La desinformació, clau en el retorn del xarampió al món

Els brots de xarampió actualment estan afectant països on la malaltia es considerava pràcticament erradicada, com els Estats Units, el Marroc o Catalunya. 

La situació no és preocupant a casa nostra, però l'augment de casos d'aquesta malaltia comença a cridar l'atenció en diverses zones del món. 

Segons dades de l'Unicef i l'Organització Mundial de la Salut, el 2024 se'n van detectar 127.350 casos a la regió Europa-Àsia Central, el doble que el 2023. El 40% dels afectats eren menors de 5 anys. Fins al 6 de març s'havien registrat 38 morts. Les xifres són les més altes des del 1997.

A Europa, Romania és de llarg el país on el xarampió ha crescut més. En l'últim any s'hi han detectat 27.568 casos i 18 morts, principalment degut a problemes estructurals del sistema sanitari, la no inclusió de la vacunació obligatòria a les escoles el 2023 i a la desinformació. 

A l'Àfrica, un dels països més propers i amb més mobilitat amb Catalunya és el Marroc i allà les autoritats estan lluitant amb un brot que ha provocat més de 6.300 casos confirmats i 120 morts des de finals del 2023. En aquell país, el coordinador del Centre Nacional d'Emergències de Salut Pública, Mouad Mrabet, ha atribuït el rebrot del xarampió a la penetració entre la població del discurs global contra les vacunes. 

Als Estats Units, per exemple, han esclatat diversos brots aquest 2025. Mentre que el 2024 es va tancar amb 285 casos detectats en total, en només dos mesos i mig del 2025 ja s'ha arribat als 301 casos i una nena ha mort a Texas per culpa del virus. 

Al conjunt de l'estat espanyol, també hi ha una tendència a l'alça. Segons el pediatre i portaveu de la Societat Espanyola de Vacunes, Fernando Moraga-Llop, el 2023 només se'n van detectar 7 casos. En canvi, el 2024 van ser 229 casos i aquest any ja són 142, segons el Ministeri de Sanitat. Segons Moraga-Llop, són dades que "no han d'alarmar però sí alertar les autoritats sanitàries per mantenir la cobertura vacunal".

La desinformació fa estralls 

Entre els motius que expliquen la tornada del xarampió hi ha la desinformació que circula per les xarxes sobre la vacuna des d'abans de la pandèmia del coronavirus. De fet, la vacuna del xarampió, juntament amb les de la rubèola i les galteres (l'anomenada triple vírica) va ser la protagonista d'un dels casos de desinformació mèdica més greus de la història, com explica el doctor Moraga-Llop:

"L'any 1998 la revista de referència The Lancet va publicar un article fraudulent on s'establia una relació entre aquesta vacuna i l'autisme. Fins el 2010 no es va destapar el cas de frau i manipulació en la recopilació de dades i un conflicte d'interès d'un dels autors (Andrew Wakefield), que havia elaborat l'article per beneficiar-se de denúncies contra les farmacèutiques a través d'un bufet d'advocats." 

Aquest article de The Lancet, completament desacreditat, s'ha fet servir al llarg dels anys per argumentar a favor de la relació falsa entre les vacunes i l'autisme. De fet, el secretari de Salut dels Estats Units, Robert Kennedy Jr., ha repescat aquest estudi fraudulent i s'ha negat a admetre que l'evidència nega la correlació entre les dues malalties. 

A partir d'aquí, i tal com admet Judit Villar, cap de la secció de Malalties Infeccioses i coordinadora de la Unitat de Vacunació de l'Hospital del Mar, la vacuna del xarampió ha estat una de les que més odi han rebut a les xarxes socials, un odi particular que ha tingut efectes: 

"Existeix una correlació entre aquestes campanyes negatives i la baixada dels nivells de vacunació. S'han fet campanyes amb bots, notícies falses i teories de la conspiració contra aquesta vacuna."

