La cova prehistòrica de Queralbs amaga morts violentes comeses fa 4.000 anys

Nova descoberta a la cova prehistòrica del Roc de les Orenetes, a Queralbs, al Ripollès. Fa 5 anys s'hi van trobar 51 cranis de més de 4.000 anys d'antiguitat, i ara s'ha sabut que almenys 6 d'aquests individus van morir en enfrontaments i no executats, com s'havia pensat inicialment. 

La importància d'aquesta conclusió rau en el fet que demostraria que en aquesta zona del Pirineu hi havia assentats diferents grups rivals a l'inici de l'edat del Ferro. I aquest és un fet rellevant perquè el Roc de les Orenetes està situat a 1.870 metres d'altura, on se suposa que en aquella època hi feia molt fred i les condicions climàtiques no convidaven a l'assentament de poblats. 

La descoberta és fruit de les últimes 5 campanyes d'excavacions de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, l'IPHES, i ha sortit publicada a l'American Journal of Biological Anthropology, un referent del sector. Miguel Ángel Moreno-Ibáñez, l'antropòleg que ha dirigit les investigacions, subratlla que tant l'altura de l'assentament --a més de 1.800 metres-- com les proves que hi va haver baralles entre diferents poblats converteixen aquesta cova prehistòrica en un cas únic a tot l'estat.

Què fa sospitar que les morts van ser violentes?

Moreno Ibáñez explica que inicialment es va pensar que la majoria de les restes trobades a la cova pertanyien a individus que van ser executats, però això no encaixava amb el tipus de ferides detectades. El director de les excavacions de l'IPHES diu que en el cas de les execucions sempre s'utilitzen les mateixes armes i se segueix un mateix patró a l'hora de matar. En canvi, el que es va trobar al Roc de les Orenetes és molt diferent. 

El director de les excavacions explica que "la localització de les ferides a la part superior del cos, especialment als braços i les costelles, revelen que van morir per apunyalaments i cops amb eines afilades, com ara destrals. Això és el més habitual quan hi ha enfrontaments directes entre individus, i no passa quan s'executen presoners captivats". A més a més, en aquesta cova de Queralbs també s'hi han trobat restes de fletxes que donen més informació en aquest mateix sentit:

"A l'estudiar les puntes de les fletxes hem vist que tenien un tipus de trencament que es produeix quan impacten contra alguna cosa dura, com ara un os humà"

D'aquesta manera, neix la hipòtesi que aquestes fletxes no eren ofrenes als difunts, com s'havia pensat inicialment, sinó que van arribar a la cova clavades dins del cos dels morts en els enfrontaments.

De qui són els 51 cranis trobats fins ara?

Fins fa poc es donava per fet que el Roc de les Orenetes era un espai funerari on els membres d'un sol poblat enterraven els seus membres, però ara aquesta teoria trontolla. El fet que s'hi hagin trobat restes d'individus que van morir violentament en baralles fa pensar que també hi van donar cabuda a membres d'altres assentaments, com explica Carles Tornero, un altre investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Aquesta serà, diu, una de les línies d'investigació per als pròxims anys. També caldrà determinar, on estaven aquests altres poblats veïns:

"Pensem que poden estar en emplaçaments de menys altura, com ara la capçalera del riu Ter i fins arribar a Ripoll probablement"

Descoberta als anys 60

La cova del Roc de les Orenetes la va descobrir un veí de la comarca a finals dels anys 60. Poc després, l'any 1973, el conegut arqueòleg Eudald Carbonell --nascut molt a prop, a Ribes de Freser-- hi va organitzar la seva primera excavació.

Aquest jaciment continua sent de gran importància per la quantitat de cossos que s'han trobat enterrats. A més a més, les últimes troballes de l'IPHES impliquen un avenç important per saber com vivien els individus que van poblar la comarca del Ripollès ara fa més de 4.000 anys.