La Fiscalia aplica malversació agreujada a Jové i Salvadó i els demana 7 i 6 anys de presó

Nova petició de presó per una causa relacionada amb l'1 d'Octubre. La Fiscalia ha demanat aquest divendres 7 anys de presó i 32 d'inhabilitació per al dirigent d'Esquerra Josep Maria Jové, més de 30.000 euros de multa. Per a l'altre dirigent republicà Lluís Salvadó demana 6 anys i 3 mesos de presó i 27 anys i 3 mesos d'inhabilitació, a més d'una multa de 24.000 euros.

Els acusa de desobediència, prevaricació i malversació agreujada pels preparatius del referèndum.

La Fiscalia també els reclama que indemnitzin la Generalitat amb 754.920 euros pel perjudici patrimonial causat.

Aquest escrit confirma que, amb el nou Codi Penal, la Fiscalia segueix aplicant la línia més dura en els casos del procés.

Pel que fa a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, li reclama 1 any d'inhabilitació i multa de 18.000 euros per desobediència greu.

La promesa de la desjudicialització

Aquest escrit havia de servir de termòmetre per veure com està la promesa de desjudicialització. Amb el nou Codi Penal, tot i suprimir la sedició i reformar la malversació, la Fiscalia Superior de Catalunya ha fet la mateixa interpretació de la malversació durant l'1 d'Octubre que els fiscals i el jutge del procés, Manuel Marchena.

Aquest dilluns, aquest magistrat va determinar no rebaixar les inhabilitacions a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Estan condemnats per malversació i per sedició. I tot i que aquest últim delicte ha quedat derogat amb la reforma, Marchena interpreta que es manté la malversació en la seva versió més dura, amb ànim de lucre. 

Aquesta mateixa interpretació de la malversació, la més dura, és la que la Fiscalia ha aplicat als dirigents d'Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. La seva causa judicial és molt llarga. Oficialment, va començar el març de 2017, sota secret de sumari. Però, a la pràctica, ja els estaven investigant des de finals del 2015.

Ja hi ha hagut les primeres reaccions a l'escrit de la Fiscalia:

Miserables, males persones i... (sobretot) MOLTA COVARDIA!

Sempre de cara davant la repressió! Perquè el que vam fer, fem i farem, ho vam fer per principis democràtics i de llibertat.#JudiciAlReferèndum#AndJusticeForAll✊🏾https://t.co/vI9W0rkqgu

— Josep M. Jové Lladó (@jmjovellado) February 17, 2023

L'escrit que hem conegut reafirma el que fa temps que denunciem: estem davant d'una causa general contra l'independentisme. Malauradament, fa anys que veiem que el sistema judicial espanyol no fa justícia, fa política.

No reculem, continuem treballant. #JudicialReferèndum https://t.co/HEvYa5VvgV

— Natàlia Garriga (@natalia_garriga) February 17, 2023

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, en un acte aquest divendres ha reiterat que el referèndum de l'1 d'octubre no va ser un delicte:

"Coneixem la voluntat de venjança d'una part de la judicatura espanyola i per tant, no hi ha sorpresa, però es constata que l'evolució que s'està fent a nivell democràtic i a nivell social avui encara ha d'arribar a la judicatura."

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat respecte per la decisió de la Fiscalia i ha reiterat la defensa de la política impulsada per aconseguir la convivència a Catalunya. El ministre de la presidència, Félix Bolaños, també n'ha parlat:

"L'escrit de la Fiscalia és una prova més del que sempre hem dit, que els fets del 2017 a Catalunya eren delicte al 2017 i segueixen sent-ho al 2023."

El sumari judicial creu que tots dos van jugar un paper clau tant en la preparació del referèndum, com en la planificació de les futures estructures d'estat d'un hipotètic país independent.

Tant Jové com Salvadó van ocupar càrrecs de responsabilitat al Departament de Vicepresidència i Economia, del qual depenia l'administració dels processos electorals des del juliol del 2017.

Josep Maria Jové va ser secretari general del Departament de Vicepresidència i d'Economia des del 14 de gener de 2016 fins al 22 de setembre del 2017. Aleshores, el govern el va cessar perquè no hagués de pagar la multa diària de 12.000 euros que havia imposat, per desobediència, el Tribunal Constitucional. 

Lluís Salvadó va ser secretari d'Hisenda des del 19 de gener del 2016 fins al 24 d'octubre del 2017.

A Jové li atribueix una participació activa en la recerca de locals electorals i una despesa pública, pagada o només compromesa, de més de dos milions d'euros per a campanyes publicitàries, paperetes i material electoral, propaganda i observadors internacionals, entre d'altres conceptes.

Pel que fa a Lluís Salvadó, la jutge instructora se centra, sobretot, en el paper que hauria jugat per impulsar una hisenda catalana pròpia. Tal com diu al sumari:

"Va dotar aquella administració tributària de tots els mitjans per assumir i gestionar unes competències que aquella comunitat autònoma no té".

En la instrucció, també se'ls havia imputat un delicte de revelació de secrets pel qual la Fiscalia no ha demanat cap pena.

Sobre la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, finalment anirà a judici per desobediència greu i no pas per malversació, delicte pel qual havia estat investigada.

Ara, les defenses hauran de presentar els seus escrits i, després, ja es podrà fixar la data de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Aquesta interpretació de la malversació, en la línia més dura, també complica les causes obertes per suposada malversació a 28 excàrrecs de govern de l'1 d'Octubre en jutjats de Barcelona.