La costa catalana, base logística del tràfic d'haixix cap a Europa

Catalunya s'està convertint en la base logística del tràfic d'haixix i marihuana del Marroc cap a Europa, segons han alertat els Mossos d'Esquadra, que aquest dimarts han fet balanç de la lluita contra el crim organitzat especialitzat en aquestes drogues.

Un balanç cada cop més preocupant, amb més operacions en marxa, més decomissos de droga, més persones detingudes i més violència detectada en l'operativa dels grups criminals, sobretot entre bandes rivals.

En nou mesos, fins aquest setembre, els Mossos han obert 38 investigacions per transport i tràfic d'haixix, han detingut 912 persones, 84 de les quals estan directament relacionades amb el crim organitzat.

També s'han decomissat més de 11,6 tones d'aquesta droga, moltes més que en tot l'any passat, en què es van intervenir 7,5 tones d'haixix. En els últims tres anys, la quantitat de droga decomissada, tant per mar com per carretera, no ha parat d'augmentar.

I això que ja el 2022, quan es van detenir un miler de persones relacionades amb el tràfic d'haixix, ja s'havien desarticulat 10 xarxes criminals, el doble que el 2021.

Gairebé el 66% de les intervencions han estat per haixix transportat per via marítima, entre comissos localitzats en desembarcaments i per troballes de fardells. El 34% ha estat relacionat amb haixix que es transportava per carretera.

Combatre unes màfies que s'estan reforçant

La tendència a l'alça tant de les investigacions com dels comisos d'aquesta droga ha convertit la lluita del crim organitzat especialitzat en el tràfic d'haixix i marihuana en una de les principals prioritats dels Mossos, que cada cop treballen més en operacions conjuntes amb altres cossos policials a través del Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CITCO) i amb òrgans internacionals com Eurojust o Europol, amb l'objectiu de combatre les màfies criminals que operen per tot Europa.

En els últims cinc anys -des del 2018-, els Mossos d'Esquadra han decomissat més de 40 tones d'haixix i marihuana en centenars d'operacions policials per tot Catalunya.

La pressió policial i judicial sobre les màfies al sud d'Espanya en els últims anys ha fet que els narcotraficants estableixin bases logístiques a la costa catalana -des del Delta de l'Ebre fins a la Costa Brava- i la de Llevant, com explica Antoni Salleras, cap de l'Àrea de Crim Organitzat dels Mossos:

"Les organitzacions que ja teniem aquí, ara ja s'estan reforçant amb logística i, a més a més, han donat un pas superior que no teníem anys enrere, que és la utilitzacio de tallers clandestins per fabricar i ensamblar les embarcacions."

Les embarcacions utilitzades per aquestes màfies són narcollanxes, també anomenades "gomes", semirígides d'alta velocitat prohibides al territori espanyol pel decret llei 16/2018 del 26 d'octubre. Unes embarcacions que, proveïdes de motors de gran potència, poden transportar més de quatre tones de droga en un sol viatge.

Tot i estar prohibides, durant el 2022 es van detectar a Catalunya drassanes on se'n fabricaven i reparaven, com una que es va poder tancar a Castelló d'Empúries i on es van detenir 19 persones.

L'haixix es desembarca en cales o platges, o fins i tot directament en magatzems, anomenats "guarderies" que tenen accés nàutic directe perquè es troben en instal·lacions pesqueres o ports esportius.

Un cop descarregada la droga en algun punt de la costa catalana, es transporta per carretera, sobretot per l'AP-7, cap a altres països europeus.

Normalment el transport es fa amb vehicles de gran potència i capacitat de càrrega, que sovint van precedits d'un vehicle "llançadora" que té com a funció detectar si hi ha cap control policial.

Més de 30 detinguts en l'operació Pequín, al port de Mataró

En l'últim cas investigat pels Mossos, l'anomenada operació Pekin, que es va dur a terme a Mataró, hi va haver una trentena d'implicats. 

Els investigadors van detenir gent amb rols molt diferents: des dels líders de l'organització i lloctinents encarregats de la logística, fins a descarregadors de farcells, conductors de les llanxes i les furgonetes i també un vigilant de seguretat del port de Mataró, que va facilitar l'accés als vehicles i fins i tot donava indicacions a les embarcacions", segons explica Josep Antoni López Garzón, cap Investigació Criminal Àrea Metropolitana Nord Mossos:

"Perquè us en feu una idea, van trigar 18 minuts en descarregar 2.000 quilos de haixix."

L'actuació es va iniciar arran d'una trucada al 112 d'un vigilant de seguretat del port a les 4 de la matinada informant d'un comportament anòmal d'una embarcació que accedia al port, que va activar tot el dispositiu policial per detenir els criminals in fraganti.

En aquesta operació, que es va fer en dues fases --al febrer i al setembre--, es van detenir 32 persones i es van decomissar 5,5 tones de droga a més de dues narcollanxes, quatre furgonetes i un vehicle de lloguer. 

A diferència del tràfic de marihuana, amb l'haixix no s'ha constatat, de moment, que hagi aconseguit corrompre estructures de la societat, com policies o altres responsables públics, però sí que s'han detectat grups locals que presten serveis a les xarxes criminals estatals i internacionals, oferint-los puntualment serveis logístics emparats en empreses amb aparença de legalitat.

Drons i escàners per detectar la droga

En aquestes operacions policials, el cos de Mossos té el suport de la Policia Marítima, que fa patrullatge preventiu, i també de drons policials, per intentar detectar la droga que arriba al litoral. També fan ús d'escàners en els controls de trànsit, per mirar de trobar si hi ha droga amagada entre la càrrega dels camions que podrien transportar l'haixix per via terrestre.

Les principals vies d'entrada de l'haixix a Catalunya continuen sent la marítima, amb els desembarcaments en ports i platges, i el transport per carretera. L'origen de la droga desembarcada és el Marroc, mentre que l'haixix transportat per carretera majoritàriament procedeix d'Andalusia.

La violència entorn de l'haixix, de moment entre grups rivals

Tot i que els Mossos d'Esquadra detecten un lleuger increment de l'ús de la violència en incidents relacionats amb aquest àmbit --que han passat de 7 l'any 2022 a 13 en el que portem de 2023--, tots estan directament relacionats amb disputes entre grups criminals rivals, emmarcats en narcoassalts de càrregues de droga mentre aquesta es troba en ruta o en magatzems.

L'ús de la violència en el marc del fenomen de l'haixix està circumscrita a entorns delinqüencials, sense que a hores d'ara hagi tingut afectació directa a la ciutadania. Contràriament al que s'ha detectat en el fenomen de la marihuana, en el cas de l'haixix no estem important crim vinculat en aquest àmbit.