La Diada del canvi de cicle: què pot explicar la desmobilització de l'independentisme

Ha estat la manifestació menys multitudinària des del 2012, ho demostren les xifres que no es poden abstreure del context polític. Les discrepàncies agres entre partits, la pèrdua de la majoria independentista al Parlament i a les institucions, la creixent desafecció de part de la ciutadania cap a la política i els polítics, el desgast general de sortir al carrer sovint, la no consecució dels objectius ni un horitzó clar i, fins i tot, l'abandó d'alguns que abans eren independentistes i ara ja no ho són... poden ser els factors que expliquin que cada any s'hagi mobilitzat menys gent en la manifestació de l'11 de Setembre.

''Generar climes d'opinió favorables a una idea és complex perquè hi ha d'haver les enquestes, els mitjans de comunicació i líders d'opinió en sintonia. Això va passar el 2016, però el 2024 no passa", explica Carles Pont, professor de comunicació a la Universitat Pompeu Fabra.

"Això, sumat al fet que no hi hagi una hostilitat d'un govern de Madrid amb gestos més durs, fa que percebin que no és el moment de manifestar-se perquè la idea ara no és plausible", afegeix.

El 2017, l'independentisme tenia una base del voltant del 48%, ara ha baixat al voltant del 40%. Per Pont, hi ha un gruix important que probablement no era independentista, però que se'n va fer. Ara, el ciutadà busca que allò que promets s'acabi complint. És el que passa a les diades, segons Pont: que les persones no veuen una estratègia que tingui traducció política.

Ni tan fàcil, ni tan ràpid

El fet de constatar des del 2017 que aconseguir la independència no és tan fàcil ni tan ràpid com es defensava els mesos previs a l'1 d'octubre, pot fer pensar que cada vegada costi més sortir al carrer.

Aquest 2024, la Diada ha vingut marcada pel canvi de govern a la Generalitat i per un discurs de Salvador Illa que, lluny de la confrontació, aposta pel diàleg. Illa no ha trencat amb el que Esquerra tenia preparat enguany en els actes de la Diada i caldrà veure si, de cara a la Diada que ve, hi vol imprimir el seu caràcter i allunyar-se del que han estat les diades institucionals els últims 14 anys.

Sílvia Paneque, portaveu del govern, descrivia la Diada com un "dia per compartir junts, una oportunitat per dialogar entre persones diferents des de punts de vista diferents i ser capaços d'acordar noves fites de país i de progrés''.

Les lògiques canvien, a les institucions i al carrer. Els retrets entre entitats no s'han donat enguany. A diferència d'edicions anteriors, s'han posat d'acord per un manifest conjunt que clama per la unitat entre els partits i els insta a fer autocrítica, i alhora també els demana relleu de lideratge, per bé que alguns es resisteixin a abandonar la primera línia.

"El debat polític no s'ha actualitzat"

Segons Jordi Muñoz, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, ''els partits independentistes segueixen en el marc i lideratges de la fase anterior i no s'han acabat de ressituar. El debat polític no s'ha actualitzat i segueix en la fase del procés".

"Els lideratges són importants i un element motivador", afegeix Muñoz: "Quan il·lusionen, les mobilitzacions són més grans; quan estan desgastats o són polaritzadors, no generen energia positiva".

"És difícil generar lideratges en aquestes circumstàncies. No és obvi canviar-ne uns per uns altres i que funcionin.''

L'objectiu de reconstruir-se

Els últims anys, el carrer ha tingut un paper protagonista i els missatges de la Diada buscaven influir en les institucions: des del missatge de Forcadell de "president posi les urnes", al de Dolors Feliu "independència o eleccions".

Això ara serà diferent, entre altres coses perquè a la Generalitat hi governa el PSC, l'independentisme ha perdut la majoria parlamentària i, lluny de les institucions, li toca reconstruir-se.

Junts, Esquerra i la CUP estan a les portes dels seus respectius congressos, on hauran de debatre quin és el seu relat per als pròxims anys i, sobretot i també molt important, votar qui els liderarà.

Tots tres partits han valorat les mobilitzacions d'aquest dimecres. El secretari general de Junts, Jordi Turull, deia: "Hi ha molts il·lusos que donen per enterrada una cosa que no serà. Si Franco o Primo de Rivera no van esclafar la nació, tampoc podran Felip VI, Llarena ni Marchena, ni tampoc el delegat del govern que té més vocació que el president de Catalunya.''

Per part d'ERC, la secretària general adjunta, Marta Vilalta, valorava: "Hem perdut la majoria política i institucional que teníem, per culpa d'aquells que s'han dedicat a repartir carnets de bons i dolents independentistes, a criticar el company de viatge del costat en lloc de treballar per consolidar les majories i sumar-ne més.''

Des de la CUP, la diputada Laia Estrada, declarava: "Hem vist molta gent al carrer i ganes de continuar batallant. Tenim la força per tornar a articular la mobilització popular per tornar a confrontar l'Estat.''

El balanç de les entitats

L'endemà de la Diada les entitats també fan balanç. Per part de l'ANC, Lluís Llach, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", ha fet referència a la participació: "Que el senyor Batlle i la seva Guàrdia Urbana xifren la participació en 70.000? Doncs no hi ha ningú que pugui reunir-ne tantes", ha dit. I ha afegit:  

"Jo no estaré satisfet fins que no es tornin a reunir els 2 milions".

Per part d'Òmnium Cultural, Xavier Antich apuntava als partits, en declaracions a TV3:

"Nosaltres, com a Òmnium tenim, obligacions i responsabilitats, revisió de diagnòstic i estratègia, però també els partits: com tradueixen en estratègia política el que considerem grans consensos de país".

Sobre la participació, Antich ha afirmat que "tothom és conscient que no estem al pic, però és la mostra que el moviment no es resisteix a desaparèixer. Òbviament, una convocatòria massiva no ho és.''

Un punt d'inflexió

Salvador Illa ha reprès els actes tal com els havia deixat ERC i el que ha canviat és el missatge: Immigració, educació, habitatge... I paradoxalment, a les reivindicacions del missatge de l'ANC, també. Des de les entitats hi ha una voluntat d'unir qüestions que afecten els ciutadans i que tenen a veure amb el grau de dependència amb l'Estat.

Ho demostra el lema: si l'any passat des de l'ANC Dolors Feliu clamava per aixecar la DUI, enguany ha estat "tornar als carrers" i la demanda sobre habitatge, pagesia, infraestructures, qüestions més possibilistes.

Que la desmobilització sigui evident no vol dir necessàriament que l'independentisme hagi perdut tot el suport. Malgrat la davallada, encara és el moviment que aconsegueix treure més gent al carrer. Durant molts anys, la Diada ha anat marcada per l'estat d'ànim del moviment i el que sigui que marca aquesta Diada és un punt d'inflexió a nivell cívic i a nivell polític.