser detingut i entrar a la presó.

A més, Llarena podria emetre una altra euroordre de detenció i entrega a Espanya de Puigdemont a petició d'alguna de les parts. I ara l'expresident ja no gaudeix d'immunitat, perquè no és eurodiputat després del 9J.

Tant Comín com Puig han lamentat que s'endarrereixi el retorn, però confien que o bé el Constitucional o la justícia europea esmenaran la decisió del Suprem. Per ara, cap dels dos no veu que puguin tornar de seguida a Catalunya. 

ARXIVAT A:
Carles PuigdemontPablo LlarenaTribunal Suprem Marta RoviraAmnistia
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut