La factura de la covid: com s'ha pagat fins ara i com se seguirà pagant

Com ha afectat econòmicament la pandèmia el sistema sanitari públic, infrafinançat històricament? La covid ha deixat també una important factura econòmica. Només l'any passat, les despeses vinculades a la pandèmia van ser de 3.900 milions d'euros, un 8,5% més que el primer any de pandèmia, el 2020.

2.027 milions d'euros han estat de despeses directes: Aquí s'hi inclouen conceptes com les compensacions directes i indirectes als treballadors, la compra de serveis i subministraments, els bonus per al personal sanitari i sociosanitari, els tests covid-19 o la inversió en equipaments i espais temporals d'adaptació, entre d'altres.

1.881 milions són de despesa indirecta: ajuts per als ciutadans i les empreses, i despeses originades per la situació d'emergència.

Com s'ha pagat fins ara?

El 55% s'ha pagat --aquests dos primers anys-- amb els fons extraordinaris covid que l'Estat ha transferit a les comunitats autònomes, i la resta l'ha assumit la Generalitat, segons explica Jordi Cabrafiga i Macias, secretari general d'Economia i Hisenda:

"Es va fer de l'augment de marge de dèficit, endeutant-nos més, en base al fons de contingència i també amb una repriorització dels pressupostos dels propis departaments, que tenien destinats a unes coses i que els van destinar a unes altres."

Com es pagarà aquest any?

La pandèmia continua i les despeses que implica també. Calculen que per a aquest 2022 el cost serà de 1.500 milions d'euros més respecte al que hi ha al pressupost. Per pagar-ho es compta amb els fons extraordinaris, però de moment l'Estat encara no ha garantit la transferència d'aquests diners per a aquest any.

Si aquests fons no arriben poden trontollar els pressupostos de tots els departaments. De moment, es gasta confiant que en algun moment arribaran, com espera Josep Maria Argimon, conseller de Salut:

"És que no la contemplo, la possibilitat que no arribin, encara estem jugant partit i no la contemplo. Encara ningú ha dit que no, ningú ha dit que sí, però ningú ha dit que no; per tant, no ens hem de posar en la pitjor situació."

"El govern de l'Estat es mou entre el vol i dol perquè és una manera de sotmetre la Generalitat. Que passin pel parany que el ministeri vol. En la mesura que tu fas el que jo et demano, jo seré generós en l'articulació dels fons covid", afirma Guillem López Casasnovas, catedràtic de la UPF i director del Centre de Recerca Economia i Salut.

Sigui com sigui, aquestes despeses són prioritàries. I, si no arriben els fons, els diners s'hauran de treure d'altres bandes, com apunta Jordi Cabrafiga i Macias, secretari general d'Economia i Hisenda:

"Si no, aquests diners els haurem de treure d'altres partides i haurem de deixar de fer altres coses per poder pagar la factura sanitària."

La covid ha anat evolucionant cap a contagis de menys gravetat, sobretot per l'impacte de les vacunes, però ni ha desaparegut, ni s'espera que ho faci en un futur pròxim, i la factura continua creixent.

Es continuen atenent pacients greus als hospitals i més lleus a l'atenció primària. També s'hi afegeixen milers de persones amb covid persistent o amb seqüeles de la malaltia greu que necessitaran atenció mèdica durant molt de temps.

A això cal sumar-hi tot el que s'ha deixat de fer per prioritzar, durant dos anys. Cal recuperar tot el que no s'ha fet durant aquest temps. Hi ha retards en proves diagnòstiques i intervencions no urgents, que no són vitals però que sí que afecten la qualitat de vida dels pacients, pendents.

I s'han de reprendre programes de prevenció que no tenen un impacte immediat, però que sí que són imprescindibles per al futur de la salut de la població.

La covid també ha deixat despeses fixes afegides

A més a més, hi ha noves despeses fixes derivades de la covid: més personal i espais, que ara passen a incloure's dins els pressupostos.

