La cara fosca de Henry Kissinger, el Premi Nobel de la Pau que va idear cops d'estat

Fill de refugiats jueus que van arribar als Estats Units el 1938, fugint de l'Alemanya de Hitler, Henry Kissinger va aconseguir la nacionalitat nord-americana als 20 anys, el 1943. Va estudiar a Harvard i, amb el temps, va acabar exercint d'assessor polític.

Conseller de Seguretat Nacional el 1969, quatre anys després es va convertir en secretari d'estat. Va rebre el Premi Nobel de la Pau després de negociar la retirada dels Estats Units de la guerra del Vietnam. Per primera vegada, dos membres del comitè que atorga el premi van dimitir. Se li va concedir ex aequo amb el seu homòleg vietnamita, però aquest últim el va rebutjar perquè el país continuava en guerra.

La controvèrsia acompanyaria sempre més la carrera de Kissinger. Amb els anys, documents desclassificats han demostrat que va ser, juntament amb Richard Nixon, darrere del cop d'estat en què es va assassinar el president Allende a Xile.

També va treballar a l'ombra en els cops d'estat de l'Uruguai i el dels coronels a l'Argentina.

Tot això i més, amb una impunitat que ha durat fins avui, malgrat la seva obsessió d'enregistrar totes les converses que tenia --fins i tot amb presidents dels Estats Units sense que ells ho sabessin-- i guardar-ne les transcripcions, cosa que n'ha deixat constància.

Aquestes converses es poden consultar a l'Arxiu de Seguretat Nacional dels Estats Units. 

Molt intel·ligent i gran estrateg, sabia analitzar les diferents peces de puzle que li oferien la història i el transcurs dels esdeveniments per deduir les maniobres possibles a fer i les conseqüències que tindrien.

Era pragmàtic, seguidor del que a la seva Alemanya natal en deien "Realpolitik", que no entén d'ideals o de moral, sinó de poder.

Amic de les negociacions discretes, per afeblir l'URSS va acostar-se a la Xina, amb l'anomenada diplomàcia del ping-pong. Va convèncer el president Nixon per visitar el país i establir relacions cordials --i profitoses-- amb una Xina que sortia així del seu relatiu aïllament després de la Revolució Cultural.

Kissinger pensava que, amb un desenvolupament econòmic, la Xina derivaria cap a polítiques liberals i es democratitzaria. El pas dels anys ha demostrat que el gran estrateg no era infal·lible.

Un pla per agafar el control de Cuba

Maldant sempre per afavorir els interessos nord-americans, va veure que convenia rebaixar la tensió de la guerra freda amb la Unió Soviètica. Per evitar que les dues potències es destruïssin mútuament, va negociar amb l'URSS per limitar les armes nuclears estratègiques. Així, el 1972, va aconseguir la firma de l'acord SALT, que va estar vigent durant 30 anys.

La intervenció cubana en la guerra per la independència d'Angola el va enfurismar, perquè s'enfrontaven als interessos dels Estats Units a l'Àfrica. Kissinger va idear un pla per agafar el control de l'illa caribenya, però la sortida de la presidència de Gerald Ford --que havia sigut continuista respecte a un Nixon que havia hagut de dimitir per l'afer Watergate-- ho va impedir.

El nou president, el demòcrata Jimmy Carter, tenia una altra visió del món i altres valors. En el que van coincidir va ser en la necessitat de treballar per la pau al Pròxim Orient. Tement el que podia passar si guanyava un dels bàndols, el secretari d'estat va ajudar a posar fi a la guerra del Yom Kippur, un fet que aplanaria el camí perquè s'arribés als acords de pau de Camp David entre Israel i Egipte.

Quan això va passar, Kissinger ja havia decidit deixar la política pública per dedicar-se a l'assessorament privat. L'any 2002, el president Bush el va nomenar cap de la comissió encarregada d'investigar els atacs de l'11 de setembre, un càrrec del qual va dimitir poc després perquè no va voler fer públics els noms dels clients de la seva assessoria, tal com demanaven diverses organitzacions i familiars de les víctimes dels atemptats, per assegurar-se que no hi havia conflicte d'interessos per tirar endavant la investigació. 

Actiu tant físicament com intel·lectualment --tot i haver arribat a centenari--, passarà a la història com a brillant geoestrateg, com a criminal de guerra, o totes dues coses.