En una dècada s'han més que duplicat les custòdies compartides (Pixabay)
Catalunya migdia (cap de setmana)

La custòdia compartida dels fills ja és la fórmula més habitual en les separacions

El 2023 les custòdies compartides van superar per primera vegada les atorgades a la mare, que havien estat sempre l'opció majoritària

Enllaç a altres textos de l'autor

Marta Sanchez

Periodista dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio

La transformació dels rols familiars en la criança dels fills, juntament amb un canvi d'orientació en la jurisprudència han fet que en una dècada, la custòdia compartida dels menors s'hagi imposat com l'opció més habitual quan una parella se separa.

El salt es va produir l'any passat. Les custòdies compartides van créixer un 3% i van arribar al 48,4% davant el 47,8% de les custòdies concedides a la mare, segons les dades de l'últim informe de l'Institut Nacional d'Estadística sobre nul·litats, separacions i divorcis.

L'increment és especialment notable si mirem el que passava fa 10 anys: el 2014 les custòdies compartides representaven només un 21,3% i les maternes n'eren 7 de cada 10.

Les custòdies concedides als pares també mantenen la tendència a la baixa i si fa deu anys representaven un 5,3% ara la xifra ha baixat fins al 3,5%.

Per què les custòdies compartides no paren de créixer?

La presidenta de la Secció de Dret de Família del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Cristina Díaz-Malnero, parla, en primer lloc, d'una nova realitat social cada vegada més consolidada.

Els pares s'han incorporat a la vida familiar i, per tant, també a la criança dels fills: "La coparentalitat durant la convivència es trasllada també al moment de la separació o el divorci."

"Ja era una modalitat d'organització familiar consolidada en la convivència que passa a ser-ho també quan la parella se separa."

I aquesta realitat social s'ha traslladat a la justícia. L'any 2013, una sentència del Tribunal Suprem que recomanava la custòdia compartida com a opció més desitjable va crear jurisprudència i va canviar per sempre els processos de divorci amb fills menors.

El Suprem va dictaminar que el sistema de guarda compartida no era una mesura excepcional, sinó que havia de ser la normalitat. L'alt tribunal ho va reconèixer a escala estatal, però el Codi Civil català ja havia incorporat 3 anys abans aquesta figura en benefici de l'interès superior del menor a partir d'una sentència del TSJC.

El Codi Civil català estableix la preferència per la custòdia compartida dels fills des del 2010 (PIXABAY/Tomasz Mikolajczyk)

L'advocada Díaz-Malnero recorda, però, que el concepte va més enllà d'una estricta divisió del temps que els menors passen amb el pare i la mare: "La custòdia compartida no és la divisió del temps, és el contrari. És poder ser sempre organitzador i partícip del dia a dia amb les criatures".

"Això demana molta implicació: hi ha d'haver un alt nivell de comunicació entre els progenitors, d'entesa i de respecte per al rol de l'un i de l'altre."  

També aclareix que la custòdia compartida no vol dir que no hi hagi pensió alimentària. Els progenitors tenen l'obligació de contribuir de manera proporcional a les necessitats econòmiques dels fills. Si hi ha una gran diferència entre les rendes de tots dos, el jutge fixarà una pensió per garantir la proporcionalitat.


Coparentalitat responsable

El concepte de coparentalitat amb la màxima implicació dels dos progenitors que descriu l'advocada és el cas de la Núria. Després de 7 anys de matrimoni l'any passat es va separar del seu marit. Des d'un primer moment van tenir molt clar que la custòdia dels seus tres fills l'havien de compartir al 50%.

Ella explica que ni tan sols s'ho van plantejar: "Quan vam decidir separar-nos amb el meu exmarit tots dos teníem molt clar que faríem custòdia compartida. És que no vam tenir ni la conversa".

"Ho donava per fet perquè jo vaig escollir la meva parella i vaig decidir ser mare amb un home que sabia que seria un bon pare, i així és."

Les modalitats de custòdia compartida són diverses. Es pot optar per la fórmula de passar setmanes alternes amb cada progenitor o fins i tot quinzenes o mesos.

Fulls d'un calendari (iStock)
Hi ha moltes fórmules de custòdia compartida, però el concepte va molt més enllà del repartiment del calendari (iStock)

En el cas de la Núria, però, per la feina de tots dos i la voluntat de no passar tants dies sense veure els fills, van optar per una altra manera d'organitzar-se: "Això sí que ens va fer prendre la decisió de triar la custòdia 2-2-5 en comptes de fer setmana sí, setmana no." Ho van parlar i es van posar d'acord:

"Tots dos ho vam consensuar perquè com que tenim una alta càrrega de feina és molt complicat fer-ho en setmanes alternes."

Era la solució ideal: "Pels nostres horaris i la casuística familiar, si estem alliberats dos dies a la setmana i podem treballar fins a la nit és molt millor que no pas estar tota una setmana que saps que cap tarda podràs treballar."


Menys separacions

El matrimoni de la Núria és un dels poc més de 80.000 que es van trencar el 2023 a tot l'Estat. Els dos últims anys es nota una lleugera davallada en el nombre de separacions i divorcis després del repunt que hi va haver passada la pandèmia.

Actualment, els divorcis representen un 95% del total de les separacions i el 32% arriben després de 20 anys o més de matrimoni. Majoritàriament, les persones es divorcien entre els 40 i els 49 anys.

Catalunya està lleugerament per sobre de la mitjana de separacions i divorcis, amb 14.153 parelles que van posar fi a la seva relació l'any passat.

 

ARXIVAT A:
JudicialFamília Infància
Anar al contingut