La crisi de Gaza dona ales a l'extrema dreta europea

L'extrema dreta sionista, al poder a Israel, ha anat teixint una aliança política amb els partits populistes europeus xenòfobs i amb els ultres que busquen blanquejar les seves profundes arrels antisemites. Aquestes amistats, en principi sorprenents, ja es van començar a forjar a l'ombra de l'anomenat Grup de Visegrad, creat el 2004 per iniciativa de l'aleshores --i encara ara-- primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán.

Orbán va veure de seguida la possibilitat de reforçar les seves posicions xenòfobes antiimmigratòries amb una aliança amb Israel; especialment a través del primer ministre, Netanyahu, ultranacionalista i amb molt ascendent en el poderós lobby sionista internacional, notablement el nord-americà.

Es tractava de crear una aliança en nom dels anomenats valors occidentals, suposadament judeocristians, per confrontar-los als d'un islam pretesament monolític i en expansió.

Aquesta mentalitat de croada ha volgut girar full de la tradició antisemita europea que va culminar amb l'holocaust. Una aliança de conveniència. Portar la lluita contra la immigració, sobretot musulmana a Europa, al seu punt de partida, on Israel tindria una mena de paper, que ja s'atorga a si mateixa, de cap de pont occidental en terres de l'islam. Concretament, a Palestina.

El laboratori de Gaza

"Una de les raons de l'alineament dels estats europeus amb Israel és l'assimilació entre musulmans i immigrants. I la propaganda israeliana hi juga a fons per sota". El politòleg francès Olivier Roy és un dels investigadors europeus que més han aprofundit en les relacions difícils d'Europa amb l'islam.

"És ben clar. Sobretot, amb Netanyahu. El govern Netanyahu, avui, manté obertament excel·lents relacions amb els partits de la dreta populista, que són --ho sabem-- d'arrel antisemita."

L'aliança amb Israel que manté explícitament o implícita la Unió Europea ha reforçat l'argumentari xenòfob i ha donat ales al populisme de dretes. Sobretot, a partir de la resposta d'Israel contra Gaza a l'atac de Hamas del 7 d'octubre de 2023. Un genocidi, a parer de diverses ONGs prodrets humans i juristes experts, en aquest crim tipificat justament després de l'holocaust.

"Ningú es planteja la qüestió --diu Roy-- en termes de dret internacional, en termes morals: condemnar les atrocitats, les massacres... O només ho fan de manera retòrica. En el fons, les aliances que veiem es fan de manera geoestratègica; diria que fantasmagòrica. Europa és aliada d'Israel perquè 'combatem l'islam', vet-ho aquí".

Islam mundialitzat

Catedràtic de l'Institut Universitari Europeu amb seu a Florència, Roy ha fet aquesta setmana una conferència al Palau Macaya de la Fundació La Caixa a Barcelona sobre "el terrorisme suïcida com a fenomen contemporani".

La seva tesi, en resum, és que és un fenomen bàsicament "occidentalitzat", que expressa més radicalització social i política que no pas religiosa.

"En una Europa que s'ha secularitzat majoritàriament a partir dels anys 60, que s'ha descristianitzat, ens trobem ara amb una segona i tercera generacions d'immigrants de tradició musulmana que són europeus, no especialment religiosos, però que reaccionen contra la marginació amb eslògans d'un suposat retorn a l'ortodòxia, però, sobretot, eslògans de radicalitat, sovint extrets de pàgines jihadistes d'internet. I això provoca un xoc que separa encara més les comunitats", explica Roy.

Al seu llibre "El islam mundializado" (Bellaterra Edicions 2003), Roy parla precisament d'una "umma virtual", una suposada comunitat musulmana digital que s'expressa (i es manipula) a través d'internet. Un intent de modernització, fins i tot d'occidentalització frustrades, precisament per l'estigmatització sostinguda durant generacions de gent que ja no és ni es considera immigrant, però que tampoc se sent tractada com a autòctona.