En un estudi del 2019 ja s'estableix aquesta relació entre la desinformació i el soroll dels col·lectius antivacunes i el retorn de la malaltia. Aquest factor se sumava als problemes d'accés a la vacuna en països en conflicte, però a Europa i als Estats Units se situava com a factor determinant. 

En un altre estudi publicat el 2019 ja es feia evident que la major part del contingut que hi ha a internet sobre vacunes en parla de manera negativa i no ofereix cap mena de prova dels efectes negatius que cita. A més, l'estudi també demostra com el contingut antivacunes genera més interaccions ("engagement") i, per tant, té més capacitat de divulgació en les plataformes de xarxes socials.

Tot plegat deriva en el que s'anomena "vaccine hesitancy", els dubtes de la població al voltant de la vacuna i les reticències a rebre les necessàries per prevenir diverses malalties. Aquests dubtes poden acabar provocant una baixada del nivell de vacunació de la població. 

L'amenaça que suposa la desinformació pel que fa a la salut pública i la "vaccine hesitancy" era un dels riscos per a la salut global definits per l'Organització Mundial de la Salut l'any 2019, abans de l'arribada del coronavirus. 

Altres estudis posteriors suggereixen que la població pot canviar de comportament respecte a la vacuna després de consumir continguts antivacunes.

El govern dels Estats Units, contra les vacunes

Als Estats Units els dubtes al voltant de les vacunes s'estan escampant des de l'administració, però ja tenien un substrat important on arrelar.

En els últims dies, Robert Kennedy Jr., secretari de Salut del govern Trump ha difós diversos pseudotractaments contra el xarampió a l'hora de parlar dels brots a Texas, on ha mort una nena. Entre d'altres, ha dit que el millor seria passar la malaltia per obtenir immunitat natural, que cal prendre vitamina A o que l'oli de fetge de bacallà va molt bé.

Segons Judit Villar, passar la malatia té molts riscos associats: 

"No és cert que passar la malaltia sigui millor. Hi ha risc d'efectes letals i fins i tot hi ha nens que set anys després de passar-la desenvolupen panencefalitis esclerosant subaguda, una malaltia minoritària que provoca canvis de comportament, pèrdua de memòria, ceguera..."

Pel que fa a la vitamina A, es tracta d'un complement que pot ser beneficiós en cas que el pacient en tingui un dèficit, i l'oli de fetge de bacallà, segons Villar, no és perjudicial però és un tractament simptomàtic, que s'aplica a la pell sobre les erupcions del xarampió però en cap cas serveix per curar-lo, perquè no hi ha tractament contra la malaltia. 

"Fins i tot en casos greus, pacients que arriben a tenir pneumònia per xarampió o afectació ocular o neurològica, no hi ha tractament. Només tractaments de suport. Per això vacunem."

Un altre dels arguments habituals dels col·lectius antivacunes i que també ha difós Kennedy és que amb la bona alimentació actual no cal vacunar-se.

Segons Villar, és cert que la malnutrició és un factor que propicia les infeccions, però no passa igual a l'inrevés. Per molt saludable que sigui la teva dieta no et garanteix que no t'infectaràs. 

Val a dir que el brot que estan vivint els Estats Units ha portat el mateix Kennedy a pronunciar-se públicament admetent que les vacunes poden ser una bona eina contra el xarampió, però ho fa en un article on manté que la reducció de mortalitat per aquesta malaltia es deu a les millores generals en el sistema de salut i en la dieta.
 

Motius per l'optimisme

Malgrat la tendència que s'observa a la xarxa i la quantitat de continguts antivacunes, a Catalunya la xifra de vacunació general entre la població infantil és gairebé del 96%, que és la xifra que els experts consideren que s'ha d'assolir per garantir la immunitat de ramat.  A l'estat espanyol, la campanya de vacunació contra el coronavirus va acabar amb més d'un 92% de la població amb la pauta completa.