La demència frontotemporal, una malaltia neurodegenerativa que canvia la personalitat

Hi ha malalties molt difícils de diagnosticar quan en comencen els primers símptomes. És el cas de la demència frontotemporal, una malaltia neurodegenerativa minoritària que pot començar entre els 40 i els 50 anys.

A diferència de l'Alzheimer, no afecta la memòria, però canvia completament la personalitat de qui la pateix, la seva manera de ser.

Això és molt dur sobretot per a les persones del seu entorn, que poden passar anys sense saber què tenen els seus familiars. Ara, una investigació catalana ajudarà a avançar els diagnòstics.

Els que tenen aquesta malaltia es tornen desinhibits i diuen i fan coses inapropiades. Apàtics, perden l'interès pel que els envolta. Poden semblar irresponsables i ficar-se en embolics fins i tot legals. Per exemple, poden gastar-se tots els diners en coses banals o deixar de pagar impostos, perquè ja no ho veuen important. No calculen les conseqüències dels seus actes.

La demència frontotemporal costa molt de diagnosticar, i això comporta molts problemes, com explica Raquel Sánchez Valle, cap de Neurologia de l'Hospital Clínic-Idibaps, explica els problemes del diagnòstic tardà.

"Que les famílies s'estiguin consultant especialistes, neuròlegs, psiquiatres, tres o quatre anys, genera una gran ansietat, i genera problemes tant mèdics com socials."

Els diagnòstics equivocats fan que de vegades se'ls donin tractaments que no solament no els milloren els símptomes, sinó que també els poden empitjorar.

Per Ignacio Illán Gala, neuròleg de l'Hospital de Sant Pau, és important explicar a la família què passa.

"És molt important poder explicar a l'entorn del pacient, a la família, que els canvis que estan experimentant, que experimenta el pacient, són deguts a una malaltia neurodegenerativa, i que no és que el pacient s'hagi tornat una mala persona."

El problema és que la ressonància magnètica fins ara només detectava canvis en la forma del cervell quan la malaltia ja estava molt avançada. Però ara s'ha trobat un mètode per avançar molt el diagnòstic: es mesura el moviment de l'aigua dins el crani, com explica Víctor Montal, enginyer investigador de la Unitat de Memòria Hospital de Sant Pau.

"Si hi ha una mort neuronal, aquesta aigua es podrà moure més i per tant podrem observar que hi ha un dany en el teixit."

Aquest mètode innovador també pot ajudar a trobar un tractament per a aquesta malaltia, ara incurable.