Actualment hi ha 17.000 persones més contractades al sistema sanitari, que es pretén que s'hi quedin. I també noves infraestructures, com 300 nous llits d'UCI i els espais hospitalaris polivalents, com explica Josep Maria Argimon:

"Quan crees una infraestructura, després l'has de mantenir. Per tant, comporta més despesa fixa, certament. Quan s'aixeca un edifici, posem que costa 10 milions, l'any següent hauré de disposar de 10 milions per al seu funcionament. Un sistema sanitari, en inversió, ha de gastar un 4,5% o 5%. Nosaltres ara gastem en infraestructura i equipament un 1,7%. Això un any ho aguantes, dos també, quan en són catorze, això no s'aguanta."

Els fons europeus per a la transformació, recuperació i modernització de l'economia han estat imprescindibles i han ajudat a parar el cop, almenys de moment. Perquè el sistema ha de ser robust per poder mantenir tot el que es construeixi. Però en algun moment els fons s'acabaran, com alerta Guillem López Casasnovas:

"El futur pinta pitjor que el pronòstic que podem fer en el curt termini. Perquè en el curt ens n'estem sortint, i en el pronòstic del futur hi ha moltes incerteses. A mitjà termini, les coses es compliquen perquè el 2026 s'acabaran els fons alegres que tenim ara. S'haurà de retre comptes... no sé com de dura es posarà la UE sobre com hem gastat."

"Aquests fons europeus s'han d'executar sobre un coixí, un sistema sanitari que ja sigui un sistema fort, enfortit clarament", hi afegeix el conseller Argimon.

5.000 milions per posar el sistema sanitari al dia

El pressupost de Salut aprovat per al 2022 és de gairebé 11.200 milions. Uns 1.400 més que l'any passat. Un augment important, però que no arriba a compensar l'infrafinançament crònic, tot el que han acumulat dos anys de pandèmia i la falta d'inversió d'anys.

Per posar al dia el sistema sanitari, sense pandèmia, ja s'havia calculat --i està consensuat-- que calia augmentar el pressupost almenys en 5.000 milions més cada any. El govern s'ha compromès a arribar-hi en cinc anys. Això és pràcticament el 50% més del que tenen actualment. Uns diners que a llarg termini no se sap d'on sortiran.

"Els ha promès el govern d'aquí, però la clau la té el govern d'allà; per tant, aquests 5.000 milions a través del finançament autonòmic segur que no", assegura López Casasnovas.

Jordi Cabrafiga i Macias, secretari general d'Economia i Hisenda admet que "és cert que amb l'actual model de finançament és molt difícil complir amb totes les necessitats pressupostàries que té el govern de la Generalitat".

En aquest sentit, el conseller Argimon assegura que en l'acord de govern els dos partits que el formen van acordar aquesta xifra conscients que "no hi ha sobirania fiscal i que en aquest futur més pròxim no hi serà". I afegeix: "Però cal saber que amb el que generem nosaltres el nostre pressupost estaria potser al voltant d'entre uns 15.000 o 16.000 milions, mentre que nosaltres fem una despesa de 12.400."

El que és clar és que, surtin d'on surtin, sense aquests 5.000 milions és inviable tenir el sistema sanitari públic de la qualitat que es pretén. Aquests diners calen també per formar, retenir i atraure més professionals, i millorar-los les condicions.

Tot això ja se sabia abans de la pandèmia, però ara s'ha fet evident, assegura Casasnovas. "El sistema està més empoderat que no estava abans, perquè ha mostrat les conseqüències de no funcionar bé i les conseqüències de funcionar bé", assegura, i hi afegeix:

"S'ha posat en valor també per a l'economia la importància de tenir un sistema sanitari que funcioni. I, si no venen més recursos, el pronòstic és que la gent es faci més assegurança privada."

De moment, més sanitat privada

El creixement de la sanitat privada ja és un fet. La població catalana que decideix pagar una mútua privada augmenta any rere any. Només en els últims dos anys, s'ha passat del 28,8% de la població el 2019 al 40,6%.

"Els qui tenen més renta tenen accés a millors serveis sanitaris, fora del sistema públic. Perquè ens hem de posar al cap que tot el que no és al sistema públic no està prohibit, sinó que queda a disposició de la gent que s'ho pot pagar", conclou Guillem López Casasnovas.